Riscos ambientals: què necessites saber

Els riscos ambientals apareixen quan els fenòmens naturals violents o les activitats humanes modifiquen bruscament el nostre entorn. Mentre que el medi evoluciona normalment de forma lenta, aquests esdeveniments poden canviar-ho tot en minuts.

Hi ha cinc característiques clau que defineixen qualsevol risc ambiental: la magnitud (intensitat del fenomen), la freqüència (cada quant passa), la perillositat (probabilitat que succeeixi), l'exposició (quantes persones afecta) i la vulnerabilitat (percentatge de danys possibles).

Els riscos antròpics són els que causem nosaltres mateixos. Es divideixen en tres tipus: riscos tecnològics (accidents industrials, nuclears), riscos associats a fenòmens naturals (incendis forestals mal gestionats) i riscos diversos (accidents de trànsit, edificis mal conservats).

Recorda: La prevenció inclou cinc mesures: predicció, intervenció immediata, recuperació, estudis posteriors i sensibilització ciutadana.

Riscos meteorològics: quan el temps és perillós

Les inundacions són el risc natural més freqüent a Espanya. Es produeixen per gota freda, desglaç ràpid o alliberament brusc d'aigües. La desforestació, l'erosió del sòl i l'edificació en zones vulnerables empitjoren el problema.

A Catalunya tenim l'INUNCAT, que gestiona les emergències per inundacions mitjançant avisos del sistema SAIH. Les zones més perilloses són el Maresme i el Baix Penedès.

Les sequeres són períodes llargs d'escassetat de precipitacions que afecten l'agricultura i provoquen restriccions d'aigua a les ciutats. A Catalunya, la sequera estival es produeix quan plou poc a la tardor i primavera.

Els vents forts són poc freqüents però poden provocar naufragis, danys en ports i talls elèctrics. A Catalunya afecten especialment l'Empordà i el delta de l'Ebre. Les onades de fred i els temporals de neu (gestionats pel pla Neucat) poden aïllar poblacions senceres durant l'hivern.

Pensa-hi: El canvi climàtic està accentuant tots aquests fenòmens meteorològics extrems.

Riscos geològics i antròpics: la Terra es mou

Els sismes a Espanya són moderats, però les zones més perilloses són el sistema Bètic i els Pirineus. A Catalunya tenim el SISMICAT per gestionar emergències sísmiques. L'activitat volcànica es limita a les Canàries, especialment La Palma, Tenerife i Lanzarote.

Els lliscaments i esllavissades són més freqüents a les muntanyes catalanes dels Pirineus i Sistema Mediterrani. Aquests fenòmens poden provocar allaus i són especialment perillosos després de pluges intenses.

La desforestació és un dels riscos antròpics més greus. El 97% dels incendis forestals són causats per humans, ja sigui per negligència o intencionadament. La sequera estival mediterrània, l'abandonament rural i la reforestació amb espècies com pins i eucaliptus agreugen el problema.

L'erosió del sòl pot portar a la desertificació. A Espanya, un 13% del sòl està greument erosionat. El vessant mediterrani és el més afectat pels cicles de sequera i torrencialitat.

Alerta: Prop del 18% del territori espanyol està sotmès a un procés alt de desertització, especialalment Andalusia, Múrcia i València.

Contaminació: els efectes de l'activitat humana

La contaminació té múltiples formes que afecten la vostra salut diària. La contaminació atmosfèrica prové principalment del CO₂ dels transports i industries. La contaminació de l'aigua ve dels abocaments industrials i aigües residuals que van al mar.

La contaminació química introdueix substàncies perilloses al sòl, aire i aliments. La contaminació radioactiva deriva dels materials nuclears i pot causar accidents greus. També tenim contaminació tèrmica (alteracions de temperatura), electromagnètica (equips electrònics) i lumínica (enllumenat excessiu).

El canvi climàtic antropogènic és causat per l'activitat humana. Els factors naturals que l'influeixen són l'òrbita terrestre, la rotació, la insolació, la composició atmosfèrica, la disposició dels continents i els corrents marins.

L'efecte d'hivernacle funciona quan l'energia solar escalfa la Terra, però els gasos atmosfèrics (CO₂, metà, CFC) retenen massa energia, provocant escalfament global. Això afecta els oceans, que des de 1960 han pujat 0,1°C de temperatura mitjana.

Dada preocupant: L'empremta ecològica mundial és de 2,9 hectàrees per persona, quan el planeta només pot oferir 1,7 hectàrees de biocapacitat.

Problemes ambientals globals: pluja àcida i capa d'ozó

La pluja àcida es forma quan les emissions de sofre i nitrogen reaccionen amb oxigen, vapor d'aigua i llum solar, creant àcid sulfúric i nítric. Aquests àcids acidifiquen el sòl i les aigües, i corroeixen edificis i monuments històrics.

El forat de la capa d'ozó és causat pels gasos clorofluorocarburs (CFC) dels sistemes de refrigeració, esprais i frigorífics. Aquests gasos pujen a l'atmosfera i, sota la radiació ultraviolada, alliberen clor que destrueix l'ozó. El Conveni de Montreal lluita per substituir aquests gasos.

