Del mite al logos: els primers filòsofs

T'has preguntat mai per què les coses són com són? Els primers grecs també ho van fer i van crear la filosofia per respondre aquestes preguntes sense recórrer als déus. Mentre que el mito explicava tot a través de relats fantàstics, la filosofia ho feia amb la reflexió racional.

Els filòsofs grecs es van obsessionar amb la physis (naturaleza). Aquest concepte té dos significats clau: primer, tot l'univers natural; segon, l'essència permanent de les coses, allò que les fa ser el que són realment. És com la diferència entre l'aparença (el que sembla) i la realitat (el que és de veritat).

Els presocràtics van ser els primers filòsofs que van buscar l'arché, és a dir, l'element originari del qual sorgeix tot. Van classificar-se en tres grups segons les seves respostes:

• Monistes: un sol element (Tales deia que era l'aigua, Parménides defensava un Ser únic i immutable)
• Dualistes: els pitagòrics amb els números com a base
• Pluralistes: Heràclit amb el foc i el canvi constant, Empèdocles amb els quatre elements, i Demòcrit amb els àtoms

Recorda: L'arché és tant l'origen de tot com allò que tots els éssers tenen en comú.

Sofistes vs Sócrates: el gran debat sobre la veritat

Al segle V a.C. la filosofia va canviar completament: dels astres van passar a estudiar l'ésser humà. Aquí van sorgir dues corrents totalment oposades que van marcar la història del pensament.

Els sofistes com Protàgoras i Gòrgies eren els escèptics de l'època. Com que hi havia tantes teories diferents sobre la realitat, van pensar: "Si hi ha veritat, no la podem conèixer". Defensaven el relativisme: no hi ha veritat absoluta, tot depèn de cada persona. Per a ells, les lleis i la moral són simplement convencions socials.

Sócrates va plantar cara a aquesta idea. Argumentava que si no hi hagués cap veritat objectiva, seria impossible comunicar-nos. Per això va defensar l'existència de la Veritat, el Bé i la Virtut de manera absoluta.

El seu mètode era genial: començava dient "només sé que no sé res", feia preguntes incòmodes per destruir les opinions falses (ironia) i després ajudava els altres a descobrir la veritat per ells mateixos (maiéutica). També va crear l'intel·lectualisme moral: ningú fa el mal conscientment, només per ignorància.

Clau per als exàmens: Sócrates va ser el mestre de Plató i va centrar-se en temes morals, no cosmològics.