Els complements directe i indirecte són elements fonamentals de l'oració en català que ens ajuden a entendre millor el significat del verb i la seva relació amb els altres elements de la frase.
El complement directe és el receptor directe de l'acció del verb. Per identificar-lo, podem fer la pregunta "què?" al verb. Per exemple, en la frase "La Maria llegeix un llibre", "un llibre" és el complement directe. La substitució del complement directe es fa mitjançant els pronoms febles el, la, els, les, en, ho. És important distingir entre el complement directe determinat i indeterminat, ja que això afectarà la tria del pronom feble adequat.
El complement indirecte indica el destinatari o beneficiari de l'acció verbal. Es pot identificar fent la pregunta "a qui?" o "per a qui?" al verb. Les combinacions de pronoms febles són especialment importants quan tenim tant complement directe com indirecte en una mateixa oració. Per exemple, en "Dono el llibre a la Maria", "el llibre" és el CD i "a la Maria" és el CI. Aquests es poden substituir per "l'hi dono". Els pronoms febles CD i CI segueixen unes regles específiques de combinació que cal dominar per fer-ne un ús correcte. És recomanable practicar amb exercicis de pronoms febles i consultar exercicis resolts per millorar-ne la comprensió. La clau per dominar aquests conceptes és entendre bé la funció de cada complement i practicar amb diversos exemples de complement directe català i exercicis variats.
