L'Antic Règim vs. Els Nous Sistemes Polítics

Fins al segle XVIII, Europa funcionava amb la monarquia absoluta - el rei tenia tot el poder i governava "per dret diví". Però la Il·lustració va plantar les llavors del canvi amb pensadors com Voltaire, Rousseau i Montesquieu.

El contrast és brutal: mentre que abans el rei controlava l'exèrcit, les lleis i la justícia, els nous estats liberals proposen la separació de poders. Apareixen per primera vegada les constitucions i els partits polítics.

La diferència més gran? La sobirania popular - ara el poder ve del poble, no de Déu. És el naixement d'una idea revolucionària que canviarà el món per sempre.

Recorda: La monarquia absoluta concentra tot el poder en el rei, mentre que l'estat liberal el reparteix entre diferents institucions controlades pel poble.

La Societat Estamental: Un Món de Privilegiats i No Privilegiats

L'Antic Règim organitzava la societat en estaments rígids. Els privilegiats (nobles i clergat) no pagaven impostos i participaven en política. Els no privilegiats - la majoria - ho pagaven tot i no tenien veu.

Dins del tercer estat trobem la burgesia comercial, que s'estava enriquint amb el comerç però seguia sense poder polític. Aquesta contradicció crearà un gran descontent.

L'economia es basava en l'agricultura, amb la majoria de pagesos vivint en la pobresa i la ignorància. Només es podia canviar d'estament per matrimoni o comprant títols nobiliaris.

Curiositat: La burgesia tenia diners però no poder polític - aquesta frustració serà clau per entendre les revolucions que vindran.

La Il·lustració: El Poder de la Raó

La Il·lustració del segle XVIII canvia totalment la mentalitat europea. Defensa la raó per sobre de la ignorància, la superstició i el fanatisme. És una revolució mental abans que política.

Voltaire, Rousseau i Montesquieu difonen aquestes idees pels salons, clubs i cafès. Diderot impulsa les enciclopèdies per educar la societat. El racionalisme es converteix en l'arma contra l'autoritarisme.

El deisme il·lustrat accepta Déu però nega el dret diví dels reis. Defensen la igualtat, la llibertat individual, la fraternitat i, sobretot, que la sobirania pertany al poble.

Una idea revolucionària: separar els poders en executiu (govern), legislatiu (parlament) i judicial (tribunals). És el final teòric de la monarquia absoluta.

Punt clau: La Il·lustració no només critica l'Antic Règim, sinó que proposa un model alternatiu basat en la raó i la llibertat.

La Independència Americana: El Primer Èxit Liberal

Les 13 colònies americanes es rebel·len contra Gran Bretanya el 1776. Les causes són clares: impostos alts, monopoli comercial britànic, falta de representació al parlament i, sobretot, les idees il·lustrandes que han arribat a Amèrica.

El "Motí del te de Boston" escalfa l'ambient. Finalment, el 4 de juliol de 1776, es declara la independència a Filadèlfia. George Washington dirigeix la guerra fins al 1783.

El resultat és revolucionari: neix el primer estat liberal del món. República federal, separació de poders, sobirania popular i la primera Constitució escrita de la història (1787).

Però atenció: només voten els homes blancs i propietaris (sufragi censatari). Les dones, els negres i els pobres queden exclosos. L'esclavitud no s'abolirà fins al 1863.

Impacte: La independència americana demostra que les idees il·lustrades funcionen a la pràctica, inspirant les revolucions europees.

La Revolució Francesa: L'Esclat del Canvi

França el 1789 està en crisis total. Lluís XVI governa amb mà de ferro mentre el poble pateix la carestia del pa. La burgesia, enriquida però sense poder polític, bull d'indignació.

Quan el rei convoca els Estats Generals per aprovar nous impostos, la burgesia es rebel·la. El 9 de juliol de 1789 es constitueixen en Assemblea Nacional per redactar una constitució.

El 14 de juliol de 1789 el poble assalta la Bastilla. Comença la revolució que canviarà Europa per sempre. Els girondins (burgesia moderada) governen amb el rei fins al 1792.

Es proclama la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà (1791), document fonamental que inspira les democràcies modernes. Però la guerra amb Àustria i Prússia radicalitza la situació.

Moment històric: L'assalt a la Bastilla marca l'inici de l'era democràtica a Europa i el final definitiu de l'Antic Règim.

L'Època del Terror: Quan la Revolució es Radicalitza

El 1792 tot canvia. Els jacobins (classes populars) prenen el poder a París dirigits per Robespierre, Danton i Marat. Volen canvis més ràpids i radicals, especialment el sufragi universal masculí.

Lluís XVI és acusat de traïció per contactar amb Àustria. Comença "l'Època del Terror" (1792-1794): la guillotina funciona sense parar a les places públiques de França.

Entre 35.000 i 40.000 persones són executades, inclosos els reis. Lluís XVI mor el 21 de gener de 1793 i Maria Antonieta a l'octubre del mateix any. L'aristocràcia fuig o viu amagada.

Fins i tot els mateixos líders jacobins s'entredevorend: Marat és assassinat i Robespierre fa executar Danton. La revolució s'ha convertit en un monstre que devora els seus propis fills.

Reflexió: El Terror demostra com una revolució pot perdre el control i convertir-se en tirania, lliçó que marcarà les futures democràcies.