El naixement de la filosofia grega
Imagina't viure en una època on per primera vegada la gent començava a qüestionar les explicacions tradicionals sobre com funciona el món. Això és exactament el que va passar a Grècia al segle VI a.C.
La polis grega va ser clau per al desenvolupament del pensament filosòfic. Aquestes ciutats-estat independents van afavorir la llibertat de pensament i la democràcia, creant l'ambient perfecte perquè nasqués la filosofia. Els grecs tenien contacte amb diverses cultures com l'egípcia i la babilònica, cosa que va enriquir el seu bagatge intel·lectual.
El canvi del mite al logos marca el pas del pensament mític al pensament racional. Mentre abans s'explicava tot a través dels déus i les llegendes, ara es buscaven explicacions lògiques i racionals. La religió grega no era dogmàtica i no tenia llibres sagrats rígids, cosa que va facilitar l'aparició d'aquest nou tipus de pensament.
Els filòsofs de l'Escola de Milet van ser els pioners. Tales va proposar que l'aigua era l'origen de totes les coses. Anaximandre va anar més lluny i va dir que tot provenia de l'apeiron (l'indefinit), anticipant-se fins i tot a les teories evolutives. Anaxímenes creia que l'aire era l'element primordial que, en condensar-se o rarificar-se, donava origen a tots els altres elements.
Recorda: Aquests filòsofs buscaven un principi únic (arkhé) que expliqués l'origen de tota la realitat natural (physis).
