Normes Bàsiques d'Ortografia Catalana per a la PAU

Les normes bàsiques d'ortografia catalana PAU són fonamentals per aconseguir una bona puntuació a l'examen. Cal recordar que cada falta d'ortografia, encara que sigui repetida, resta 0,1 punts de la nota final.

Definició: Les consonants oclusives són aquells sons que es produeixen mitjançant el tancament complet del pas de l'aire, seguit d'una obertura sobtada.

En posició final de paraula després de vocal o diftong tònic, s'escriuen les oclusives sordes (p, t, c), tot i que els seus derivats puguin portar oclusives sonores (b, d, g). Per exemple: sap (saber), cop (copejar), paret (paredeta).

Excepció: Alguns mots mantenen b, d, o g finals:

• Amb b: Carib, adob, club, tub
• Amb d: solitud, quietud, fred, sud
• Amb g: demagog, estrateg, mag

Quan la paraula acaba en vocal àtona o consonant, es manté la mateixa lletra que apareix en els derivats: príncep (principat), destorb (destorbar), sort (sorteig). És important conèixer les excepcions com almorávit, leucòcit o fagòcit, que s'escriuen amb t tot i no tenir derivats comparables.

Regles Específiques per a l'Interior de Paraula

Les regles per escriure correctament en català inclouen normes específiques per a l'interior de paraula. És essencial conèixer aquestes pautes per evitar errors comuns.

Vocabulari:

• Seqüències ab-, ob-, sub-: s'escriuen sempre amb b (absolut, obvi, subsol)
• Prefix ad-: s'escriu sempre amb d (adjectiu, admetre, advocat)

En l'interior de paraula, la g s'escriu davant d, g, m, n (magdalena, suggerir, augmentar, regnar). La c s'utilitza davant c, t, s, z (accent, delicte, fúcsia).

Exemple: Duplicacions consonàntiques:

• cc: accelerar, accent, accés
• dd: addenda, addicció
• gg: suggerir, suggestió

Els Dígrafs en Català

Els dígrafs són combinacions de dues lletres que representen un sol so. Aquest concepte és fonamental per entendre l'estructura fonètica del català.

Highlight: Els dígrafs més comuns són:

• gu (guerra)
• ny (canya)
• ll (ballador)
• qu (raqueta)
• tx (dutxa)
• rr (sarró)

És important conèixer quins dígrafs es poden separar a final de línia i quins no. Per exemple, rr, ts, i tz es separen $car-reró, pot-ser, dot-ze$, mentre que gu, qu, ll i ny no es separen mai.

Exemple: Separació correcta dels dígrafs:

• Se separen: car-reró, pot-ser
• No se separen: gui-tar-ra, pa-quet

Normes d'Accentuació Catalana

L'accentuació és un aspecte crucial de les excepcions d'ortografia en paraules derivades català. L'accent gràfic marca la síl·laba tònica en determinats mots segons regles específiques.

Definició: L'accent gràfic pot ser obert o tancat segons el so de la vocal:

• Obert: è, ò, à
• Tancat: é, ó, í, ú

Els mots aguts s'accentuen quan acaben en vocal, vocal + s, -en, -in. Per exemple: francès, permís, comprèn. Aquest sistema d'accentuació és sistemàtic i segueix patrons predictibles que cal memoritzar per a una correcta aplicació.

Vocabulari: Tipus d'accent segons la vocal:

• à: ràbia, allà
• è/é: francès, cafè
• ò/ó: arròs, cotó
• í: camí, jardí
• ú: ningú, comú

Normes d'Accentuació Diacrítica en Català

L'accent diacrític és un element fonamental dins les normes bàsiques d'ortografia catalana PAU. Aquest tipus d'accent s'utilitza en determinats mots monosíl·labs per diferenciar significats, tot i que segons les regles generals d'accentuació no haurien de portar accent.

Els accents diacrítics més freqüents inclouen paraules com "és/es" (verb ser/pronom), "més/mes" (quantitat/mes de l'any), i "sí/si" (afirmació/condicional). Aquests accents ajuden a evitar ambigüitats en el significat i són essencials per a una correcta comprensió del text.

Destacat: Els accents diacrítics només s'apliquen a un nombre limitat de paraules monosíl·labes. La majoria de monosíl·labs en català no porten accent.

És important recordar que els derivats i compostos d'aquestes paraules generalment no mantenen l'accent diacrític. Per exemple: "adeu" (derivat de "déu"), "rodamon" (compost amb "món"), o "contrapel" (compost amb "pèl").

La Dièresi en Català: Usos i Excepcions

La dièresi és un signe ortogràfic crucial dins les regles per escriure correctament en català. S'utilitza principalment en tres casos específics: per indicar la pronunciació de la u en els grups güe/güi, per marcar que la i o u no formen diftong amb la vocal anterior, i per indicar que la i entre vocals forma síl·laba independent.

