Portada del Dossier

Aquest és el teu dossier de cultura llatina per 2n de Batxillerat. Aquí trobaràs tot el que necessites per entendre la literatura, l'urbanisme i la mitologia romana d'una manera clara i amena.

Temari General

El temari està organitzat en quatre blocs principals que et donaran una visió completa de la cultura romana. Començaràs amb la literatura llatina, on descobriràs els gèneres més importants com l'èpica, la comèdia i la historiografia.

Després exploraràs l'urbanisme romà, visitant ciutats com Empúries, Tarraco i Barcino per entendre com vivien els romans. El tercer bloc se centra en les Metamorfosis d'Ovidi, amb els mites més populars com Dafne, Narcís i Eco.

Finalment, treballaràs la Comèdia de l'Olla de Plaute i els llatinismes que encara fem servir avui dia.

Consell: Aquest temari et servirà per a tot el curs, així que guarda'l sempre a mà!

Gèneres Literaris i Comèdia Llatina

Els romans van organitzar la literatura en gèneres molt similars als nostres. La poesia es dividia en èpica (amb herois i déus), elegíaca (poemes de queixa), dramàtica (teatre) i lírica (sentiments personals).

La historiografia tenia autors com Titus Livi amb "Ab urbe condita" i Juli Cèsar amb les seves guerres. L'oratòria, amb Ciceró al capdavant, ensenyava a fer bons discursos.

La comèdia llatina de Plaute i Terenci imitava la comèdia grega però amb humor més exagerat. Tenien arguments plens d'embolics, finals feliços i conflictes amorosos. Els personatges eren sempre els mateixos: el jove enamorat, el vell avar, l'esclau astut i la cortesana.

Recorda: Plaute escrivia per la gent del carrer amb humor exagerat, mentre que Terenci buscava el somriure intel·ligent de la noblesa.

Personatges de la Comèdia

Els personatges de la comèdia romana eren arquetips que el públic reconeixia immediatament. L'adulescens (jove) estava sempre enamorat i depenia del seu esclau per resoldre els problemes. El senex (vell) era avar i sever però sempre acabava enganyat.

L'esclau astut era el veritable protagonista: mentider, irrespectuós i enginyós, sempre aconseguia un final feliç per al seu amo. Hi havia també l'esclau assenyat, més respectuós i lleial.

Les dones apareixien com la uirgo (donzella enamorada), la meretrix (cortesana) i l'uxor (esposa rica i dominant). El parasitus era el "mort de gana" disposat a tot per menjar.

Plaute va escriure 21 obres, destacant l'Aulularia (la comèdia de l'olla) i l'Amfitrió. Les seves comèdies tenien arguments més moguts i escenes més exagerades que les de Terenci.

Curiositat: L'Amfitrió és l'única comèdia basada en un mite, amb Júpiter prenent la forma d'Amfitrió per seduir la seva esposa!

Èpica Llatina i Terenci

L'èpica llatina són composicions poètiques que narren aventures heroiques amb versos hexàmetres. Segueix el model d'Homer però exalta el patriotisme romà, especialment amb l'Eneida de Virgili.

L'èpica arcaica va començar amb traduccions de l'Odissea i va evolucionar amb obres com els Annals d'Enni, que narraven la història de Roma any rere any.

Terenci era d'origen nord-africà i va ser esclau d'un senador. Les seves obres buscaven l'ensenyament moral més que les grans riallades. Tenia una influència grega més marcada que Plaute i s'adreçava a un públic més culte.

Les seves sis obres (Adelphoi, Andria, Eunuchus...) mostraven personatges més complexos i situacions més versemblants que les de Plaute.

Diferència clau: Plaute feia riure a la gent del carrer, Terenci feia reflexionar a la noblesa.

L'Eneida de Virgili

L'Eneida és l'obra mestra de Virgili, dividida en 12 llibres que glorifiquen Roma i l'emperador August. La història segueix Eneas, fill de Venus, en el seu viatge per fundar una nova ciutat a Itàlia.

Els llibres I-IV narren com Eneas arriba a Àfrica després d'una tempesta i s'enamora de la reina Dido, que se suïcida quan ell marxa per complir el seu destí. Els llibres V-VIII mostren el viatge cap a Itàlia i la visita als inferns, on el pare d'Eneas li revela el futur glorioso de Roma.

La part final $VIII-XII$ descriu les batalles contra Turn pels Rútuls per casar-se amb Lavínia. L'obra acaba amb la victòria d'Eneas i l'establiment dels troians al Laci.

