La Configuració d'una Societat de Classes

El sistema liberal va acabar amb la societat estamental que havia dominat durant segles. Ara tots els ciutadans tenien igualtat jurídica, pagaven els mateixos impostos i eren tractats igual per la justícia.

Però no tot va canviar: el liberalisme censatari limitava la participació política només als rics. Les diferències socials ja no es basaven en títols nobiliaris sinó en la riquesa que posseïes.

La noblesa va viure una situació contradictòria. La petita noblesa rural va perdre poder econòmic i molts van acabar diluint-se entre la classe mitjana agrària. En canvi, l'alta noblesa va saber adaptar-se, conservant grans patrimonis i aliant-se amb la nova burgesia per formar una nova classe dominant.

Recorda: L'Església també va patir canvis importants amb les lleis desamortitzadores i la supressió de convents, però va mantenir la seva influència social i educativa.

La Societat de Classes i els Nous Conflictes

Les classes socials van substituir els estaments. Es tractava de grups oberts on la teva posició depenia de la riquesa, no del naixement. Al capdamunt hi havia les classes dirigents $aristocràcia + alta burgesia$, a baix les classes populars (obrers, artesans, pagesos) i enmig una incipient classe mitjana.

Aquesta nova organització va generar nous tipus de conflictes socials. Les dures condicions de vida dels treballadors i les enormes desigualtats van fer sorgir moviments de protesta.

Del descontentament van néixer noves ideologies com el socialisme i l'anarquisme. També noves formes d'organització obrera que reivindicaven millors condicions laborals i drets polítics.

Clau: El capitalisme crea riquesa però també genera desigualtats que provoquen tensions socials mai vistes abans.

Els Nous Grups Dirigents

L'alta burgesia es va convertir en el nou poder econòmic del país. Controlaven negocis d'importació, exportació, banca i compra de terres. Estaven concentrats a Madrid però els seus orígens eren diversos.

La seva influència no era només econòmica: gaudien del dret de vot restringit, influïen en les lleis i aconseguien els negocis de l'Estat. Era una oligarquia que combinava poder econòmic i polític.

La burgesia catalana tenia unes característiques especials. Procedia dels negocis del cotó del segle XVIII i dels "indians" que havien fet fortuna a Amèrica. Aquest grup controlava la indústria catalana però estava lluny del poder polític central.

Important: A partir de 1840, la burgesia catalana va abandonar el liberalisme pur i va reclamar proteccionisme per defensar la seva indústria de la competència estrangera.

La Burgesia Catalana: Diversitat i Creixement

La burgesia catalana era un grup molt heterogeni. Hi trobem des d'antigues famílies mercantils fins a nous rics procedents d'Amèrica, passant per industrials del cotó i del ferro i especuladors immobiliaris.

Un altre sector important eren els propietaris agrícoles que provenien d'una aristocràcia rural i que van saber adaptar-se als nous temps invertint en terres i negocis.

Aquesta burgesia industrial catalana va créixer amb força durant les primeres dècades del segle. Al principi donaven suport al liberalisme pel seu esperit de llibertat i modernització econòmica.

Evolució clau: A partir de 1840, la seva prioritat va ser aconseguir que l'Estat apliqués polítiques proteccionistes per protegir la seva indústria encara feble davant la competència exterior.

Les Classes Mitjanes

Les classes mitjanes urbanes representaven el 15% de la població. Estaven formades per mitjans propietaris, comerciants, petits fabricants, empleats de l'administració i membres de l'exèrcit.

Aspiraven a imitar l'estil de vida de l'alta burgesia. Eren conservadors i defensaven l'ordre i la propietat, però també van donar intel·lectuals que van criticar el sistema liberal i van defensar la democràcia i el republicanisme.

A Catalunya, els menestrals formaven una petita burgesia nombrosa d'artesans i comerciants. Basaven la seva prosperitat en el treball i l'estalvi, i sovint adoptaven actituds crítiques contra el model liberal.

Els pagesos propietaris van poder accedir a la terra gràcies a les reformes liberals. Tot i tenir propietats petites, constituïen un grup conservador amb por de les idees igualitàries.

Curiositat: Molts menestrals catalans van formar part de les bases del Partit Demòcrata i posteriorment del republicanisme federal.