Definició: La dièresi $¨$ és un signe diacrític que s'escriu sobre les vocals i o u per modificar-ne la pronunciació o indicar que no formen diftong.

Les excepcions d'ortografia en paraules derivades català són nombroses en l'ús de la dièresi. No s'escriu en paraules que ja porten accent gràfic, en els sufixos -isme i -ista, ni en determinades formes verbals de la tercera conjugació.

Els prefixos com anti-, auto-, co-, contra- també eliminen la necessitat de dièresi en la paraula resultant, com per exemple en "antiinflamatori" o "coincidència".

L'Apòstrof en Català: Normes Bàsiques

L'apòstrof és un element essencial en l'ortografia catalana que afecta principalment els articles el i la. La seva correcta utilització és fonamental per a una escriptura acurada i professional en català.

Els articles s'apostrofen davant de paraules que comencen amb vocal o h muda, incloent-hi xifres, sigles i alguns mots d'origen estranger. Per exemple: l'aigua, l'home, l'1 d'abril, l'IEC.

Exemple:

• Correcte: l'escola, l'hivern, l'ONCE
• Incorrecte: la escola, el hivern, la ONCE

Hi ha casos específics on no s'apostrofa, com davant de paraules femenines que comencen amb i o u àtones (la universitat, la història), o davant de paraules que comencen amb i o u semiconsonàntiques (el iogurt, la iaia).

Casos Especials d'Accentuació i Apostrofació

L'ortografia catalana presenta diversos casos especials que requereixen atenció particular, especialment en l'ús d'accents i apòstrofs amb acrònims i paraules d'origen estranger.

En el cas dels acrònims, la decisió d'apostrofar depèn de la seva pronunciació. Si es pronuncien amb i o u vocàliques, s'apostrofen (l'IEC), però si es pronuncien amb so semiconsonàntic, no s'apostrofen (el IEN).

Vocabulari: Els acrònims són sigles que es pronuncien com si fossin paraules normals, com ara UNESCO o OTAN.

Cal tenir especial cura amb les paraules que provenen del llatí i del grec, particularment aquelles que contenen diftongs que es desfan en els derivats. Per exemple: fluid/fluïdesa, heroic/heroïcitat.

Normes d'Apostrofació i Ús del Guionet en Català

Les normes bàsiques d'ortografia catalana PAU estableixen regles específiques per a l'ús de l'apòstrof i el guionet. L'apostrofació és un dels aspectes més importants de l'ortografia catalana que requereix una atenció especial, especialment quan treballem amb la preposició "de".

La preposició "de" segueix unes pautes clares d'apostrofació. S'apostrofa davant de paraules que comencen amb vocal, tant si porten h inicial com si no: d'alumini, d'homes. També cal tenir en compte que hi ha casos especials on no s'apostrofa, com davant de les lletres aïllades o els seus noms (de a, de ela), davant de i o u consonàntiques (de ioga), o davant de h aspirada (de hobby).

Destacat: La contracció "del/dels" es forma quan després de la preposició "de" hi ha l'article masculí (el, els): l'informatiu del dia, el parc natural dels Ports.

Pel que fa al guionet, és un element ortogràfic que serveix per unir elements en paraules compostes seguint unes regles per escriure correctament en català. S'utilitza en diversos casos específics: en compostos amb "no-" $no-res, no-violència$, quan el prefix precedeix majúscules o símbols $ex-Iugoslàvia, anti-OTAN$, en numerals compostos $vint-i-nou$, i en compostos amb punts cardinals $nord-oest$.

Casos Especials i Excepcions del Guionet

Les excepcions d'ortografia en paraules derivades català són particularment rellevants en l'ús del guionet. Aquest signe ortogràfic té un paper crucial en la formació de paraules compostes i en la prevenció d'ambigüitats en la lectura.

El guionet s'empra en casos específics com les onomatopeies i els compostos repetitius $bum-bum, nyigo-nyigo$, que reprodueixen sons o ritmes. També és necessari quan el primer element acaba en vocal i el segon comença amb r o s $guarda-roba, penya-segat$.

Exemple: Paraules com "blanc-i-blau" o "Mont-roig" porten guionet per evitar lectures errònies i facilitar-ne la comprensió correcta.

Un aspecte important a considerar és l'ús del guionet amb prefixos davant de locucions o sintagmes lexicalitzats. Per exemple: ex-director general, anti-cascos blaus. Aquesta norma ajuda a mantenir la claredat i evitar confusions en expressions complexes.

Vocabulari: Els compostos repetitius són paraules que repeteixen un mateix element per crear un efecte sonor o expressiu, com "ziga-zaga" o "tic-tac".