El fatum (destí) és el motor de l'acció. Eneas es diferencia dels herois homèrics perquè no es guia pels interessos personals sinó per la pietas (devoció als déus i al destí).

Connexió: August es presenta com a descendent d'Eneas, legitimant així el seu poder imperial.

Les Metamorfosis d'Ovidi i Virgili

Les Metamorfosis d'Ovidi són un poema de 12.000 hexàmetres en 15 llibres que recull 250 mites grecs i romans. La característica comuna és la transformació dels personatges en animals, plantes o constel·lacions.

L'obra segueix un ordre cronològic des de la creació de l'univers fins a la divinització de Juli Cèsar. Ovidi combina diferents estils: didàctic, èpic, elegíac i bucòlic segons cada història.

Publi Virgili Maró $70-19 a.C.$ va néixer a Màntua i va formar part del cercle de Mecenes, proper a August. Va escriure tres obres principals: les Bucòliques (poesia pastoril), les Geòrgiques (tractat d'agricultura) i l'Eneida.

Les Geòrgiques exalten el treball i la vida camperola com a base de la grandesa romana. Va ser propaganda d'August per repoblar el camp després de les guerres civils.

Dada interessant: Virgili va demanar que destruïssin l'Eneida perquè la considerava inacabada, però August ho va impedir!

Horaci: El Poeta de l'Equilibri

Quint Horaci Flac $65-8 a.C.$ va néixer a Venúsia, fill d'un llibert. Després de lluitar contra August a la guerra civil, va ser amnistiat i va perdre les seves terres. Virgili el va presentar a Mecenes, qui li va donar suport econòmic.

Horaci va reunir la seva poesia en quatre reculls. Les Sàtires critiquen la societat amb ironia i burla amable. Els Epodes representen la transició entre sàtira i lírica. Les Odes són el cim de la seva poesia, inspirades en la lírica grega.

Les odes tracten temes d'amor (dedicades a dones imaginàries), filosòfiques (influència epicúria amb el famós "carpe diem") i romanes (exaltació de Roma i August). Les Epístoles són cartes als amics amb contingut filosòfic i teories literàries.

El punt fort d'Horaci és la perfecció tècnica tant en mètrica com en expressió. Li manca la passió però compensa amb ironia i reflexió filosòfica.

Filosofia horaciana: "Aurea mediocritas" (el terme mitjà daurat) - cal viure sense excessos, gaudint del present.

Historiografia Romana

En el món antic la història era un gènere literari, no una ciència. Els historiadors narraven sense gaire esperit crític, creient la tradició oral i els autors anteriors. El seu criteri era la versemblança més que la veracitat.

A Roma va néixer al s. III a.C. amb la idea que els costums dels avantpassats (mores maiorum) eren un model ideal. L'historiografia aportava exemples útils per a l'home públic, ja que els historiadors solien ser polítics retirats.

Va sorgir després de les guerres púniques, quan Roma va prendre consciència de ser una gran potència. Els primers historiadors van ser grecs que escrivien per donar a conèixer Roma al món hel·lènic.

Juli Cèsar va escriure "De bello Gallico" (Guerra de les Gàl·lies) i "De bello Civili" (Guerra Civil). Són obres de propaganda personal però amb gran valor literari i històric.

Curiositat: Els primers historiadors romans eren anomenats "annalistes" perquè seguien els esdeveniments any per any.

Titus Livi: L'Historiador d'August

Titus Livi $59 a.C.-17 d.C.$ va néixer a Patavi i va dedicar 40 anys a escriure "Ab urbe condita" (Des de la fundació de la ciutat). L'obra tenia 142 llibres, dels quals només en conservem 35.

Livi era amic d'August i va participar en la regeneració moral de Roma. Volia recuperar l'orgull de ser romà demostrant que Roma sempre havia estat protegida pels déus i destinada a dominar el món.

Tot i alguns defectes (inexperiència política, falta d'accés a documents oficials, interpretacions psicològiques), l'obra de Livi té gran qualitat literària. Usa diversos estils segons la situació: prosa funcional per informes militars, to poètic per moments heroics i llenguatge col·loquial per personatges humils.

L'objectiu principal de Livi era moral més que històric: mostrar els valors tradicionals romans per inspirar les noves generacions.

Llegat: Tot i les imprecisions, Livi va crear la imatge idealitzada de Roma que va influir durant segles.