Equacions Polinòmiques de Primer i Segon Grau

Les equacions polinòmiques es transformen sempre per tenir el polinomi en un membre i zero a l'altre. Això és el teu punt de partida per resoldre qualsevol equació.

Les equacions de primer grau tenen la forma ax + b = 0. Per resoldre-les, simplement aïlles la x passant tots els termes a un costat. Fixa't en l'exemple: quan tens parèntesis i fraccions, primer expandeix tot i després agrupa els termes semblants.

Les equacions de segon grau segueixen la fórmula ax² + bx + c = 0. Recorda la fórmula quadràtica: x = $-b ± √(b² - 4ac)$/2a. Si el discriminant $b² - 4ac$ és negatiu, l'equació no té solucions reals.

Consell important: Sempre comprova les teves solucions substituint-les a l'equació original!

Equacions Biquadrades i de Grau Superior

Les equacions biquadrades tenen la forma ax⁴ + bx² + c = 0. El truc és fer el canvi de variable z = x², convertint-la en una equació de segon grau normal. Després, quan trobis els valors de z, recorda que x = ±√z.

Per a equacions de grau superior, utilitza la regla de Ruffini. Busca les arrels entre els divisors del terme independent. Si el terme independent és 3, prova amb ±1, ±3.

Quan factoritzis amb Ruffini, pots descomposar l'equació original en factors més simples. Per exemple: 8x⁴ - 14x³ - 29x² - 4x + 3 = $x - 3$$x + 1$$8x² + 2x - 1$.

Recorda: Les equacions biquadrades sempre et donaran fins a 4 solucions reals (positives i negatives).

Equacions amb Fraccions

Quan tinguis fraccions amb incògnites al denominador, el primer pas és trobar el mínim comú múltiple (mcm) de tots els denominadors. Això t'ajudarà a eliminar les fraccions.

Multiplica tots els termes per l'mcm per convertir l'equació en una de polinòmica normal. Per exemple, si tens 1/x + 3/$x+2$ = 12, l'mcm és x$x+2$.

Després de simplificar, obtindràs una equació polinòmica que ja saps resoldre. Important: sempre comprova que les solucions no facin zero els denominadors originals, ja que això les invalidaria.

Atenció: Les solucions que anulen els denominadors originals no són vàlides!

Equacions Logarítmiques

Les equacions logarítmiques es basen en la definició: log_a(b) = c ⟺ a^c = b. Aquesta equivalència és la teva eina principal.

Utilitza les propietats dels logaritmes: log(xy) = log(x) + log(y), log$x/y$ = log(x) - log(y), i log$x^n$ = n·log(x). Aquestes propietats et permeten simplificar expressions complexes.

La regla d'or és: si log(A) = log(B), llavors A = B. Això et permet eliminar els logaritmes i resoldre l'equació resultant. Sempre verifica que els arguments dels logaritmes siguin positius.

Per exemple, en 2log(x) = log(32) - log(8), primer simplifiques: log(x²) = log(4), per tant x² = 4, i x = 2.

Crucial: Els logaritmes només existeixen per a nombres positius!

Equacions Exponencials

Les equacions exponencials tenen la incògnita a l'exponent. Hi ha tres estratègies principals: igualtat de bases, aplicació de logaritmes, o canvi de variable.

Per igualtat de bases, transforma ambdós membres perquè tinguin la mateixa base. Si 3^$x²+2x+4$ = 3^x, llavors x² + 2x + 4 = x.

Quan no pots igualar bases, aplica logaritmes als dos membres. Per exemple, si e^x = 41, llavors ln$e^x$ = ln(41), així x = ln(41).

El canvi de variable és útil quan tens la mateixa base amb diferents exponents. Si tens 4^$x+5$ + 2^(2x) = 320, converteix tot a base 2 i fes t = 2^x.

Recorda: a^m = a^n implica m = n només quan a ≠ 0, 1, -1.

Sistemes d'Equacions

Un sistema de 3 equacions amb 3 incògnites pot ser compatible determinat (una solució), compatible indeterminat (infinites solucions), o incompatible (cap solució).