L'escalfament global dels oceans ha provocat que l'Antàrtic pugi 0,2°C, causant el desglaç de plaques glaçades. L'aigua dels oceans s'expandeix, redueix la seva capacitat d'absorció de CO₂ i afecta ecosistemes com les algues. Alguns científics relacionen aquest escalfament amb la major virulència d'huracans i tifons.

El desenvolupament sostenible, definit per l'ONU, és aquell que satisfà les necessitats actuals sense comprometre les generacions futures. Aquest concepte va sorgir de l'informe Brundtland de 1972.

Marc temporal: Des de Rio 1992 fins París 2015, les cimeres internacionals han buscat solucions, però molts acords no tenen sancions per incompliment.

Fonts d'energia: entendre les opcions

L'energia és la força necessària per realitzar qualsevol activitat. Les fonts d'energia són recursos naturals que s'utilitzen per produir-la. Podem classificar l'energia en primària (sense transformar, com carbó o petroli) i secundària (transformada per ser útil).

Les energies no renovables s'obtenen de recursos que poden esgotar-se, com el carbó, petroli i gas natural. Les energies renovables funcionen amb recursos que es regeneren constantment, com el vent o el sol.

El carbó va ser la font energètica de la Revolució Industrial. Hi ha tres tipus: antracita, hulla i lignit. Les reserves mundials més grans són als EEUU, Xina i Rússia, i s'esgotaran en uns 200 anys. Els principals problemes són les emissions de CO₂ i la pluja àcida.

A Espanya, la mineria del carbó està en declivi perquè la qualitat és baixa i els costos elevats. Les mines d'Astúries, Catalunya (Alt Llobregat) i Aragó (Utrillas) han perdut subvencions de la UE.

Realitat actual: Les mines espanyoles han tancat per falta de competitivitat enfront del carbó importat més barat.

Energies convencionals: petroli i nuclear

El petroli és un hidrocarbur fòssil format per organismes planctònics marins descompostos. Va substituir el carbó com a font principal des de mitjans del segle XX. Del petroli deriven asfalts, gasolina (50%), diesel i querosè mitjançant refinament.

Les reserves més grans les tenen països de l'OPEP. S'ha assolit el "pick oil" i només queda petroli per uns 50 anys. Els problemes principals són les emissions de CO₂, accidents de petroliers i lluites geopolítiques pel seu control.

L'energia nuclear utilitza urani enriquit per generar electricitat mitjançant fissió nuclear. Va créixer després de la crisi del petroli de 1973. Les reserves d'urani durants uns 85 anys, i els principals productors són Canadà, Austràlia i Kazakhstan.

Representa el 7-8% del consum mundial, amb EEUU, Japó i França com a països amb més centrals. No emet gasos d'efecte hivernacle, però té problemes: vida útil limitada $25-30 anys$, usos militars, accidents perillosos i residus radioactius que duren milers d'anys.

Catalunya: Té 3 de les 8 centrals nuclears espanyoles, que representen el 9,8% del consum energètic total del país.

Energies renovables: solar i eòlica

L'energia solar funciona de dues maneres: l'efecte fotovoltaic converteix la llum en electricitat mitjançant panells amb cèl·lules de silici, i els processos tèrmics converteixen l'energia solar en calor per escalfar líquids o gasos.

Els avantatges són que és silenciosa, necessita poc manteniment, no emet CO₂ i té impacte visual mínim. Els inconvenients inclouen baixa eficiència (només 25%), cost d'instal·lació elevat, necessitat de grans àrees i dependència de les condicions meteorològiques.

L'energia eòlica aprofita el vent per moure les pales dels aerogeneradors, que fan rodar un eix connectat a una caixa de canvis que impulsa un generador elèctric. Els aerogeneradors tenen instruments que mesuren velocitat i direcció del vent per optimitzar la captació.

Espanya és el segon país europeu en producció eòlica (11.615 MW) amb 438 parcs. Galícia (22,41%), Castella la Manxa (19,9%) i Castella i Lleó (18,25%) són les comunitats més productores. Representa el 22% de l'electricitat espanyola el 2018.

Evolució positiva: L'energia eòlica ha passat del 7% el 2005 al 22% el 2018, mostrant un creixement constant.

Energia hidràulica i biomassa: aprofitar els recursos naturals

L'energia hidràulica aprofita l'aigua que flueix des de les muntanyes cap al mar. Una central hidroelèctrica té un embassament, canonades que canalitzen l'aigua cap a turbines, que mouen generadors per produir electricitat.

Els avantatges són que és renovable, neta, autòctona, amb cost de combustible nul i manteniment mínim. També regula el llit fluvial i pal·lia avingudes. Els inconvenients inclouen inundació de zones de cultiu i ecosistemes, emigracions humanes, obstrucció de rius i modificació de la qualitat de l'aigua.

La biomassa conté energia de les molècules orgàniques dels éssers vius. Podem obtenir-la de productes forestals (llenya, fusta), agrícoles (restes de poda, palla), animals (fems, restes d'escorxador) i residus sòlids urbans (paper, cartró, restes alimentàries).

Aquesta diversitat de fonts fa que la biomassa sigui una opció molt versàtil per a la producció energètica, especialment en zones rurals on aquests recursos són abundants.

Aprofitament intel·ligent: La biomassa permet convertir residus que normalment serien un problema ambiental en una font d'energia útil.