Les causes i l'inici de la Revolució (1789)

Imagina't que et sents ofegat per les injustícies del sistema mentre veus com els rics viuen sense preocupacions. Això és exactament el que sentia la societat francesa abans de 1789 sota Lluís XVI i Maria Antonieta.

La crisi econòmica va ser brutal: males collites van provocar fam i l'estat estava endeutat per les guerres. Mentre tant, la monarquia no volia reduir el seu nivell de vida luxós. La burgesia tenia diners però no poder polític, els pagesos volien ser propietaris de les seves terres, i les classes populars urbanes estaven cansades de dependre dels preus dels aliments bàsics.

El conflicte va esclatar quan els privilegiats (nobles i clergat) es van negar a pagar més impostos. Van exigir que es convoquessin els Estats Generals per primera vegada des de 1614. El ministre Becker va doblar els representants del tercer estat per intentar equilibrar el poder.

💡 Recorda: El 14 de juliol de 1789, l'assalt a la Bastilla va marcar l'inici real de la revolució quan els ciutadans van prendre aquest símbol del poder reial.

L'Assemblea Constituent i l'enderrocament de l'Antic Règim (1789-1792)

Aquest període va ser com una neteja profunda de tot el sistema feudal que havia durat segles. L'Assemblea Constituent va prendre mesures radicals que van canviar França per sempre.

Primer van abolir el feudalisme, alliberant els pagesos dels drets que tenien els nobles sobre ells. L'Església va perdre les seves terres i privilegis, convertint-se els eclesiàstics en funcionaris públics pagats per l'estat.

La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (1789) va proclamar que tots els homes naixien iguals, eliminant els privilegis estamentals. La Constitució de 1791 va transformar França en una monarquia parlamentària amb divisió de poders i sufragi censatari.

Però Lluís XVI no va acceptar aquests canvis. Va intentar fugir de França el juny de 1791 i va ser descobert a Varennes. Aquest acte de traïció va enfurir el poble, que va assaltar el Palau de les Tulleries l'agost de 1792 i va proclamar la República.

💡 Fixa't: La constitució va dividir França en 83 departaments, una organització territorial que encara existeix avui.

El Terror i la radicalització jacobina (1792-1794)

Ara la revolució es va tornar molt més violenta i radical. La Convenció Nacional va jutjar i executar Lluís XVI a la guillotina el gener de 1793, provocant que totes les monarquies europees declaraguessin la guerra a França.

Els jacobins, liderats per Robespierre, van donar un cop d'estat el juny de 1793 i van instaurar una dictadura revolucionària. Van aprovar la Constitució de 1793 amb sufragi universal masculí, però la van suspendre immediatament per governar amb plens poders.

Durant el període del Terror, van adoptar mesures extremes: la Llei de màxims controlava preus i salaris, van mobilitzar homes de 18-25 anys per la guerra, i van crear la Llei dels sospitosos que permetia executar sense proves.

L'estiu de 1794, quan els perills van disminuir, la burgesia va veure que Robespierre s'havia tornat massa perillós. El 9 de juliol de 1794 van donar un cop d'estat i van executar Robespierre, posant fi al Terror.

💡 Important: El Terror va acabar amb unes 17.000 execucions, mostrant fins on pot arribar la radicalització política.

El Directori i l'ascens de Napoleó (1795-1799)

La burgesia va recuperar el control amb el Directori, intentant tornar a l'estabilitat de 1791. Van redactar la Constitució de 1795 que establia el poder legislatiu en dues cambres i el poder executiu compartit per cinc directors.

Aquest nou sistema va haver d'enfrontar-se tant als monàrquics que volien restaurar l'absolutisme com als jacobins que volien tornar al poder popular. La revolta de Vendemiari de 1795 va ser aturada per un jove general anomenat Napoleó Bonaparte, que es va fer molt popular.

El Directori, desconfiant del poder creixent de Napoleó, el va enviar a Itàlia per lluitar contra les coalicions europees. Allà va conseguir grans victòries que van augmentar encara més la seva fama.

Quan es va formar la Segona Coalició el 1799, la burgesia va veure en Napoleó l'home fort que necessitaven per controlar el país. El 18 de Brumari (9 de novembre de 1799), Napoleó va donar un cop d'estat, es va proclamar Cònsol i va posar fi definitivament a la Revolució Francesa.

💡 Conclusió: La revolució va acabar on va començar: amb un home fort al poder, però ara amb les idees d'igualtat i llibertat ja esteses per Europa.