Models atòmics del segle XX
Al segle XX, quatre científics van revolucionar la nostra comprensió de l'àtom. Thomson va descobrir els electrons amb el seu experiment del tub de raigs catòdics, proposant que l'àtom era com un "pastís de panses". Rutherford va anar més enllà amb l'experiment de la làmina d'or, demostrant que l'àtom té un nucli positiu envoltat d'electrons.
Bohr va explicar l'espectre de l'hidrogen proposant que els electrons es troben en nivells energètics específics. Finalment, Schrödinger va desenvolupar el model d'orbitals, on els electrons tenen una funció d'ona associada - aquest és el model que fem servir avui dia.
La llum es comporta de dues maneres: com a ona i com a partícula. Com a ona, té longitud d'ona (λ), freqüència (ν) i velocitat constant c=3⋅108m/s. La fórmula clau és c = λν, que et permet calcular qualsevol d'aquestes variables si en coneixes dues.
Com a partícula, la llum està formada per fotons amb energia E = hν, on h és la constant de Planck. Aquesta dualitat és fonamental per entendre com interaccionen els electrons amb la llum.
Recorda: La longitud d'ona i la freqüència són inversament proporcionals - quan una augmenta, l'altra disminueix!