Consonants Fricatives
Les consonants fricatives permeten que l'aire passi però amb fricció, creant un so "xiulant" com [s], [z], [ʃ] i [ʒ]. La clau per dominar-les és entendre quan es pronuncien sordes o sonores.
Quan una fricativa està en contacte amb una vocal, es torna sonora. Per això "els amics" sona amb [z] però "els companys" amb [s]. És com si les vocals "contagiessin" la sonoritat a les consonants veïnes.
Els exemples més clars són paraules com "ascensor" [s], "amazona" [z] o expressions com "tens por" [s] versus "tens gana" [z]. La diferència marca el ritme natural del català.
Tip d'expert: Si poses la mà al coll mentre pronuncies, sentiràs vibració amb les sonores [z, ʒ] però no amb les sordes [s, ʃ].