Les normes bàsiques d'ortografia catalana PAU són fonamentals per escriure correctament en català i evitar errors comuns. Aquestes normes inclouen l'ús adequat dels accents, la diferenciació entre les lletres "b/v", "s/ss/c/ç", i el correcte ús de l'apòstrof i el guionet.
Les regles per escriure correctament en català estableixen que els mots aguts acabats en vocal, -en, -in, o vocal + s porten accent. També s'accentuen els mots plans que no acaben en cap d'aquestes terminacions. Els esdrúixols i sobreesdrúixols sempre s'accentuen. Cal tenir en compte les excepcions d'ortografia en paraules derivades català, com ara quan una paraula derivada manté l'accent de la primitiva encara que no segueixi les regles generals d'accentuació. Per exemple: "càlidament" manté l'accent de "càlid".
L'ortografia catalana també estableix normes específiques per a l'ús de la dièresi, que s'utilitza sobre la "i" o la "u" quan aquestes vocals s'han de pronunciar i no formen diftong amb la vocal anterior. És important recordar que no es posa dièresi quan la "i" o la "u" ja porten accent segons les regles generals d'accentuació, ni tampoc en els sufixos -isme, -ista. Les consonants també tenen regles específiques, com l'ús de la "l·l" geminada en paraules com "novel·la" o "intel·ligent", i la diferenciació entre els sons "ny" i "nj" en paraules com "Catalunya" i "taronja". Aquestes normes són essencials per a una correcta expressió escrita en català i són avaluades en les proves d'accés a la universitat (PAU).
