Víctor Català: La mestra de la narrativa modernista
Caterina Albert i Paradís, coneguda pel pseudònim Víctor Català, va ser una de les autores més importants del Modernisme. Tot i provar la poesia i el teatre, va triomfar amb la narrativa, especialment amb Drames rurals (1902) i Solitud (1905).
Solitud conta la història de la Mila, una dona jove casada amb Maties, un home ignorant que no l'entén. Viuen a l'ermita de Sant Ponç, dalt d'una muntanya, on la Mila experimenta una profunda soledat. El seu únic consol és l'amistat amb un pastor que simbolitza la bondat natural.
Els personatges són profundament simbòlics: la Mila representa la recerca de la individualitat, el pastor simbolitza l'artista modernista, i l'Ànima (un caçador misteriós) representa el mal i la violència. El paisatge no és només decoratiu, sinó una projecció de l'estat d'ànim de la protagonista.
Drames rurals explora la vida a la Catalunya rural del segle XIX, centrant-se en conflictes interns i externs dels personatges. L'obra aborda temes com la identitat de gènere i el paper de les dones en la societat rural, sempre amb la solitud i l'aïllament com a teló de fons.
Aspecte clau: Víctor Català combina un registre poètic per a les emocions amb una llengua mascla per descriure la realitat rural.