Recompte sil·làbic i tipus de versos
El recompte sil·làbic sempre es fa fins a l'última síl·laba tònica del vers. Les que van després no compten, estan en anacrusi. És com si fossin notes extra que no afecten el ritme principal.
Cal tenir present que articles, conjuncions i pronoms febles són àtons i no compten com a síl·labes tòniques. Els mots compostos tenen dues vocals tòniques: la principal i la de suport.
Els versos es divideixen segons el nombre de síl·labes. Els d'art menor tenen vuit síl·labes o menys (monosíl·lab, bisíl·lab, trisíl·lab, etc.). Els d'art major en tenen nou o més, i reben noms com enneasíl·lab, decasíl·lab, hendecasíl·lab o alexandrí.
Truc: Si hi ha tres síl·labes àtones seguides, es crea una vocal tònica de suport per mantenir el ritme.