Elements i funcions de la comunicació

El llenguatge verbal és el sistema que utilitzem per comunicar-nos seguint unes normes específiques. Cada vegada que parles o escrius, intervenen sis elements clau: l'emissor (qui parla), el receptor (qui escolta), el missatge (què es diu), el context (la situació), el codi (la llengua) i el canal (com arriba el missatge).

Les funcions del llenguatge determinen per què comuniquem. La funció emotiva expressa sentiments, la conativa busca una reacció, la poètica vol ser bella, la referencial informa sobre la realitat, la metalingüística explica la llengua mateixa i la fàtica manté el contacte.

Un text és molt més que paraules juntes: ha de tenir sentit complet. Per ser efectiu necessita adequació al receptor, coherència entre idees, cohesió amb connectors adequats i correcció gramatical. Dominar aquests conceptes et farà millor comunicador.

Recorda: Cada situació comunicativa requereix adaptar el registre - no parles igual amb els amics que en un examen oral!

Tipus de textos i llenguatge literari

Els textos es classifiquen segons diversos criteris. El nivell de formalitat determina si uses llenguatge informal (col·loquial) o formal (seguint normes estrictes). L'àmbit d'ús varia des del personal fins l'acadèmic, i la intenció de l'emissor crea textos narratius, descriptius, expositius o argumentatius.

La literatura és l'art d'escriure, llegir i estudiar textos amb finalitat estètica. El llenguatge literari utilitza un registre més culte i recursos expressius com les figures retòriques per crear bellesa.

En poesia, comptes síl·labes fins l'última tònica i jugues amb fenòmens com l'elisió (supressió de vocals) i les sinalefes (unió de síl·labes). La rima pot ser assonant (vocals) o consonant (vocals i consonants), creant ritme i musicalitat.

Tip útil: Per comptar síl·labes poètiques, recorda que només comptes fins l'última síl·laba tònica del vers!

Mètrica i introducció a Tirant lo Blanc

Els versos de més de 8 síl·labes són d'art major (A, B, C) i els de 8 o menys d'art menor (a, b, c). Les estrofes agrupen versos creant estructures rítmiques que marquen el tempo del poema.

Joanot Martorell, valencià nascut entre 1405-1410, va crear "Tirant lo Blanc", una novel·la cavalleresca que barreja realitat i fantasia. Va viure durant el regnat de tres reis i pertanyia a la burgesia catalana de l'época.

Les novel·les de cavalleria provenen de les cançons de gesta i busquen crear versemblança afegint elements fantàstics. Els cavallers eren de classe mitjana que havien de superar proves durant un any abans de ser nomenats pel rei.

L'ètica cavalleresca defineix els valors dels protagonistes: valentia sense por a la mort, perdó als vençuts, honor exagerat, respecte a la paraula donada i generositat com a via de prestigi social.

Connexió històrica: "Tirant lo Blanc" reflecteix la societat medieval catalana i els seus valors, sent considerada una de les millors novel·les de cavalleria europees.

Personatges de Tirant lo Blanc

Els personatges principals creen una xarxa complexa de relacions. Tirant representa l'heroi cavalleresc fins que s'enamora de Carmesina a Constantinoble, moment en què la seva imatge heroica es humanitza i es torna més vulnerable.

Plaerdemavida, la donzella tafanera de Carmesina, s'enamora d'Hipòlit sense correspondència. Mentrestant, Diafebus i Estefania mantenen relacions sexuals fora del matrimoni, trencant les normes socials de l'època.

L'Emperadriu i l'Emperador representen un matrimoni de conveniència típic de l'aristocràcia medieval. Paradoxalment, l'Emperadriu manté relacions extramatrimonials amb Hipòlit, creant tensions narratives interessants.

Joan Martorell utilitza recursos estilístics sofisticats: eufemismes per suavitzar continguts explícits, jocs de paraules que demostren enginy i ironies que afegeixen humor. Destaca especialment com usa lèxic militar per descriure escenes amoroses i sexuals.

Estratègia literària: L'ús del lèxic militar per descriure l'amor crea un paral·lelisme enginyós entre la conquesta bèl·lica i la conquesta amorosa.