Sofistes vs Sócrates: el gran debat sobre la veritat
Al segle V a.C. la filosofia va canviar completament: dels astres van passar a estudiar l'ésser humà. Aquí van sorgir dues corrents totalment oposades que van marcar la història del pensament.
Els sofistes com Protàgoras i Gòrgies eren els escèptics de l'època. Com que hi havia tantes teories diferents sobre la realitat, van pensar: "Si hi ha veritat, no la podem conèixer". Defensaven el relativisme: no hi ha veritat absoluta, tot depèn de cada persona. Per a ells, les lleis i la moral són simplement convencions socials.
Sócrates va plantar cara a aquesta idea. Argumentava que si no hi hagués cap veritat objectiva, seria impossible comunicar-nos. Per això va defensar l'existència de la Veritat, el Bé i la Virtut de manera absoluta.
El seu mètode era genial: començava dient "només sé que no sé res", feia preguntes incòmodes per destruir les opinions falses (ironia) i després ajudava els altres a descobrir la veritat per ells mateixos (maiéutica). També va crear l'intel·lectualisme moral: ningú fa el mal conscientment, només per ignorància.
Clau per als exàmens: Sócrates va ser el mestre de Plató i va centrar-se en temes morals, no cosmològics.