Els orígens de la literatura medieval

T'has preguntat mai d'on venen les llengües que parlem avui? La literatura medieval va néixer quan el llatí es va començar a trencar després de la caiguda de l'Imperi Romà al segle V.

En aquesta època, escriure no era crear textos nous des de zero. Els escriptors medievals es dedicaven a imitar, reproduir i modificar textos d'autors anteriors que consideraven autoritats. Escriure era, bàsicament, reescriure el passat.

Les llengües romàniques (català, castellà, francès, italià...) van sorgir del llatí vulgar entre els segles VI i VIII. Amb el Concili de Tours del 813, es va promoure l'ús del llatí, però la gent ja parlava aquestes noves llengües que van evolucionar de manera independent.

Sabies que...? Els primers textos escrits en català daten de finals del segle XII. El més antic són les Homilies d'Organyà (1204), una traducció de sermons escrits originalment en occità.

El context històric: feudalisme i teocentrisme

La vida a l'Edat Mitjana estava completament organitzada al voltant de dos conceptes clau que van marcar per sempre la literatura de l'època.

El feudalisme era el sistema que regia tot: un senyor feudal donava protecció als seus vassalls a canvi de fidelitat, servei militar i tributs. La societat estava estructurada com una piràmide jeràrquica molt rígida on cada persona tenia el seu lloc fix.

El teocentrisme posava Déu al centre de l'univers i de totes les decisions. Això significa que tota la literatura medieval girава al voltant de temes religiosos i morals, ja que Déu regia absolutament tot.

La Corona Catalanoaragonesa es va formar el 1137 amb el matrimoni entre Peronella i Ramon Berenguer. Al segle XIII, amb les conquestes de Jaume I, aquesta corona es va expandir pel Mediterrani, portant la llengua catalana a nous territoris.

Punt clau: El teocentrisme medieval explica per què gairebé tots els textos de l'època tenen contingut religiós o moral.

Les revolucions tecnològiques i literàries

Dos invents van canviar completament la manera d'escriure i de llegir a l'Edat Mitjana, i sens dubte van revolucionar la literatura per sempre.

El paper va arribar de la Xina a Europa entre 1180 i 1220. Abans s'escrivia en pergamins, que eren carissims, així que només es podien fer textos molt breus. Amb el paper va aparèixer la prosa i es van poder escriure obres més llargues i complexes.

La impremta va ser el segon gran canvi. El 1474 es va imprimir a València el primer llibre en català. Això va permetre que els llibres arribessin a molta més gent i va accelerar la difusió de la cultura.

La Cancelleria Reial va tenir un paper fonamental: Jaume I va ordenar que tots els documents oficials s'escriguessin en romanç (no en llatí), cosa que va donar prestigi i oficialitat a la llengua catalana.

Dada interessant: València va ser pionera en la impremta en català perquè es trobava en una situació geogràfica i comercial excel·lent.

Les cròniques: literatura i propaganda

Les cròniques representen el màxim esplendor de la literatura medieval catalana i són textos que encara avui ens fascinen pel seu valor històric.

Aquestes obres historiogràfiques es van escriure en prosa catalana a finals del segle XIII i durant el XIV. Les més importants són el Llibre dels fets de Jaume I, la Crònica del rei En Pere de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la de Pere el Cerimoniós.

La seva finalitat era deixar constància dels grans fets de la Corona Catalanoaragonesa, però també tenien una clara funció propagandística. Volien mostrar la grandesa dels reis i de la corona amb un to heroic i patriòtic.

Aquestes cròniques reflecteixen el moment de màxim esplendor territorial i cultural de la Corona Catalanoaragonesa, quan el català era una llengua de prestigi internacional al Mediterrani.

Per recordar: Les cròniques medievals no eren només història: eren propaganda política amb finalitat didàctica i patriòtica.