El naixement de la filosofia grega

Imagina't viure en una època on per primera vegada la gent començava a qüestionar les explicacions tradicionals sobre com funciona el món. Això és exactament el que va passar a Grècia al segle VI a.C.

La polis grega va ser clau per al desenvolupament del pensament filosòfic. Aquestes ciutats-estat independents van afavorir la llibertat de pensament i la democràcia, creant l'ambient perfecte perquè nasqués la filosofia. Els grecs tenien contacte amb diverses cultures com l'egípcia i la babilònica, cosa que va enriquir el seu bagatge intel·lectual.

El canvi del mite al logos marca el pas del pensament mític al pensament racional. Mentre abans s'explicava tot a través dels déus i les llegendes, ara es buscaven explicacions lògiques i racionals. La religió grega no era dogmàtica i no tenia llibres sagrats rígids, cosa que va facilitar l'aparició d'aquest nou tipus de pensament.

Els filòsofs de l'Escola de Milet van ser els pioners. Tales va proposar que l'aigua era l'origen de totes les coses. Anaximandre va anar més lluny i va dir que tot provenia de l'apeiron (l'indefinit), anticipant-se fins i tot a les teories evolutives. Anaxímenes creia que l'aire era l'element primordial que, en condensar-se o rarificar-se, donava origen a tots els altres elements.

Recorda: Aquests filòsofs buscaven un principi únic (arkhé) que expliqués l'origen de tota la realitat natural (physis).

Els pluralistes i altres corrents presocràtiques

Mentre alguns filòsofs buscaven un sol element originari, altres van pensar que la cosa era més complexa i que calia més d'un principi per explicar la realitat.

Empèdocles va proposar la teoria dels quatre elements (aigua, aire, foc i terra) que es combinen segons proporcions matemàtiques. Va introduir dues forces còsmiques: l'Amor (que uneix) i l'Odi (que separa), explicant així els canvis naturals que observem.

Anaxàgores va viure a Atenes i va pagar car les seves idees revolucionàries: va ser acusat d'ateisme per dir que el Sol era una pedra incandescent, no un déu. Va proposar que hi ha infinites llavors (spermata) i que una ment còsmica (Nous) ordenava l'univers.

Els atomistes Demòcrit i Leucip van desenvolupar una teoria increïblement moderna: tot està format per àtoms indivisibles que es mouen en el buit. Segons ells, nosaltres mateixos som combinacions d'àtoms, i tots els canvis es deuen a noves combinacions d'aquestes partícules.

Parmènides va defensar que només l'ésser és real i que el canvi és una il·lusió dels sentits. Per contra, Heràclit va afirmar que el canvi constant és la característica més bàsica de la naturalesa. Pitàgores va revolucionar el pensament proposant que els nombres són l'origen de tot i que l'ànima és immortal.

Clau per als exàmens: Domina les diferències entre monistes (un sol principi) i pluralistes (diversos principis), i recorda les teories principals de cada filòsof.