Els Orígens de la Revolució Francesa

Imagina't viure en un país on el rei té tot el poder i tu no tens cap dret. Així era França abans de 1789, amb Lluís XVI i Maria Antonieta governant amb monarquia absoluta sobre una societat dividida entre privilegiats i no privilegiats.

La crisi econòmica va ser devastadora: les males collites van fer pujar els preus, la gent passava fam, i la monarquia tenia un deute enorme per les guerres i el suport a les colònies americanes. Mentrestant, els reis no volien canviar el seu luxós estil de vida.

Socialment, cada grup volia coses diferents. La burgesia tenia diners però no poder polític, els pagesos volien ser propietaris de les seves terres, i les classes populars estaven fartes de dependre dels preus dels aliments bàsics.

El punt de ruptura va arribar quan la corona va demanar als privilegiats que paguessin més impostos voluntàriament - òbviament van dir que no. Això va portar a convocar els Estats Generals el 1789, on el Tercer Estat va exigir votar per persona en lloc de per estament. El 14 de juliol de 1789, amb el preu del pa pels núvols i rumors de tropes reials, els ciutadans van assaltar la Bastilla.

Recorda: L'assalt a la Bastilla marca l'inici oficial de la Revolució Francesa i encara avui se celebra com la festa nacional de França.

L'Assemblea Constituent: Acabant amb l'Antic Règim

Entre 1789 i 1791, l'Assemblea Constituent va revolucionar França amb mesures que van canviar la societat per sempre. Van abolir completament el sistema feudal, acabant amb els privilegis que els nobles tenien sobre els pagesos, encara que es van quedar amb les terres.

L'Església va perdre tot el seu poder econòmic i social: les seves terres van ser confiscades, van deixar de cobrar el delme, i els eclesiàstics es van convertir en funcionaris públics pagats per l'Estat. Això va ser un canvi brutal per a una institució que havia dominat la societat durant segles.

La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà del 26 d'octubre de 1789 va proclamar que tots els homes tenien drets individuals iguals. Això va significar la fi dels privilegis estamentals - ara l'única diferència entre persones seria la seva posició econòmica.

La Constitució de 1791 va transformar França en una monarquia parlamentària amb sobirania nacional, divisió de poders (executiu pel rei, legislatiu per l'assemblea, judicial pels tribunals) i sufragi censatari. França es va dividir en 83 departaments per a una millor administració.

Important: Aquesta constitució va satisfer l'alta burgesia, que creia que la revolució ja havia acabat, però els Sans-Culottes (classes populars) volien canvis més radicals.

La Convenció: Radicalització i Terror

L'Assemblea Legislativa (1791-1792) va durar poc perquè l'oposició de l'església, la noblesa i el mateix rei va créixer ràpidament. Lluís XVI fins i tot va intentar fugir de França el juny de 1791, però el van detenir a Varennes - imagina't la traïció que va sentir el poble!

El 1792, Àustria i Prússia van declarar la guerra a França, i la resposta popular va ser brutal: van assaltar el Palau de les Tulleries, van empresonar el rei i van proclamar la República. Les eleccions amb sufragi universal masculí van crear la Convenció Nacional.

El judici i execució de Lluís XVI el gener de 1793 va provocar que totes les monarquies europees formessin la Primera Coalició contra França. Per defensar-se, França va mobilitzar un exèrcit massiu i va crear el Tribunal Revolucionari per jutjar els enemics de la revolució.

El juny de 1793, els jacobins van donar un cop d'estat i Robespierre va instaurar una dictadura. Van aprovar una constitució democràtica però la van suspendre immediatament, van mobilitzar tots els homes solters de 18-25 anys per la guerra, i van implementar la Llei de Màxim per controlar salaris i preus.

El Terror: La Llei dels Sospitosos permetia executar persones sense proves. Aquest període va acabar el 9 de juliol de 1794 quan l'alta burgesia va executar Robespierre.

El Directori i l'Ascens de Napoleó

Després del Terror, la burgesia va recuperar el control amb el Directori (1795-1799), intentant tornar a la situació de 1791 però evitant una nova dictadura. Van tancar els clubs jacobins i van derogar totes les lleis del període anterior.

La Constitució de 1795 va establir un sistema amb poder legislatiu dividit en dues cambres $Consell de Cinc-cents i Consell d'Ancians$ elegides per sufragi censatari, i un poder executiu compartit per cinc membres del Directori.

Aquest govern moderat va haver de lluitar contra dos fronts: les forces monàrquiques que volien restaurar l'absolutisme, i les forces populars que volien el retorn dels jacobins. Era una situació impossible de mantenir a llarg termini.

Napoleó es va convertir en una figura clau quan va aturar la revolta de Vendemiari el 1795 amb l'exèrcit. Per por al seu creixent poder, el Directori el va enviar a Itàlia, on va vèncer la Primera Coalició el 1796 i es va fer encara més popular.

Finalment, el 18 de Brumari (9 de novembre de 1799), Napoleó va donar un cop d'estat amb el suport de la burgesia, que el veia com l'home capaç de controlar el país. Es va proclamar Cònsol, va eliminar el Directori i va posar fi a la Revolució Francesa.

Curiositat: El cop d'estat de Napoleó no va ser casualitat - la burgesia el va veure com la solució perfecta per mantenir els guanys de la revolució sense el caos popular.