Sons palatals i les seves grafies
Els sons palatals són especialment importants perquè tenen múltiples representacions gràfiques. El so tʃ (palatal africat sord) es pot escriure com tx, ig, x o ix segons la posició i el context fonètic de la paraula.
Les grafies tx i ig s'utilitzen a final de mot quan el derivat les conserva. Per exemple, "despatx" manté la tx perquè existeix "despatxar". La x apareix normalment a principi de paraula o entre vocals, mentre que ix sol anar a final.
Per als sons sonors, les alternances tj/tg i j/g depenen de la vocal següent. Utilitza tj/tg abans de e, i, l o ll, i j/g abans de a, o, u. Això explica formes com "metge" però "platja".
La transcripció fonètica dels palatals requereix molta pràctica. Recorda que la majoria de paraules amb grafies diverses produeixen el mateix so tʃ en la pronunciació estàndard.
Important: Les excepcions com "jeroglífic" i "majestat" s'han de memoritzar perquè no segueixen les regles generals.