El regnat de Ferran VII (1814-1833)
Ferran VII és un rei absolutista que intenta mantenir la monarquia absoluta, però es veu obligat a cedir davant els pronunciamientos militars en diverses ocasions.
El seu regnat té tres etapes clares: primer el retorn a la monarquia absoluta (1814-1820), després el Trienni Liberal (1820-1823) quan el pronunciamiento de Riego l'obliga a signar la Constitució de 1812, i finalment la Dècada Ominosa (1823-1833) amb el retorn definitiu a l'absolutisme.
Durant aquesta darrera etapa, Ferran VII s'enfronta a greus problemes econòmics agreujats per la pèrdua de les colònies americanes (només queden Cuba, Puerto Rico i Filipines).
El problema successori esclata quan al 1830 neix Isabel, filla de Ferran i Maria Cristina. La Pragmàtica Sanció permet que Isabel hereti el tron, però els partidaris de Carles Maria Isidre (els carlins) no ho acceptaran, preparant el terreny per a les guerres carlines.
Recorda: La qüestió successoria esdevindrà un conflicte polític entre l'Antic Règim (carlins) i el liberalisme (isabelins).