Informació del projecte

Aquest quadern de repàs d'ortografia per a primer de Batxillerat és del projecte Saber Fer de Santillana. Ha estat creat per Albert Vilanova amb l'assessorament de Lluís Payrató.

El més important que has de recordar és que mai has de fer les activitats al llibre mateix. Tots els esquemes i taules que veuràs són models perquè els copiïs a la teva llibreta i així puguis practicar correctament.

Consell important: Utilitza sempre la teva llibreta per fer els exercicis, així podràs repassar les teves notes més tard.

Una nova manera d'entendre la correcció

Daniel Cassany, un expert en didàctica de l'escriptura, critica la crueltat de les correccions tradicionals. Segons ell, la majoria de correccions només se centren en els errors i defectes, adoptant un punt de vista massa negatiu.

Imagina't: l'alumne que més problemes té amb l'escriptura és precisament qui rep més marques vermelles al seu text. Això no l'ajuda gens, sinó que el desmotiva encara més.

La proposta de Cassany és simple però revolucionària: hem de valorar els punts positius al costat dels errors. Així aconseguim una correcció més justa i constructiva que realment ajudi l'alumne a millorar.

Reflexiona: Com t'agradaria que et corregissin els textos per sentir-te motivat a millorar?

Contingut de la unitat

Aquesta unitat cobreix tots els aspectes fonamentals de l'ortografia catalana. Començaràs aprenent com es produeix el so i com es formen les síl·labes, conceptes bàsics però essencials.

Després entraràs en el tema més complex: els sons vocàlics. Descobriràs per què la 'e' i la 'o' sonen diferent segons la paraula, i com això afecta l'ortografia. També veuràs quan cal usar l'apòstrof i les contraccions.

Un bloc important està dedicat a la vocal neutra - aquesta 'e' àtona que sovint no sabem si escriure com 'a' o 'e'. Finalment, treballaràs l'accentuació gràfica i la dièresi.

La unitat inclou una secció pràctica sobre com corregir textos escrits, una habilitat que et servirà molt més enllà de l'institut.

Objectiu: Al final d'aquesta unitat dominaràs les regles ortogràfiques més importants del català.

La producció del so i la síl·laba

El so no es produeix només amb la boca! Els pulmons, la tràquea i diverses cavitats actuen com a caixes de ressonància. És fascinant pensar que òrgans que serveixen per respirar també ens permeten comunicar-nos.

La síl·laba té tres parts possibles: l'atac (consonants inicials), el nucli (sempre una vocal) i la coda (consonants finals). Només el nucli és imprescindible - per això pots dir "oïa" amb tres síl·labes que només tenen vocal.

Distingeix entre síl·labes obertes (sense coda) i tancades (amb coda). Això t'ajudarà molt amb la transcripció fonètica. Per exemple, en "te-ní-em ga-na", "te" i "ga" són obertes, mentre que "ní", "em" i "na" són tancades.

Recorda les regles del guionet: separa els pronoms del verb $digues-li-ho$, els numerals compostos $vint-i-dos$ i molts mots compostos. Però atenció: "allioli" i "capgròs" van junts!

Truc: Per recordar quan separar síl·labes, pensa que alguns dígrafs com "rr" i "ss" se separen, però "ll" i "ny" mai.

Més sobre el guionet

El guionet té regles molt específiques que cal memoritzar. S'utilitza sempre amb els pronoms àtons darrere del verb $aneu-vos-en$, els numerals compostos entre desenes i unitats $vint-i-dos$, i els punts cardinals compostos $nord-americà$.

També el necessites per a mots repetitius com bum-bum, tic-tac o xano-xano, i per a manlleus no adaptats com rock-and-roll. Si el primer element d'un compost acaba en vocal i el segon comença per r, s o x, també cal guionet: guarda-roba, gira-sol.

Però atenció! No uses guionet en la majoria de compostos (allioli, capgròs), paraules amb prefixos com arxi-, ex-, pre- (arximilionari, exministre), ni en manlleus adaptats com exvot.

Les expressions com "alhora/a l'hora" o "perquè/per què" canvien de significat segons si van juntes o separades. És fonamental dominar aquestes diferències per escriure correctament.

Atenció: "Potser vindrà" (adverbi) és diferent de "Pot ser que vingui" $verb poder + infinitiu$.

