"L'alegria que passa": obra clau
"L'alegria que passa" és probablement l'obra més representativa del pensament de Rusiñol. La història és senzilla però molt simbòlica: un grup d'artistes de circ arriba a un poble "indiferent, vulgar i ensopit" per fer un espectacle.
L'obra planteja un conflicte irreconciliable entre dos mons: la prosa (representada pel poble) i la poesia (els artistes bohemis). Els artistes volen alegrar la gent amb el seu espectacle, però el poble no els entén i els rebutja. Aquest enfrontament reflecteix la lluita eterna entre l'artista i la societat.
El personatge clau és Joanet, fill de l'alcalde, que fa de pont entre els dos mons. Tot i pertànyer al poble, ha estudiat i se sent atret per la vida dels artistes. Quan els bohemis marxen del poble, decebuts pel materialisme i la indiferència, Joanet es resigna a quedar-se.
La moralitat de l'obra és clara: contraposa el món de la prosa (monotonia, tristesa, materialisme) amb el de la poesia (art, llibertat, alegria, bellesa i progrés). Per a Rusiñol, aquesta tensió era inevitable però necessària.
Comprèn el símbol: El poble representa la societat burgesa que no entén l'art, mentre que els artistes representen la llibertat creativa incompresa.