La crisi de l'Antic Règim i el context europeu

Imagina't viure en una època on tres revolucions van canviar el món per sempre. A finals del XVIII, Europa absolutista es va veure sacsejada per les idees liberals que venien d'Amèrica i França.

La Revolució Americana va demostrar que es podia derrotar una potència europea i crear una república basada en idees liberals. Els colonos americans es van rebel·lar contra els impostos britànics i la falta de representació política, aconseguint la independència i creant una constitució liberal.

Més impactant encara va ser la Revolució Francesa de 1789. El poble francès, ofegat pels impostos i la fam, es va revoltar contra el rei absolutista Lluís XVI i Maria Antonieta. Van assaltar presons per buscar armes, van cremar contractes feudals al camp i van acabar executant el rei a la guillotina. França es va convertir en una república que va estendre les idees de llibertat, igualtat i propietat privada per tota Europa.

Recorda: Aquestes revolucions van inspirar també els moviments independentistes a Latinoamèrica, creant una onada de canvi que va arribar fins a Espanya.

El regnat de Carles IV i les guerres amb França

Carles IV era un rei feble que va deixar el govern en mans del seu primer ministre Manuel Godoy i la seva dona. Això ja et diu molt sobre com estava Espanya en aquell moment, oi?

Quan va esclatar la Revolució Francesa el 1789, Carles IV va tenir por que les idees revolucionàries arribessin a Espanya. Va tancar la frontera i es va aliar amb altres monarquies europees per lluitar contra la revolució francesa en la Guerra Gran (1793-1795).

El problema és que Espanya va perdre aquesta guerra i va haver de signar la Pau de Basilea (1795), que la convertia en aliada de França. Això va portar a una nova guerra, aquesta cop contra el Regne Unit, en la Guerra Angloespanyola (1796-1809). L'armada espanyola va ser derrotada a la famosa batalla de Trafalgar per l'almirall Nelson.

La monarquia de Carles IV estava completament desprestigiada. El govern estava en mans de Godoy i la reina, les finances eren un desastre per les guerres constants, i l'oposició nobiliària conspirava a favor del príncep Ferran. Tot això va culminar en el Motí d'Aranjuez (1808), on Godoy va caure i Carles IV va abdicar a favor del seu fill Ferran VII.

Fixa't: Napoleó va aprofitar aquesta crisi familiar per convocar pare i fill a Baiona i quedar-se amb el tron per al seu germà Josep Bonaparte.

La invasió napoleònica i Josep Bonaparte

Napoleó va ser més llest que tots plegats. Mentre Godoy li permetia passar per Espanya per atacar Portugal, Napoleó va decidir quedar-se amb Espanya. Va obligar Carles IV i Ferran VII a renunciar al tron a Baiona i va coronar el seu germà Josep I Bonaparte com a rei d'Espanya el 1808.

Josep I va intentar modernitzar Espanya amb l'Estatut de Baiona, que incloïa algunes idees liberals com la igualtat davant la llei, l'abolició de la Inquisició i la llibertat d'impremta. Però seguia sent un sistema autoritari on el rei concentrava tots els poders.

El problema és que els espanyols no volien un rei estranger, per molt que fos més modern que l'absolutisme tradicional. Josep I era intel·ligent i volia reformar el país, però no tenia cap suport popular. La gent preferia un rei absolutista espanyol abans que un estranger amb idees liberals.

Aquesta situació va provocar l'aixecament del 2 de maig de 1808 a Madrid, que va ser reprimit brutalment pel general Murat. L'endemà, el 3 de maig, van afusellar centenars de madrilenys. Aquesta data marca l'inici de la Guerra del Francès i de l'edat contemporània a Espanya.

Important: Aquesta guerra va introduir definitivament les idees liberals a Espanya, encara que de manera paradoxal, ja que els espanyols les van rebutjar quan venien dels francesos.

La Guerra de la Independència (1808-1814)

Després de la massacre del 2 i 3 de maig, la resistència es va organitzar per tot el territori. Es van crear Juntes provincials de defensa que van formar una Junta Suprema Central que reconeixia Ferran VII com a rei legítim.

Davant la invasió francesa, la societat espanyola es va dividir en tres grups: els afrancesats (nobles que col·laboraven amb Josep I), els absolutistes (que volien el retorn de la monarquia tradicional amb Ferran VII) i els liberals (que veien una oportunitat per crear una monarquia parlamentària).

