Contraccions, Apòstrofs i Divisió Sil·làbica

Les contraccions són obligatòries excepte quan hi ha apostrof - sempre prioritza l'apostrof! Les més comunes són: al, als, del, dels, pel, pels, cal, cals. Recorda que el mot ca (casa) es contreu amb el, els i en.

L'apostrof s'usa amb la preposició de, l'article el i l'article personal en quan el mot següent comença per vocal o h muda. L'article la s'apostrofa sempre amb $h$a, $h$e, $h$o i quan segueix $h$i, $h$u tòniques (però no àtones).

Truc útil: Si tens dubtes amb l'apostrof, recorda que va "contra més a la dreta millor"

Per la divisió sil·làbica, mai tallis els dígrafs qu, gu, ny, -ig. Parteix pel mig les consonants dobles (excepte ll) i divideix aplecs com ix, tj, lg, tz, sc. Mai deixis una sola lletra al final de línia, tret que estigui apostrofada.

Diftongs, Dièresi i Accentuació

Els diftongs creixents van de vocal dèbil (i, u) a vocal forte (a, e, o), mentre que els decreixents van al revés. Els triftongs combinen un diftong creixent amb un decreixent. Separa sempre casos com a-vi-a-ci-ó o si-tu-a-ci-ó.

La dièresi (ï, ü) indica que dues vocals no formen diftong o que cal pronunciar la u dels grups qu i gu. No cal posar-la si el mot ja té accent gràfic o en terminacions verbals del futur, condicional, infinitiu i gerundi.

L'accentuació segueix regles clares: els monosíl·labs no s'accentuen, els aguts quan acaben en vocal o vocal+s, els plans al contrari dels aguts, i els esdrúixols sempre. Els compostos amb guionet mantenen tots els accents.

Essencial: Els accents diacrítics distingeixen paraules iguals: és/es, més/mes, sí/si, què/que