La Il·lustració i el pensament polític modern

La Il·lustració va ser un moviment cultural nascut a França que va posar la raó per sobre de la ignorància i la superstició. Pensadors com Voltaire, Rousseau i Montesquieu van crear idees revolucionàries que encara utilitzem avui.

Els il·lustrats van inventar conceptes clau com la sobirania popular (el poder del poble) i la divisió de poders: executiu (govern), legislatiu (parlament) i judicial (tribunals). També van defensar el laïcisme (separació entre estat i religió) i van crear el primer document de drets i deures: la Constitució.

Recorda: Els conceptes de llibertat, igualtat i fraternitat que coneixem avui van néixer amb la Il·lustració!

Aquestes idees van influir directament en les revolucions americanes i franceses, demostrant que era possible organitzar la societat de manera més justa i racional.

La Revolució Americana (1776-1783)

Les 13 colònies americanes, propietat de Gran Bretanya, es van rebel·lar per diverses causes: no tenien representació al parlament, pagaven impostos molt alts i Anglaterra mantenia un monopoli comercial injust.

El 4 de juliol de 1776 es va promulgar la Declaració d'Independència després de protestes com el famoso "Motí del té de Boston". George Washington va liderar les tropes americanes amb el suport de França i Espanya.

La guerra va acabar amb el Tractat de París (1783), creant el primer estat liberal modern amb una república federal. Això va confirmar que les idees il·lustrades funcionaven a la pràctica.

Conseqüència clau: USA va demostrar al món que era possible crear un govern basat en la sobirania popular i la separació de poders.

La guerra civil americana posteriorment (Nord contra Sud) va acabar amb l'abolició de l'esclavitud el 1863, encara que la discriminació va continuar existint.

La Revolució Francesa (1789-1794)

El rei Lluís XVI va convocar els Estats Generals el 1788 per problemes econòmics greus. La burgesia, indignada per la falta de representació, va iniciar la revolució el 14 de juliol de 1789 atacant la Bastilla.

La primera etapa (1789-1792) va crear una monarquia constitucional governada pels girondins. Van aprovar la Declaració dels Drets de l'Home el 1791, establint el sufragi censitari.

L'Etapa del Terror (1792-1794) va ser la fase més violenta. Els jacobins (Robespierre, Danton, Marat) van prendre el poder i van guillotinar milers de persones, incloent el rei (gener 1793) i la reina Maria Antonieta (octubre 1793).

Atenció: L'Etapa del Terror va demostrar com una revolució pot derivar en violència extrema quan els radicals prenen el control.

Paradoxalment, molts líders jacobins també van acabar executats, mostrant la inestabilitat d'aquest període.

El final de la Revolució Francesa i l'ascens de Napoleó

La tercera etapa (1794-1798) va veure el retorn dels girondins al poder, creant un Directori de 5 persones que van governar França amb més estabilitat. Aquest període va ser una reacció contra l'Etapa del Terror.

El Directori va acabar amb un cop d'estat el 9 de novembre de 1799, quan Napoleó va crear el Consolat. Primer va ser cònsol vitalici (1802) i després es va autoproclamar emperador el 1804.

Amb Napoleó va acabar oficialment la Revolució Francesa, que havia durat 15 anys. Va deixar com a llegat "La Marsellesa" (himne nacional) i el lema "Llibertat, igualtat i fraternitat".

Ironia històrica: Una revolució que va començar lluitant contra la monarquia absoluta va acabar creant un nou emperador!

El preu de la revolució va ser altíssim: milers de morts injustes, però va establir les bases dels drets humans moderns.

L'Imperi Napoleònic i la Restauració

Napoleó Bonaparte (1769-1821) era intel·ligent, modern i ambiciós. Va reformar França creant un sistema educatiu públic, el Banc de França, i el famós Codi Civil de 1804 que encara influeix les lleis actuals.

El seu error fatal va ser decidir envair Rússia. El fred va causar una derrota catastròfica que va debilitar el seu exèrcit. Les potències europees (Àustria, Prússia, Rússia) van aprofitar per derrotar-lo definitivament a la batalla de Waterloo.

Van exiliar Napoleó a l'illa de Santa Helena, on va morir el 1821. El 1840 van traslladar el seu cos a França, on està enterrat a l'Hospital dels Invàlids sota una cúpula.

Llegat durador: Malgrat la seva derrota, les reformes de Napoleó van modernitzar Europa i van difondre les idees revolucionàries per tot el continent.

El Congrès de Viena (1815), liderat per Metternich, va reorganitzar Europa intentant restaurar l'Antic Règim i col·locar els reis legítims al poder.

Les Revolucions Liberals del segle XIX

Després de 1815, van sorgir dues ideologies poderoses: el liberalisme (defensa de la llibertat individual i l'estat liberal) i el nacionalisme $pobles amb mateixa llengua i cultura volen unir-se o independitzar-se$.

Les tres onades revolucionàries van sacsejar Europa:

• 1820: Revoltes a Espanya, les Dues Sicílies i Grècia (que es va independitzar)
• 1830: Revolució a França i centre d'Europa; Bèlgica es va independitzar d'Holanda
• 1848: La "Primavera dels pobles" va afectar tota Europa central

La Revolució de 1848 va ser especial perquè va unir burgesia i classes populars demanant sufragi universal masculí i millores econòmiques. Va establir règims liberals a molts països i va fer dimitir Metternich.

Transformació clau: Aquestes revolucions van consolidar definitivament l'estat liberal i van acabar amb l'Antic Règim a gran part d'Europa.

El liberalisme econòmic també va triomfar, establint la llei de l'oferta i la demanda sense intervenció estatal.