La guerra va tenir tres protagonistes clau: les juntes (que exercien la sobirania nacional), la guerrilla (camperols i gent del poble que coneixien perfectament el territori i hostilitzaven constantment l'exèrcit francés) i les Corts de Cadis (elegides per sufragi universal masculí indirecte).

La llegenda del Timbaler del Bruc simbolitza aquesta resistència popular. Encara que probablement sigui només una llegenda, representa com la gent del poble, especialment a les muntanyes de Montserrat, va aconseguir frenar l'exèrcit napoleònic amb el seu coneixement del terreny.

Recorda: Aquesta va ser una guerra total on van participar des de l'exèrcit regular fins a simples camperols, creant un sentiment nacional nou que no existia abans.

El desenvolupament militar de la guerra

La guerra va tenir moments clau que van canviar el seu rumb. La primera gran victòria espanyola va ser la batalla de Bailén (1808), que va obligar Napoleó a venir personalment a la península amb un gran exèrcit.

Entre 1808 i 1812, els francesos van conquistar gairebé tot el territori espanyol, però sempre van trobar una resistència ferrenya. Els setges de Saragossa i Girona van ser especialment cruels i van demostrar l'heroisme dels defensors.

L'entrada del duc de Wellington amb l'exèrcit britànic va ser decisiva. Els britànics tenien un interès clar: derrotar Napoleó a tot Europa. La campanya de Rússia (1812) va debilitar enormement els francesos, obligant Napoleó a retirar tropes d'Espanya.

Les batalles d'Arapiles (1812) i Vitòria (1813) van ser definitives. Després de Vitòria, Josep I va abandonar Espanya per sempre. El Tractat de Valençay (1814) va posar fi officialment a la guerra i va restituir la corona a la dinastia borbònica amb Ferran VII.

A Catalunya, la resistència va ser especialment intensa per la tradicional animadversió als francesos. Després de la batalla del Bruc, els francesos van decidir annexionar Catalunya a França el gener de 1812, dividint-la en quatre departaments a l'estil francès.

Fixa't: La guerra va acabar no per una gran victòria militar, sinó perquè Napoleó necessitava les tropes per lluitar en altres fronts europeus.

Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812

Mentre es lluitava la guerra, Cadis es va convertir en el símbol de la resistència i la modernitat. Una regència va substituir la Junta Central el 1810 i va convocar unes Corts "generals i extraordinàries" que van reunir diputats de tota la monarquia espanyola, inclosos els territoris americans.

La composició de les Corts era variada: hi havia absolutistes (que no volien canvis), il·lustrats (partidaris de reformes racionals) i liberals (defensors de la sobirania nacional i les idees revolucionàries). Curiosament, predominava el clergat, però això no va impedir que s'aprovés una constitució revolucionària.

El 19 de març de 1812 es va aprovar la Constitució, coneguda popularment com "La Pepa". Era una constitució que combinava la tradició espanyola amb les idees liberals europees. Establia una monarquia parlamentària moderada amb separació de poders, però el rei conservava el dret de veto.

La Constitució reconeixia drets fonamentals com la llibertat d'expressió, la igualtat davant la llei i el dret de propietat privada. També establia el sufragi universal masculí i la creació d'una Milícia Nacional. Tot i això, seguia sent moderada perquè mantenia l'estat confessional catòlic i el veto reial.

Recorda: Aquesta constitució va néixer en plena guerra i va ser el primer text constitucional de la història d'Espanya, convertint-se en el símbol del liberalisme espanyol.

Les reformes liberals i les conseqüències de la guerra

La Constitució de 1812 no va ser només un text polític, sinó que va impulsar profundes reformes socials i econòmiques. Es va abolir el règim senyorial i els gremis, es va establir la llibertat de comerç i indústria, i es va iniciar la desamortització de béns eclesiàstics.

Les llibertats reconegudes eren revolucionàries per a l'època: llibertat de treball, dret d'expressió sense censura, igualtat davant la llei, dret a la propietat privada i inviolabilitat del domicili. Tot i això, es mantenia l'estat confessional catòlic i s'abolia la Inquisició.

La constitució va tenir una vigència accidentada: derogada per Ferran VII el 1814, restablerta durant el Trienni Liberal (1820-1823) i breument el 1836. Tot i això, va esdevenir el símbol de la lluita liberal i va influir en constitucions americanes i europees.

