L'edat mitjana va ser una època marcada per les relacions de vassallatge i servitud a l'edat mitjana, que van definir l'estructura social i política d'Europa durant segles.
Les causes de la inestabilitat política a l'Europa medieval van ser diverses i complexes. La fragmentació del poder després de la caiguda de l'Imperi Romà va crear un buit que els senyors feudals van omplir establint petits regnes i territoris. Aquesta descentralització va portar a constants lluites pel poder entre nobles i reis. La manca d'un sistema legal unificat i la dependència de les relacions personals de lleialtat van contribuir encara més a la inestabilitat.
El pacte de servitud entre pagesos i senyors feudals era la base de l'organització social medieval. Els camperols treballaven les terres del senyor feudal a canvi de protecció militar i el dret a conrear una petita parcel·la per a la seva subsistència. Aquest sistema, conegut com a feudalisme, establia una jerarquia social molt rígida on els pagesos (serfs) estaven lligats a la terra i havien de pagar impostos i prestar serveis al seu senyor. Els nobles, per la seva banda, juraven fidelitat als seus superiors en una cadena de vassallatge que arribava fins al rei. Aquest complex sistema de dependències mútues va caracteritzar la societat medieval durant segles, creant una estructura social molt estratificada on la mobilitat social era pràcticament impossible. Els pagesos vivien en condicions molt dures, amb poques possibilitats de millorar la seva situació, mentre que els nobles gaudien de privilegis i poder sobre les seves terres i vassalls.
La vida quotidiana estava regulada per aquestes relacions feudals, que afectaven tots els aspectes de la societat: des de l'economia, basada principalment en l'agricultura, fins a l'organització militar i la justícia. L'Església també jugava un paper fonamental, legitimant l'ordre social establert i actuant com a poder paral·lel amb les seves pròpies terres i vassalls.