Els sons vocàlics del català

El català central té set sons vocàlics en posició tònica ([a], [e], [ɛ], [i], [o], [ɔ], [u]), però només tres en posició àtona ([ə], [i], [u]). Aquesta reducció vocàlica és clau per entendre moltes dificultats ortogràfiques.

Les vocals es classifiquen segons dos criteris: la posició de la llengua (anteriors, centrals, posteriors) i l'obertura de la boca (tancades, semitancades, mitjana, semiobertes, oberta). Aquesta classificació t'ajuda a entendre per què unes vocals sonen similars.

La vocal neutra $ə$ és el resultat de la neutralització de $a$, $e$ i $ɛ$ en posició àtona. És per això que sovint dubtes entre escriure 'a' o 'e' en síl·labes no accentuades.

El so $i$ és especial perquè manté el mateix timbre tant en posició tònica com àtona - és l'única vocal que no canvia mai.

Dada curiosa: Aquest sistema de set vocals tòniques que es redueixen a tres àtones és únic del català central i explica moltes de les seves particularitats ortogràfiques.

El timbre de la e

La e tancada $e$ apareix majoritàriament en terminacions com -eix (greix), -ell (martell), -ent en noms (gent), -er (acer, fer), i formes verbals com faré, digués, entén. També la trobes en mots plans accentuats com préssec.

La e oberta $ɛ$ domina en terminacions com -eig (bateig), -em (magatzem), -ern (hivern), -eu (europeu), -esc (fresc). És obligatòria davant de i o u en la síl·laba següent (premi, obsequi) i davant de l, ll, r, rr (delta, novel·la, ferro).

En mots aguts, segueix les regles generals: é per a tancada, è per a oberta. En mots plans, la majoria d'esdrúixols porten e oberta (matèria, comèdia), mentre que només alguns tenen e tancada (església, séquia).

La distinció és fonamental perquè canvia el significat: "péc" (peix) vs "pèc" (mamella), o "mes" (període) vs "mès" (participi de metre).

Truc memorable: Si la paraula té i o u en la síl·laba següent, la e sempre és oberta (premi, perpetu).

El timbre de la o

La regla més important és que la o és oberta $ɔ$ quan va seguida d'una i: soci, odi, noi, boig, oli. L'única excepció són les terminacions -oix, -oixa (coix, angoixa) que tenen o tancada.

La o tancada $o$ domina en mots aguts accentuats (cançó, generós), terminacions com -oll/-olla (poll, ampolla), -om/-oma (colom, aroma), -on/-ona (pregon, corona) i -or/-ora (dolor, aurora). Exceptua't de tresor, cor, dona, que tenen o oberta.

La o oberta $ɔ$ apareix en mots com això, però, repòs, i terminacions -oc/-oca (foc, roca), -ol/-ola (alcohol, consola), -ot/-ota (got, pilota), -ou (bou, nou). La majoria de mots plans i esdrúixols accentuats també la porten (mòbil, demòcrata).

Com amb la e, el timbre pot canviar el significat: "sou" (verb ser) vs "sòu" (salari), "os" (ós) vs "òs" (os del cos).

Consell pràctic: Quan vegis una o seguida d'una i, gairebé sempre serà oberta, així que pronuncia-la bé per recordar l'ortografia.

L'apòstrof: regles essencials

L'apòstrof substitueix la vocal final d'algunes paraules quan la següent comença per vocal. Els articles el/en sempre s'apostrofen davant vocal o h muda (l'amor, n'Andreu), però mai davant h aspirada (el hobby) ni i/u consonàntiques (el iogurt).

L'article la/na s'apostrofa només davant a, e, o (l'actualitat, n'Helena) i davant i/u tòniques (l'india, n'Úrsula). No s'apostrofa davant i/u àtones (la universitat, la història) ni davant h aspirada (la hippy).

La preposició de s'apostrofa davant vocal o h muda (d'amor, d'humor), però cal fer contracció amb paraules que no s'apostrofen (del iogurt, del hardware).

Els pronoms febles s'apostrofen davant verbs amb vocal inicial (m'estima, t'escolta) i darrere verbs acabats en vocal (truca'm, renta't). Recorda: l'apòstrof sempre va al més a la dreta possible $me'n vaig, torna-te'n$.

Regla d'or: L'apòstrof evita que es trobin dues vocals seguides quan això dificultaria la pronunciació.