Els pluralistes i altres corrents presocràtiques
Mentre alguns filòsofs buscaven un sol element originari, altres van pensar que la cosa era més complexa i que calia més d'un principi per explicar la realitat.
Empèdocles va proposar la teoria dels quatre elements (aigua, aire, foc i terra) que es combinen segons proporcions matemàtiques. Va introduir dues forces còsmiques: l'Amor (que uneix) i l'Odi (que separa), explicant així els canvis naturals que observem.
Anaxàgores va viure a Atenes i va pagar car les seves idees revolucionàries: va ser acusat d'ateisme per dir que el Sol era una pedra incandescent, no un déu. Va proposar que hi ha infinites llavors (spermata) i que una ment còsmica (Nous) ordenava l'univers.
Els atomistes Demòcrit i Leucip van desenvolupar una teoria increïblement moderna: tot està format per àtoms indivisibles que es mouen en el buit. Segons ells, nosaltres mateixos som combinacions d'àtoms, i tots els canvis es deuen a noves combinacions d'aquestes partícules.
Parmènides va defensar que només l'ésser és real i que el canvi és una il·lusió dels sentits. Per contra, Heràclit va afirmar que el canvi constant és la característica més bàsica de la naturalesa. Pitàgores va revolucionar el pensament proposant que els nombres són l'origen de tot i que l'ànima és immortal.
Clau per als exàmens: Domina les diferències entre monistes (un sol principi) i pluralistes (diversos principis), i recorda les teories principals de cada filòsof.