Figures fonètiques i morfosintàctiques
Aquestes figures es centren en la forma, els sons i l'estructura. L'al·literació repeteix sons ("cruel, urgent"), mentre que l'onomatopeia imita sorolls reals. La paronomàsia juga amb paraules similars però diferents.
Les figures de repetició són molt importants: l'anàfora repeteix al principi, l'anadiplosi enllaça final amb començament, i l'epanadiplosi tanca el cercle repetint la mateixa paraula al principi i al final.
L'asíndeton elimina conjuncions per crear rapidesa, mentre que el polisíndeton les multiplica per alentir el ritme. El paral·lelisme repeteix estructures sintàctiques, i el quiasme les creua de manera elegant.
Consell pràctic: Quan analitzis un text, primer identifica què crida l'atenció (repeticions, comparacions, exageracions) i després posa-hi nom tècnic.