La narrativa valenciana després de 1939
La pèrdua de la Guerra Civil va tenir un impacte devastador en la cultura valenciana. Es va produir una eliminació sistemàtica de tots els organismes culturals i un procés d'espanyolització i castellanització. Molts escriptors que donaven suport a la República van haver d'exiliar-se, el que va provocar una manca d'escriptors, lectors i models literaris.
Durant els primers 20 anys després de la guerra, la producció narrativa es va mantenir fidel als gèneres més tradicionals. En aquest període, només es van publicar 9 novel·les que responien al model del realisme del segle XIX, com "L'ambició d'Aleix" d'Enric Valor 1960.
Highlight: La influència de la guerra civil en la literatura catalana es va manifestar en la reducció dràstica de la producció literària i l'exili de molts autors.
Les temàtiques predominants eren la novel·la rosa, melodramàtica o sentimental, com les obres de Maria Ibars, o les novel·les catòliques de Maria Beneyto.
Example: Un exemple de novel·la sentimental d'aquest període és l'obra de Maria Ibars.
A partir dels anys 40, la narrativa va començar a ressorgir gràcies a diverses iniciatives culturals:
- Els Jocs Florals a Mèxic, organitzats pels exiliats
- El Premi de Novel·la Joanot Martorell 1947
- L'Editorial Torre a València 1943
- El Club de Novel·listes a Barcelona 1955
Vocabulary: Els Jocs Florals eren certàmens literaris que van tenir un paper important en la recuperació de la literatura catalana.
Entre els autors més coneguts d'aquest període trobem Pere Calders, Enric Valor, Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga i Manuel de Pedrolo, alguns dels quals van haver d'exiliar-se després de la guerra.