Verbs transitius i intransitius
Aquest capítol se centra en l'ús sintàctic d'alguns verbs en català, especialment els verbs transitius i intransitius.
Els verbs transitius són aquells que porten un complement directe CD que expressa sobre què o qui recau directament l'acció del verb. Alguns exemples inclouen: afectar, apassionar, concernir, emprenyar, horroritzar, temer, impressionar, entre d'altres.
Exemple: "Elegim els nostres representants" o "El president rebrà la cònsol general d'Itàlia a Barcelona".
Una característica important dels verbs transitius és que no porten la preposició "a" abans de l'article "el, la l′, els, les".
Per determinar si un verb és transitiu o intransitiu, es pot utilitzar la pronominalització:
Exemple: "Estima el seu fill" es converteix en "L'estima".
Els verbs intransitius, d'altra banda, són aquells que no admeten CD però poden tenir CI. Alguns exemples són: telefonar, trucar, importar, pertocar, florir.
Exemple: "Ha telefonat a la seva homòloga" es pronominalitza com "Li ha telefonat".
Highlight: És important notar que els verbs intransitius es substitueixen pels pronoms "li" singular i "els" plural.