La Plaça del Diamant és una de les obres més emblemàtiques de Mercè Rodoreda, considerada una de les novel·les més importants de la literatura catalana del segle XX. L'obra narra la història de la Natàlia, també coneguda com la Colometa, una jove del barri de Gràcia de Barcelona que viu les transformacions socials i personals durant la Segona República i la Guerra Civil espanyola.

La novel·la està estructurada en quants capitols te la plaça del diamant quaranta-nou capítols que segueixen una evolució cronològica de la vida de la protagonista. Els simbols més destacats de l'obra inclouen els coloms, que representen l'opressió i la pèrdua de llibertat, i la plaça mateixa, que simbolitza el punt de transformació de la Natàlia. La narrativa explora temes profunds com la identitat personal, la supervivència en temps difícils i la transformació d'una dona en el context històric de la guerra. Mercè Rodoreda caracteristiques més destacades en aquesta obra són l'ús del monòleg interior, la perspectiva psicològica dels personatges i la representació de la realitat social de l'època.

L'impacte de l'obra ha estat tan significatiu que ha estat traduïda a més de trenta idiomes i ha estat objecte d'estudi en nombroses institucions acadèmiques. La Mercè Rodoreda biblioteca conserva manuscrits i documents originals relacionats amb l'obra, i el seu llegat continua sent estudiat i analitzat. La novel·la no només representa un testimoni històric de la Barcelona de preguerra i postguerra, sinó que també ofereix una profunda reflexió sobre la condició humana i la resistència davant l'adversitat. Les Mercè Rodoreda obres mes importants inclouen també "Aloma", "Mirall trencat" i "La mort i la primavera", però "La Plaça del Diamant" segueix sent considerada la seva obra mestra.