La Restauració Borbònica: Claus del Nou Sistema

Imagina't un sistema polític dissenyat com un teatre on sempre guanyen els mateixos actors. Això va ser la Restauració Borbònica, un règim que va néixer per posar ordre després del caos polític del segle XIX.

Cànovas del Castillo va ser l'arquitecte d'aquest sistema. El seu pla era senzill però efectiu: crear un bipartidisme on conservadors i liberals s'alternessin pacíficament el poder. Així es va acabar amb els pronunciamientos militars que havien marcat l'època anterior.

La Constitució de 1876 va ser la base legal del sistema. Establia una monarquia amb sobirania compartida entre el rei i les Corts, mantenia el catolicisme com a religió oficial i inicialment aplicava el sufragi censatari (només votaven els rics).

💡 Pista d'examen: Recorda que aquest sistema NO era democràtic. El frau electoral i el caciquisme controlaven els resultats des de Madrid.

El sistema funcionava mitjançant l'encasellat (decidir els guanyadors abans de les eleccions) i la tupinada (falsificar vots). Els cacics locals es feien càrrec d'assegurar la victòria del partit que tocava governar.

Forces Polítiques Marginades del Sistema

Mentre conservadors i liberals es repartien el poder, altres forces polítiques quedaven completament excloses del joc. Aquestes forces van créixer progressivament i van acabar sent una amenaça per al sistema.

El republicanisme va patir una crisi inicial però es va reorganitzar mantenint quatre idees clau: defensa de la república, reformes socials, confiança en el progrés científic i laïcitat. Tot i les seves divisions internes, van aconseguir força en zones urbanes.

L'anarquisme va trobar un terreny especialment fèrtil a Catalunya, convertint-se en la força dominant entre la classe treballadora. Mentre que el socialisme del PSOE de Pablo Iglesias tenia poc èxit aquí, l'anarquisme va optar per dues vies: l'acció sindical i, alguns sectors, la violència.

💡 Recorda: A Catalunya, l'anarquisme va ocupar l'espai que en altres llocs tenia el socialisme.

El carlisme es va anar debilitant progressivament. L'aliança entre l'Església i l'Estat va portar molts catòlics conservadors cap al Partit Conservador oficial, deixant el carlisme sense la seva base tradicional.

La Crisi del 98: Pèrdua de les Últimes Colònies

L'any 1898 va marcar un abans i un després per a Espanya. La guerra amb els Estats Units va acabar amb la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines, les últimes colònies d'ultramar.

El conflicte va començar amb la revolució cubana liderada per José Martí i el seu Partido Revolucionario Cubano. Espanya va enviar primer el general Martínez Campos i després el més dur Weyler per sufocar la rebel·lió, però sense èxit.

Els Estats Units van entrar en guerra utilitzant com a pretext l'enfonsament del vaixell Maine a l'Havana. Les batalles de Cuba i Cavite van demostrar la inferioritat militar espanyola. El Tractat de París va oficialitzar la humiliant derrota.

Les conseqüències van ser profundes: va néixer la Generació del 98 amb intel·lectuals com Unamuno i Machado que reflexionaven sobre la decadència espanyola. Paradoxalment, la repatriació de capitals cubans va ajudar a la recuperació econòmica.

💡 Connexió catalana: Catalunya tenia forts llaços amb Cuba pels "indians" (emigrants catalans). La guerra va afectar les exportacions tèxtils però la repatriació de capitals va suavitzar l'impacte.

El Tancament de Caixes liderat pel Doctor Robert va mostrar com la burgesia catalana començava a distanciar-se del govern central, impulsant el creixement del catalanisme.

La Fallida del Sistema: Reformisme i Oposició (1902-1931)

Després del desastre del 98, el sistema de la Restauració va intentar regenerar-se però ja era massa tard. Els intents de reforma van xocar amb l'estructura corrupta del règim.

Antonio Maura va liderar el reformisme conservador intentant una "revolució des de dalt" per evitar la "revolució des de baix". Va millorar la legislació laboral, va crear l'Institut Nacional de Previsió i va impulsar mesures proteccionistes, però la seva intervenció al Marroc va provocar la Setmana Tràgica.

Canalejas va representar el reformisme liberal més avançat. Va intentar separar l'Església de l'Estat amb la "Ley del Candado", va establir impostos progressius i va aprovar la Llei de Mancomunitats per a Catalunya. Un atemptat anarquista va acabar amb la seva vida el 1912.

💡 Clau: Tots dos reformistes van fracassar perquè volien canviar el sistema sense tocar les seves bases corruptes.

Mentre tant, l'oposició es reorganitzava: el nou republicanisme guanyava força a les ciutats, Lerroux creava el Partit Republicà Radical amb un discurs populista i anticatalà, i naixia la CNT com a gran central sindical anarquista.

La Setmana Tràgica i la Crisi del 1917

Dos esdeveniments van posar en evidència la feblesa del sistema: la Setmana Tràgica de 1909 i la crisi del 1917.

La Setmana Tràgica va esclatar quan es va anunciar l'enviament de reservistes a la guerra del Rif. Barcelona va viure una setmana de revolució popular amb vaga general, crema de convents i enfrontaments amb l'exèrcit. La repressió va ser brutal, especialment l'afusellament de Ferrer i Guàrdia.

Aquest esdeveniment va provocar la caiguda de Maura i va mostrar la profunda divisió social. L'antimilitarisme i l'anticlericalisme popular contrastaven amb la repressió governamental.

💡 Important: La Setmana Tràgica va marcar l'inici de la crisi definitiva del sistema de la Restauració.

La crisi del 1917 va ser encara més greu, amb tres conflictes simultanis: les Juntes de Defensa militars, l'Assemblea de Parlamentaris polítics i una vaga general obrera. Tot i superar aquesta crisi, el sistema va quedar molt debilitat.

Els problemes s'van acumular: frau electoral persistent, crisi econòmica, violència social (pistolerisme), descomposició dels partits dinàstics i noves derrotes militars al Marroc. Tot estava preparat per a l'arribada de Primo de Rivera el 1923.

El Final de la Restauració

La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) va marcar oficialment el final del sistema de la Restauració, tot i que aquest ja estava moribund des de feia anys.

Les causes de la seva caiguda van ser múltiples i acumulatives. Els problemes tradicionals com el frau electoral i la falta de legitimitat es van combinar amb una greu crisi econòmica i social que va augmentar la misèria i la violència als carrers.

La descomposició política era evident: els governs canviaven constantment sense poder resoldre cap problema estructural. Conservatives i liberals ja no podien mantenir l'alternança pacífica perquè havien perdut el control de la situació.

El problema del Marroc va ser la gota que va fer vessar el got. Les derrotes militars, especialment el desastre d'Annual el 1921, van minar definitivament la confiança en l'exèrcit i el govern. La corrupció militar i la influència dels africanistes va completar el quadre de decadència.

💡 Reflexió final: La Restauració va fracassar perquè va intentar mantenir unes estructures del segle XIX en una societat que ja havia canviat completament.

Primo de Rivera va arribar al poder amb el suport del rei, l'alta burgesia, les classes mitjanes i bona part de l'exèrcit. Paradoxalment, la seva dictadura va accelerar la crisi de la monarquia que pretenia salvar.