Les Classes Populars

El sector artesà seguia sent molt important, especialment amb el creixement urbà. Hi havia treballadors de serveis relacionats amb la infraestructura urbana, petits funcionaris, empleats de banca i dependents.

Entre les classes més humils predominaven les dones ocupades en el servei domèstic. La majoria procedien del camp i feien jornades laborals molt llargues a canvi de salaris miserables. També hi havia bugaderes, planxadores i cosidores.

El proletariat industrial va néixer lligat a la industrialització catalana. Els obrers eren mà d'obra assalariada que només posseïen la seva força de treball, que venien als amos a canvi d'un salari escàs.

Realitat dura: Els proletaris depenien completament del contracte laboral per cobrir les seves necessitats bàsiques, creant una situació de gran vulnerabilitat social.

La Pagesia i el Problema Jornaler

A Catalunya i València molts arrendataris van accedir a la propietat, creant un grup de petits i mitjans propietaris. Però la terra seguia concentrada en poques mans.

Un dels problemes més greus va ser la formació d'un grup extens de pagesos sense terra que van romandre al camp com a jornalers en condicions de vida molt dures i amb salaris baixos.

A Catalunya, l'augment demogràfic i la institució de l'hereu (que lligava la possessió de la terra al primogènit) va comportar que molts pagesos sense terra haguessin d'emigrar cap a la ciutat o romandre al camp com a jornalers.

Problema estructural: L'escassa productivitat de les petites finques va portar molts pagesos a vendre les seves terres a terratinents més grans, augmentant la concentració de la propietat.

Els Orígens del Moviment Obrer

Les primeres protestes obreres van ser violentes i espontànies. El 1820-1821 els treballadors van assaltar fàbriques i van cremar telers mecànics, culpant les màquines de la pèrdua de llocs de treball. El cas més famós va ser l'incendi de la fàbrica Bonaplata de Barcelona el 1835.

Aquesta fase de luddisme va evolucionar quan els treballadors van comprendre que el problema no eren les màquines sinó les condicions de treball.

El 1834, un grup de teixidors de Barcelona va presentar el primer document reivindicatiu. Es van crear les primeres societats de protecció mútua, com la dels Teixidors del Cotó, que funcionaven com a caixes de resistència per sostenir els obrers durant malalties o vagues.

Evolució important: Tot i estar prohibides, les vagues es van convertir en l'instrument principal per pressionar els patrons, sostingudes econòmicament per les caixes de resistència.

L'Expansió de l'Obrerisme i les Revoltes Agràries

L'associacionisme obrer es va estendre per tot Espanya reclamant augments salarials i reducció de la jornada laboral. El 1854, amb el Bienni Progressista, es van autoritzar de nou les associacions obreres.

La vaga de les selfactines a Barcelona va ser el primer conflicte greu. La duresa de la repressió va generar solidaritat que va desembocar el 1855 en la primera vaga general d'Espanya per demanar llibertat d'associació.

Al camp andalús es van produir revoltes agràries després que la desamortització de Madoz passés les terres comunals a mans privades. Els pagesos ocupaven il·legalment terres, les repartien entre jornalers i cremaven els registres de propietat.

Dades impressionants: Entre 1861-1867, més de 600 pagesos es van revoltar a La Loja formant un exèrcit de mil homes que va posar en peu 43 pobles de diferents províncies andaluses.

L'Arribada de l'Internacionalisme

Els socialistes utòpics dels primers anys del segle XIX van denunciar les injustícies del capitalisme industrial. Proposaven societats igualitàries amb propietat col·lectiva i repartiment equitatiu de la riquesa.

El 1864 es va fundar l'AIT (Associació Internacional de Treballadors) per agrupar tots els qui volien lluitar contra el capitalisme. Karl Marx va tenir un paper fonamental defensant el socialisme científic.

Marx proposava que la classe obrera havia d'organitzar-se políticament per conquerir el poder mitjançant la revolució i establir una dictadura del proletariat. L'objectiu final era una societat sense classes socials ni propietat privada.

També es van integrar a l'AIT les idees de Bakunin sobre l'anarquisme, que s'oposava radicalment a l'acció política i als partits polítics.

Controvèrsia: La rivalitat entre marxistes i anarquistes sobre la manera d'organitzar la lluita obrera marcarà tot el moviment revolucionari posterior.