La Constitució de 1876 i el sistema bipartidista
La Constitució de 1876 va ser dissenyada per durar, amb un caràcter conservador que permetia als partits governar sense haver-la de canviar constantment. Establia una declaració de drets i llibertats, però amb un enfocament conservador basat en la sobirania compartida entre les Corts i el rei.
El rei tenia un paper central: era cap de l'exèrcit, elegia el cap de govern i no responia davant les Corts. El sistema electoral podia variar segons el govern, des del vot censatari (només un 3% de la població) fins al sufragi universal masculí aprovat el 1890. La religió catòlica era oficial i l'Estat era clarament centralista.
Cánovas del Castillo va crear un bipartidisme amb el torn pacífic entre conservadors i liberals. Els conservadors defensaven el sufragi censatari i l'immobilisme social, mentre els liberals apostaven pel sufragi universal i l'ampliació de drets. Aquest sistema va marginar republicans, carlins, socialistes i catalanistes de la política oficial.
Recorda: Aquest sistema va acabar amb els pronunciaments militars, però a costa de limitar la participació política real.
