Tipus de nomenclatures
No t'espantis: hi ha tres maneres diferents d'anomenar el mateix compost, però totes segueixen regles clares. És com tenir tres idiomes per dir la mateixa cosa.
La nomenclatura sistemàtica usa prefixos mono−,di−,tri−,tetra−... per indicar quants àtoms hi ha. Per exemple: Cl₂O₇ és heptaòxid de diclor. És la més recomanada actualment.
La nomenclatura de Stock utilitza números romans entre parèntesis per mostrar el nombre d'oxidació. El mateix exemple seria: òxid de clor (VII). Molt útil quan un element pot tenir diverses valències.
La nomenclatura tradicional fa servir sufixos i prefixos −oˊs,−ic,hipo−,per− segons el nombre d'oxidació de l'àtom central. Encara s'usa molt per anomenar àcids.
Tip d'estudi: Comença dominant la sistemàtica i després afegeix les altres. És com aprendre a caminar abans de córrer!