Examen Antic Règim

Aquest tema és clau per entendre com va passar Europa d'un sistema feudal a la societat moderna que coneixem avui. És un dels temes més importants del curs perquè connecta directament amb les revolucions que van canviar el món.

Dominar aquest contingut et permetrà comprendre millor els processos històrics i les transformacions socials. A més, és un tema que surt sovint als exàmens!

Consell: Aquest tema té moltes connexions amb altres parts del temari, així que entendre'l bé t'ajudarà amb la resta del curs.

Tipus de Fonts Històriques

Saber identificar fonts històriques és essencial per analitzar qualsevol període. Les fonts es classifiquen de tres maneres diferents segons les seves característiques.

Segons l'origen, tenim fonts primàries (testimonis directes com lleis o tractats) i fonts secundàries (estudis posteriors com llibres de text). Les primàries són més valuoses perquè ens donen informació de primera mà.

Segons la forma, podem trobar fonts escrites, gràfiques, iconogràfiques (pintures, fotos), cartogràfiques (mapes), materials (monedes) i orals (entrevistes). Cada tipus ens aporta informació diferent.

Segons la temàtica, les fonts poden ser polítiques, econòmiques, socials, religioses, militars o jurídiques. Aquesta classificació ens ajuda a organitzar la informació històrica de manera més clara.

Recorda: Per als exàmens, sempre identifica primer si una font és primària o secundària, després analitza la seva forma i contingut.

Introducció a l'Antic Règim

L'Antic Règim era el sistema que dominava Europa al segle XVIII amb tres pilars fonamentals: economia agrària, absolutisme monàrquic i societat estamental. Aquest període és la clau per entendre com van néixer les idees modernes de llibertat i igualtat.

El segle XVIII va ser un període de transició crucial que va preparar el camí cap a les revolucions liberals. Era com estar al límit entre dos mons completament diferents.

L'economia agrària es basava en l'agricultura de subsistència, on la noblesa i el clergat controlaven les terres. Les crisis de subsistència eren freqüents i la majoria de gent vivia al camp amb pocs recursos.

La població rural representava la gran majoria, mentre que les activitats industrials i comercials eren molt escasses per la manca d'excedents agrícoles.

Pensa-ho així: Era com viure en un món on gairebé tot depenia de si la collita era bona o dolenta.

Societat i Política de l'Antic Règim

La societat estamental creava una desigualtat civil brutal. Els privilegiats (clero i noblesa) no pagaven impostos, mentre que el tercer estat $90-95$ carregava amb tots els tributs.

La monarquia absoluta concentrava tot el poder en mans del rei, que creia tenir autoritat divina. Els únics límits eren l'Església i alguns furs locals, però les llibertats polítiques i religioses eren inexistents.

Però el segle XVIII també va portar una expansió econòmica important. La pau relativa després del Tractat d'Utrecht va permetre el creixement de la població, l'augment de la producció manufacturera i el desenvolupament del comerç colonial.

La Il·lustració va qüestionar tots aquests principis de l'Antic Règim. Aquest moviment intel·lectual defensava la raó, l'educació, el progrés, la tolerància i la llibertat per a tothom.

Això és important: La Il·lustració va ser la base ideològica de totes les revolucions que vindrien després.

Pensadors Il·lustrats i Crisis de l'Absolutisme

Els grans pensadors com John Locke (drets individuals), Montesquieu (divisió de poders), Rousseau (sobirania popular) i Voltaire (tolerància) van crear les bases del pensament polític modern.

El pensament il·lustrat proposava canvis radicals: propietat privada i lliure comerç en economia, divisió de poders i parlamentarisme en política, i mobilitat social segons el mèrit.

Les revolucions angleses van demostrar que l'absolutisme es podia superar. El 1689, Guillem d'Orange va acceptar els poders del parlament, creant la primera monarquia parlamentària d'Europa.

El despotisme il·lustrat va ser l'intent d'alguns reis de fer reformes inspirades per la Il·lustració, però mantenint el seu poder absolut. Era com voler canviar les coses sense perdre el control.

Fixa't bé: Anglaterra va ser pionera en limitar el poder reial, marcant el camí que seguirien altres països.

Revolució Americana

La Revolució Americana va ser la primera insurrecció colonial exitosa contra una metròpoli europea. Va demostrar que les idees il·lustrades es podien posar en pràctica de veritat.

Després de la guerra franco-indígena (1754-1763), els colons van veure que Gran Bretanya els limitava políticament i econòmica. El Segon Congrés Continental de Filadèlfia va proclamar la independència dels Estats Units el 1776.

La Guerra d'Independència va comptar amb el suport de França i Espanya, que volien recuperar territoris perduts davant Gran Bretanya. La guerra va acabar amb la victòria americana a Yorktown el 1781.

La Constitució dels Estats Units (1787) va ser la primera constitució escrita de la història amb separació de poders, govern republicà i estructura federal. Va establir un model que molts altres països copiarien.

Això és revolucionari: Per primera vegada es va crear un govern basat completament en principis il·lustrats i democràtics.

Suports Internacionals i Vocabulari Clau

França va donar suport directe als colons americans el 1778 per venjar-se de la derrota en la Guerra dels Set Anys. Espanya també va declarar la guerra a Gran Bretanya i va recuperar Menorca el 1782.

El Tractat de París de 1783 va posar fi oficialment a la guerra, amb Gran Bretanya reconeixent la independència dels Estats Units. Aquest tractat va canviar l'equilibri de poder mundial.

George Washington va ser el comandant en cap de l'exèrcit continental i primer president del país. La Batalla de Yorktown va ser decisiva per acabar la guerra.

Els conceptes clau per dominar aquest tema inclouen: crisi de subsistència, agricultura de subsistència, comerç triangular, societat estamental, absolutisme, sobirania de dret diví i divisió de poders.

Per recordar: Aquests conceptes són la base per entendre tots els canvis que vindran amb les revolucions liberals del segle XIX.