Figures relacionades amb la forma externa dels mots

Aquestes figures juguen amb els sons de les paraules per crear efectes especials que sents quan llegeixes en voz alta.

L'al·literació repeteix el mateix so diverses vegades, com "vinyes verdes vora el mar". És com un ritme musical que fa que el text sigui més menyorable i expressiu.

L'anagrama reordena les lletres d'una paraula per formar-ne una altra relacionada. La onomatopeia imita sons reals amb paraules, com "cruixen" per al soroll de trencar-se.

💡 Consell pràctic: Llegeix sempre aquests exemples en veu alta per sentir realment l'efecte que fan!

Figures relacionades amb la sintaxi

Aquestes figures canvien l'ordre normal de les frases per crear ritmes i efectes diferents.

L'anàfora repeteix la mateixa paraula al començament de diversos versos, com "Seràs roure, seràs penya, seràs mar...". Crea un ritme hipnòtic que reforça la idea.

L'asíndeton acumula comes en lloc de conjuncions per accelerar el ritme, mentre que el polisíndeton fa just el contrari: repeteix conjuncions com "i" per alentir l'expressió.

El paral·lelisme repeteix la mateixa estructura en frases diferents, creant simetria i equilibri al text.

💡 Recorda: Aquestes figures canvien el ritme del text. Unes l'acceleren i altres el fan més pausat.

Figures relacionades amb el significat (I)

Aquí trobem les figures més potents per crear imatges i emocions noves.

La metàfora és la reina de totes: associa dues coses diferents que tenen alguna semblança. Pot ser pura (només apareix l'element imaginari) o impura (apareixen tots dos elements). "Els meus pits són dos ocells engabiats" és una metàfora impura.

La comparació també relaciona dues coses, però sempre amb nexes com "com" o "semblar". L'antítesi contraposant conceptes oposats com "m'exalta el nou i m'enamora el vell".

L'al·legoria és com una metàfora gran: tot un conjunt d'imatges relacionades que construeixen un significat més profund.

💡 Truc d'examen: En les metàfores, identifica sempre què és real i què és imaginari!

Figures relacionades amb el significat (II)

Aquestes figures creen efectes sorprenents jugant amb les relacions entre conceptes.

La metonímia substitueix una cosa per una altra que hi està relacionada (l'autor per la seva obra, el continent pel contingut). "Marbre" per referir-se al temple és un exemple perfecte.

L'oxímoron uneix dues paraules contradictòries com "llàgrimes dolces". La paradoxa fa el mateix però amb idees senceres: "És quan dormo que hi veig clar".

La sinècdoque anomena el tot per la part o viceversa. El símbol representa conceptes abstractes amb imatges concretes, com l'ametller florit que simbolitza la pau.

💡 Per recordar: Metonímia = relació lògica; Metàfora = relació per semblança.

Figures relacionades amb la lògica

Aquestes figures juguen amb la lògica i les emocions per crear efectes impactants.

L'hipèrbole exagera enormement per cridar l'atenció: "Bullirà el mar com la cassola en forn". La ironia diu el contrari del que realment pensa l'autor.

L'apòstrofe s'adreça directament a algú o alguna cosa: "Oh sol, oh màgic poderós...". És com si l'escriptor parlés directament amb elements que normalment no poden respondre.

La personificació dona qualitats humanes a animals o objectes, mentre que la prosopopeia va més enllà i els fa parlar directament.

💡 Identificació ràpida: Si un objecte actua com una persona = personificació; si parla = prosopopeia.