La Revolució de Setembre i el Govern Provisional

La Revolució Gloriosa de 1868 va ser el resultat d'una aliança entre diferents grups polítics units pel Pacte d'Ostende (1866). Generals prestigiosos com Prim i Serrano van liderar un moviment que tenia el suport de les masses populars i proposava reformes com el sufragi universal i la supressió de les quintes.

L'alçament va començar a Cadis amb l'almirall Topete i el seu famós manifest "Viva Espanya amb honra!", estenent-se ràpidament per les grans ciutats. El triomf dels sublevats al pont d'Alcolea va forçar l'exili d'Isabel II a França.

El govern provisional format per Serrano i Prim va haver d'enfrontar-se al repte de controlar les juntes revolucionàries que s'havien format arreu del país. Van aprovar reformes importants com la supressió de l'impost de consums, la reducció de l'esclavitud a Cuba i l'establiment de la llibertat d'ensenyament i impremta.

Recorda: Aquest govern també va crear la pesseta com a nova moneda i va establir un aranzel lliurecanvista per modernitzar l'economia espanyola.

La Regència de Serrano i la Constitució de 1869

Després de les eleccions democràtiques amb sufragi universal masculí, es va redactar la Constitució de 1869, una de les més avançades del seu temps. Establia la sobirania nacional, la divisió de poders i una àmplia declaració de drets que incloïa llibertats fonamentals com la de culte, reunió i expressió.

No obstant això, la regència de Serrano va enfrontar-se a nombrosos problemes que van desestabilitzar el país. La guerra colonial de Cuba (1868), l'oposició carlista i alfonsina, i el descontentament popular van generar un clima de constant tensió.

El bandolerisme va créixer especialment a Sierra Morena, on grups de refugiats van protagonitzar una autèntica guerra social. Econòmicament, el país patia un deute públic creixent i una crisi del ferrocarril que va obligar a vendre concessions mineres a capital privat.

El gran repte era trobar un nou rei per a Espanya. Després de rebutjar diversos candidats, finalment es va escollir Amadeu de Savoia, fill de Víctor Manuel II d'Itàlia, que arribaria en circumstàncies molt difícils.

Important: La Constitució de 1869 va ser pionera en reconèixer drets fonamentals que encara avui considerem bàsics, com la inviolabilitat del domicili.

El Regnat d'Amadeu I i la Tercera Guerra Carlista

Amadeu I va arribar a Espanya el desembre de 1870, just després de l'assassinat del seu principal valedor, el general Prim. Aquest fet ja va marcar el seu regnat amb un mal presagi que es va confirmar amb una inestabilitat política constant.

Els partits que recolzaven Amadeu estaven profundament dividits entre constitucionalistes i radicals, provocant constants canvis de govern. Mentrestant, l'agitació social creixia per la influència de la Comuna de París i l'acció de la Internacional obrera.

La Tercera Guerra Carlista (1872-1876) va representar un dels principals problemes del regnat. Don Carles va ocupar el País Basc, Navarra i parts d'Aragó, creant un autèntic estat alternatiu amb moneda pròpia, servei de correus i lleis pròpies.

Aquest conflicte reflectia la resistència del món rural al capitalisme modern i dels territoris forals al centralisme liberal. La seva eventual derrota va suposar l'acabament del sistema foral basc i va obrir el camí a l'aparició del nacionalisme basc. Finalment, el 11 de febrer de 1873, Amadeu va renunciar al tron.

Curiositat: L'estat alternatiu carlista del nord funcionava com un país independent amb totes les seves institucions pròpies.

La Primera República (1873-1874)

Després de la renuncia d'Amadeu, el Congrés i el Senat van proclamar la Primera República per 258 vots a favor i 32 en contra. Aquest nou règim va patir una extrema inestabilitat, amb sis governs i quatre presidents en només un any.

Els quatre presidents republicans van ser Figueras (república unitària), Pi i Margall (república federal), Salmerón (gran intervenció militar) i Castelar (república centralista i autoritària). Cada un va intentar solucions diferents però tots van fracassar davant els enormes reptes.

El moviment cantonal va ser especialment problemàtic. Aquest moviment radical proposava establir ciutats independents que es federarien lliurement, recordant les polis gregues. Va tenir gran influència del moviment obrer anarquista i va dividir profundament els republicans.

La República va acabar amb el cop d'estat del general Pavía, que va cedir el poder al general Serrano. Aquesta dictadura militar va preparar el terreny per al retorn d'Alfons XII, proclamat rei pel general Martínez Campos a Sagunt el 29 de desembre de 1874.

Dada clau: El cantó de Cartagena va resistir fins a 1874, demostrant la força d'aquest moviment federalista radical.

Cronologia del Sexenni i Síntesi dels Esdeveniments

El Sexenni Democràtic va seguir una progressió clara: revolució (1868) → regència (1869-1870) → monarquia democràtica (1871-1873) → república (1873-1874). Cada etapa va enfrontar problemes similars però amb intensitat creixent.

Els problemes constants van ser les dues guerres (carlista i cubana), la inestabilitat política per les divisions internes, i el descontentament popular per les reformes socials incompletes. El bandolerisme i l'agitació obrera van reflectir aquesta insatisfacció social.

Econòmicament, malgrat reformes com la creació de la pesseta i l'abolició de l'esclavitud a Puerto Rico, el país va patir crisis constants. El deute públic va créixer i la Llei de Mines (1871) va intentar solucionar els problemes venent recursos a capital privat.

La recerca d'un nou rei va demostrar l'aïllament internacional d'Espanya. Després de múltiples negatives, l'elecció d'Amadeu va ser més per desesperació que per convicció, cosa que explica el seu fracàs posterior.

Reflexió: El Sexenni va demostrar que els canvis polítics ràpids necessiten temps per consolidar-se i recolzament social ampli.

La Qüestió Social i la Guerra de Cuba

Durant el Sexenni, el moviment obrer espanyol va experimentar una transformació radical, allunyant-se del republicanisme i abraçant influències anarquistes i socialistes. Es va fundar la Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional de Treballadors, marcant l'inici de l'obrerisme modern.

La revolució de 1868 havia generat expectatives de canvis socials que no es van complir, deixant insatisfeta la classe obrera. Aquesta frustració va impulsar l'aparició de moviments més radicals influïts pel pensament anarquista de Bakunin.

La Guerra de Cuba va començar amb el "Crit de Yara" de Manuel de Céspedes el 1868 i va durar fins a la Pau de Zanjón (1878). Darrere del conflicte hi havia interessos nord-americans, la persistència de l'esclavitud i el creixent nacionalisme cubà que buscava la independència.

Aquest conflicte colonial va representar un desgast constant per a l'economia espanyola i va generar malestar a l'exèrcit, contribuint a la inestabilitat general del període. La guerra va demostrar les dificultats d'Espanya per mantenir el seu imperi colonial en un món canviant.

Conseqüència: Aquests conflictes socials i colonials van preparar el terreny per als futurs problemes de la Restauració borbònica.