Les conseqüències de la Guerra del Francès van ser devastadores: un milió de morts (10% de la població), destrucció de infraestructures, pèrdua de patrimoni artístic i efectes psicològics profunds que Goya va plasmar en els seus "Desastres de la guerra".

La guerra va facilitar també la independència de l'Amèrica espanyola, ja que Espanya no podia mantenir el control dels seus territoris mentre lluitava a la península. Paradoxalment, va propiciar la revolució política a Espanya tot i començar com una guerra contra les idees franceses.

Important: Aquesta guerra va marcar la fi definitiva de l'Antic Règim i l'inici de l'Espanya contemporània, tot i que el procés seria llarg i conflictiu.

El retorn de Ferran VII: el Sexenni Absolutista (1814-1820)

Quan Ferran VII va tornar a Espanya el 1814, tothom l'esperava amb ansietat. L'anomenaven "El Desitjat" perquè tant liberals com absolutistes creien que seria el seu rei ideal. Però la realitat va ser molt diferent.

Tot just arribar a València, 69 diputats absolutistes li van lliurar el Manifest dels Perses, demanant-li que abolís la Constitució de 1812 i restaurés l'absolutisme. Ferran VII no ho va dubtar: el 4 de maig de 1814 va signar el Decret de València que anulava tota la legislació liberal "com si no haguessin passat mai tals actes".

La restauració de l'Antic Règim va ser total: van tornar la Inquisició, els gremis, el règim senyorial i es van restituir els béns desamortitzats. El context internacional li era favorable gràcies a la Santa Aliança d'Àustria, Prússia i Rússia, que vigilava qualsevol brot liberal a Europa.

La repressió contra els liberals va ser brutal: exilis, arrests, execucions i presó per a tots els que havien donat suport a les Corts de Cadis. Molts liberals es van haver de refugiar en societats secretes com les lògies maçòniques per evitar ser detinguts.

Recorda: Aquest període va demostrar que Ferran VII era un autèntic absolutista que no volia saber res dels canvis que s'havien produït durant la seva absència.

El fracàs del govern absolutista i els pronunciaments

El govern de Ferran VII va ser un desastre complet. El país estava arruïnat per la guerra, les colònies americanes es van independitzar una darrere l'altra, i la hisenda estava en fallida total.

El rei, influenciat per les camarilles (grups de cortesans), canviava constantment de decisió i no tenia cap pla coherent de govern. L'intent de reforma fiscal de Martín de Garay, que proposava un sistema d'impostos proporcionals als ingressos, va fracassar per l'oposició dels privilegiats.

Davant aquesta situació catastròfica, els liberals exiliats van començar a organitzar conspiracions des de França i el Regne Unit. Van iniciar una sèrie de pronunciaments militars (revoltes de l'exèrcit) per restaurar el règim constitucional, però tots van fracassar fins al 1820.

El 1 de gener de 1820, el coronel Rafael del Riego va triomfar a Cabezas de San Juan (Sevilla) amb un pronunciament que va obligar Ferran VII a jurar la Constitució de 1812. Ironicament, Riego disposava d'aquestes tropes perquè havien de partir cap a Amèrica a lluitar contra els independentistes.

Fixa't: Els pronunciaments militars es van convertir en una constant de la política espanyola del segle XIX, sempre protagonitzats per oficials liberals.

El Trienni Liberal (1820-1823) i les divisions del liberalisme

Després del triomf de Riego, va començar el Trienni Liberal, un període de tres anys en què va tornar la Constitució de 1812. Ferran VII va haver de jurar la constitució, van tornar els exiliats i es van restablir les reformes liberals.

Es va crear una cultura política liberal expressada a través de la premsa lliure, les societats patriòtiques vinculades a la maçoneria i la Milícia Nacional (perquè la policia era massa absolutista). També es va abolir novament la Inquisició.

Però aviat van sorgir divisions internes entre els liberals. Els moderats (1820-1822) buscaven el compromís amb les classes dominants i el rei per fer reformes graduals. Els exaltats (1822-1823) eren més radicals i volien aplicar completament la Constitució de 1812 amb reformes populars.

Aquesta divisió va debilitar el moviment liberal i va permetre que Ferran VII conspirés constantment contra el seu propi govern constitucional. El rei va demanar ajuda a la Santa Aliança per restaurar l'absolutisme, ja que ell seguia sent un Borbó convençut que volia tornar al poder absolut.

Important: Les divisions entre liberals moderats i exaltats van ser una constant del segle XIX espanyol i van facilitar la reacció absolutista.