Imperatius i Conjugacions Especials
L'imperatiu té dues cares: per donar ordres uses la forma normal (coneix tu), però per prohibir (no facis) sempre uses present subjuntiu. Exemples: estigues tu, digues, veges.
Els verbs de tercera conjugació es divideixen en purs i incoatius. Dormir és pur (jo dormo), mentre que patir és incoatiu (jo pateixo). El verb sentir i els seus derivats sempre són purs: jo consento, no "consenteixo".
Una excepció important: caber i saber no són velars malgrat semblar-ho. Jo sé, jo cabo, però en subjuntiu sí que usen "g": càpiga, sapiga.
💡 Recorda: Els verbs acabats en -èixer com aparèixer són sempre velars: jo aparec.
Els verbs de primera conjugació acabats en -ear, -iar, -oar, -uar porten dièresi en moltes formes del subjuntiu: jo creï, tu canviïs, ell lloï. És la marca que et diu que cada vocal es pronuncia per separat.
Un últim detall: sempre escriu jo veig, mai "jo vec". És una forma irregular que cal memoritzar.