El mètode de Gauss transforma el sistema en forma escalonada. Això significa eliminar variables progressivament fins obtenir un triangle de coeficients.

Per sistemes logarítmics, utilitza les propietats dels logaritmes per simplificar abans de resoldre. Si log(x) + log(y) = 5, llavors log(xy) = 5, així xy = 10^5.

Els sistemes exponencials sovint requereixen canvis de variable. Si tens 2^x + 3^y = 13, fes u = 2^x i v = 3^y per convertir-ho en un sistema lineal.

Estratègia: Sempre busca simplificar abans de resoldre el sistema complet.

Sistemes Avançats i Introducció a Inequacions

Els sistemes logarítmics complexos requereixen aplicar múltiples propietats simultàniament. Recorda que log(x²) - log(y²) = log$x²/y²$ = 2log$x/y$.

En sistemes exponencials, el canvi de variable és essencial. Amb u = 2^x i v = 3^y, pots convertir expressions com 2^x + 3^$y+1$ en u + 3v, molt més manejable.

Les inequacions són com equacions però amb desigualtats. Els símbols són: > (major), < (menor), ≥ (major o igual), ≤ (menor o igual). La resolució segueix el mateix procés que les equacions, amb una excepció important.

Quan multipliques o divideixes per un nombre negatiu, el símbol de la desigualtat canvia de sentit. Per exemple, si -2x > 4, llavors x < -2.

Important: Multiplicar per un negatiu canvia el sentit de la desigualtat!

Inequacions de Primer Grau i Sistemes

Les inequacions de primer grau es resolen igual que les equacions, però mantenim el símbol de desigualtat. La solució final s'expressa com un interval.

Per resoldre 5x - 4 ≤ 3x + 1/2, agrupes termes: 2x ≤ 4.5, així x ≤ 2.25. La solució és x ∈ (-∞, 2.25].

Sempre comprova la solució substituint un valor de l'interval a la inequació original. Si funciona, has resolt correctament.

Els sistemes d'inequacions requereixen que totes les inequacions es compleixin simultàniament. Resol cada inequació per separat i després troba la intersecció de les solucions.

Consell pràctic: Dibuixa els intervals a la recta numèrica per visualitzar la intersecció.

Inequacions de Segon Grau i Sistemes

Les inequacions de segon grau com x² - 2x - 8 ≤ 0 requereixen primer trobar les arrels de l'equació corresponent. Aquestes arrels divideixen la recta en intervals.

Després d'obtenir les arrels $-2 i 4 en l'exemple$, comprova el signe de l'expressió en cada interval. Utilitza valors de prova: x = -100, x = 0, x = 100.

La regla del signe: si l'expressió quadràtica té coeficient principal positiu, la paràbola obre cap amunt. La inequació ≤ 0 es compleix entre les arrels.

Els sistemes d'inequacions combinen diverses inequacions. La solució final és la intersecció de totes les solucions individuals. En l'exemple, x > -1/2 i x ∈ (-∞, -3] ∪ [1, +∞) dóna x ∈ (1, +∞).

Visualització: Sempre representa gràficament per entendre millor les solucions.

Inequacions amb Fraccions i Aplicacions

Les inequacions amb fraccions algebraiques requereixen atenció especial al denominador. Per x²-9/$4-x$ ≥ 3, primer porta tot a un membre: $x²-9-3(4-x)$/$4-x$ ≥ 0.

Troba les arrels del numerador i denominador per separat. El denominador mai pot ser zero, així que x ≠ 4 és una restricció obligatòria.

Estudia el signe de l'expressió en cada interval determinat per les arrels. Recorda que quan el denominador canvia de signe, tota la fracció canvia de signe.

Les aplicacions pràctiques apareixen en problemes d'edats, geometria i percentatges. El mètode de Gauss per a sistemes 3x3 és essencial per resoldre aquests problemes reals.

Precaució: En fraccions algebraiques, el denominador no pot mai valer zero.