L'assaig com a gènere i la seva evolució
L'assaig català té els seus antecedents en Eugeni d'Ors (Xènius) i Josep Pla. Durant la postguerra, la censura va tallar moltes iniciatives, però l'assaig va anar guanyant importància gràcies a la influència de Fuster.
Altres autors destacats del moment són Alfons Verdeguer, Emili Gómez Nadal i Antoni Ròdenas, cadascun amb les seves aportacions al gènere. Tots comparteixen la preocupació pels temes del país i la identitat cultural.
Dins de l'assaig, podem distingir diferents corrents: l'assaig literari, el polític i el filosòfic. Fuster combina elements de tots tres, però se situa principalment en l'assaig literari humanístic.
Després dels anys 70, el Premi Joan Fuster (1972) i la revista Gorg van impulsar el gènere. Actualment, l'assaig continua viu, especialment a través d'articles d'opinió i publicacions acadèmiques.
Evolució: L'assaig ha passat de ser un gènere minoritari i perillós a convertir-se en una forma d'expressió reconeguda i valorada en la literatura catalana contemporània.