Els orígens del moviment obrer: una nova societat de classes

La revolució industrial va canviar completament la societat europea. D'un costat teníem la burgesia, que tenia el poder econòmic i polític i decidia les condicions de treball. De l'altre, el proletariat, format per treballadors industrials i agraris que depenien totalment dels burgesos per sobreviure.

Els obrers vivien en condicions terribles: treballaven entre 14 i 16 hores diàries en ambients plens de soroll, fum i brutícia. Els salaris eren tan baixos que havien de treballar també les dones i els nens, i només cobraven si treballaven (res si estaven malalts). A més, les lleis antiassociatives els impedien organitzar-se per defensar-se.

La transició del camp a la ciutat va ser brutal per als antics pagesos. Van perdre els seus ritmes naturals de treball i les seves tradicions, per adaptar-se al ritme implacable del rellotge i la fàbrica.

Els primers conflictes van sorgir amb el luddisme: els treballadors van començar a destruir màquines perquè creien que eren les responsables de l'atur i els salaris baixos. Aquest moviment va néixer a Anglaterra (1811-1816) i va arribar a Espanya a Alcoi (1821) i Barcelona (1835).

Recorda: El terme "qüestió social" descriu la preocupació de l'època per les terribles conseqüències de la industrialització sobre els treballadors.

La dura realitat dels obrers al segle XIX

Els documents de l'època ens mostren una realitat esgarrifosa. Els treballadors s'aixecaven abans de l'alba, menjaven malament i estaven tancats a les fàbriques fins a la nit amb temperatures asfixiants. No tenien temps per descansar ni per recuperar-se.

El sistema de multes era implacable: et multaven per obrir una finestra, per arribar cinc minuts tard, per estar malalt sense portar substitut, fins i tot per xiular mentre treballaves. Qualsevol excusa era bona per reduir encara més els seus magres salaris.

Les condicions de vida eren igual de precàries. Famílies senceres vivien amuntegades en habitacions petites, amb pocs mobles i menjar escàs. Molts nens anaven descalços i la gent portava roba bruta constantment.

El treball infantil era una realitat terrible: nens de 4 anys treballaven a les mines de carbó durant 12 hores seguides en túnels estrets i humits. Aquesta explotació era considerada "normal" en aquella societat industrial.

Pensa-hi: Aquestes condicions tan dures van ser el motor que va impulsar els treballadors a organitzar-se i lluitar pels seus drets.

Les alternatives socialista i anarquista

El 1848, Karl Marx i Friedrich Engels van publicar les bases del marxisme, una teoria revolucionària que volia destruir el capitalisme per crear una societat igualitària. Marx no esperava que això passés sol: calia que el proletariat s'organitzés políticament per fer la revolució.

El marxisme es basa en tres pilars fonamentals. Primer, la lluita de classes que ha caracteritzat tota la història (esclavisme, feudalisme, capitalisme). Segon, la crítica del present que denuncia l'explotació dels treballadors a través de la plusvàlua. Tercer, la societat comunista futura sense classes socials.

L'anarquisme també criticava el capitalisme però amb un enfocament diferent. Pierre-Joseph Proudhon deia que "la propietat és un robatori" i defensava el cooperativisme. Mikhail Bakunin volia que tots els sectors oprimits fessin la revolució per destruir completament l'Estat.

Els anarquistes tenien quatre idees clau: criticaven la propietat privada, s'oposaven a qualsevol forma d'Estat, rebutjaven la política tradicional i confiaven en l'espontaneïtat de les masses populars.

Diferència clau: Mentre els marxistes volien conquistar el poder polític, els anarquistes volien destruir-lo completament.

Les primeres organitzacions obreres (1830-1875)

Els socors mutus van ser les primeres organitzacions obreres: ajudaven els treballadors artesans quan estaven malalts, aturats o morts. Era una forma bàsica de solidaritat entre treballadors.

El cartisme britànic va ser més ambiciós: el 1836 van fundar la Working Men's Association i el 1842 l'Associació Nacional de la Carta, considerat el primer partit polític obrer. Reclamaven sufragi universal masculí, districtes electorals iguals, sou pels diputats i immunitat parlamentària.

La Primera Internacional es va crear a Londres el 1864. Marx va redactar els estatuts que establien un principi fonamental: "l'emancipació dels treballadors l'havien de fer ells mateixos". Van acordar lluitar per la reducció de la jornada laboral, suprimir el treball infantil i socialitzar els mitjans de producció.

Però les diferències ideològiques van trencar l'organització. Els països industrialitzats (Gran Bretanya, Alemanya) seguien Marx, mentre que els menys desenvolupats (Espanya, Itàlia) preferien Bakunin. El 1872 va arribar la ruptura definitiva.

Curiositat: La Comuna de París (1870) va intentar aplicar moltes idees socialistes però va fracassar violentament, debilitant encara més la Primera Internacional.

La Segona Internacional i els símbols obrers

Després del fracàs de la Primera Internacional, el moviment obrer es va reorganitzar. La Segona Internacional es va fundar a París el 1889, però aquesta vegada només van participar partits socialistes, deixant fora els anarquistes.

Es va organitzar com una confederació de partits nacionals autònoms, amb el Buró Socialista Internacional a Brussel·les coordinant les activitats entre congressos. Aquesta estructura va ser més estable que l'anterior.

Les seves reivindicacions van marcar l'agenda obrera moderna: lleis de protecció dels treballadors, jornada laboral de 8 hores i eliminació del treball infantil. També van condemnar el colonialisme i les guerres capitalistes, proposant la vaga general com a resposta.

La Segona Internacional va crear els símbols del moviment obrer que encara avui reconeixem: van establir l'himne obrer i van institucionalitzar la celebració de l'1 de maig com a Dia Internacional dels Treballadors.

Aquesta organització va ser més duradora i va influir en la creació dels partits socialistes moderns a tot Europa, establint les bases dels drets laborals que tenim avui.

Llegat històric: Moltes conquestes d'aquesta època, com la jornada de 8 hores o la prohibició del treball infantil, són fonamentals en la nostra societat actual.