Els factors que condicionen el clima

Imagina't que el clima és com una recepta complexa on diversos ingredients es combinen per crear el temps que tens cada dia. Els factors del clima són aquests ingredients principals que determinen si fa calor o fred, si plou o fa sol.

Els factors astronòmics són els més importants. La latitud de la península Ibèrica (entre 36° i 44° Nord) fa que tinguem més hores de llum a l'estiu i menys a l'hivern. Els moviments de rotació i translació de la Terra ens donen les estacions: des de l'equinocci (quan dia i nit duren igual) fins al solstici d'estiu (més hores de sol) i el solstici d'hivern (nits més llargues).

Els factors geogràfics també juguen un paper clau. La influència marítima fa que les costes tinguin temperatures més suaves $l'aigua triga més a escalfar-se i refredar-se$. En canvi, la influència continental provoca hiverns més freds i estius més calorosos a l'interior. El relleu també compte: quan més alt estàs, més fred fa.

Recorda: A cada 100 metres d'altitud, la temperatura baixa aproximadament 0,6°C

Elements del clima i circulació atmosfèrica

Els elements del clima són les variables que pots mesurar cada dia. La temperatura indica l'energia calorífica de l'aire, mentre que la humitat mesura el vapor d'aigua present. La pressió atmosfèrica és el pes de l'aire sobre nosaltres, i el vent es forma per les diferències de temperatura i pressió.

Els vents tenen personalitats diferents segons d'on vinguin. Els vents del nord (com la tramuntana) són freds i secs. Els vents de l'est poden ser càlids a l'estiu o temperats a la primavera. El xaloc $sud-est$ és molt càlid i sec, mentre que els vents de l'oest de l'Atlàntic aporten pluges importants.

La circulació general atmosfèrica funciona com una gran màquina. El corrent Jet Stream circula a 12.000 metres d'altura i crea remolins que formen anticiclons (altes pressions amb temps estable) i depressions (baixes pressions amb núvols i pluja).

Clau per entendre: Anticicló = temps bo i estable. Depressió = núvols, pluja i temps inestable

Clima oceànic o atlàntic

El clima oceànic domina el nord d'Espanya i és perfecte si t'agrada la natura verda i exuberant. Es troba a Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc i zones dels Pirineus.

Les precipitacions són abundants $1000-2500 mm anuals$ i regulars durant tot l'any. Les temperatures són suaus amb poca amplitud tèrmica - no fa ni molt calor a l'estiu ni molt fred a l'hivern. Els rius com el Miño, Sella o Nervión són cabalosos gràcies a la pluja constant.

La vegetació és espectacular: boscos caducifolis amb roures que poden créixer fins als 300 anys, faigs que necessiten molta humitat, i castanyers. Els arbres poden arribar als 30 metres d'altura i formen boscos densos on arriba poca llum al terra. Per damunt dels 1600 metres trobem la landa, un matollar de brucs i ginebros.

Els conreus típics són patates i blat de moro, perfectes per al clima humit. La ramaderia bovina (vaques) prospera amb els prats verds, i la fauna inclou cérvols, senglars, llops i guineus.

Curiositat: Els roures poden viure entre 150 i 300 anys, però els faigs creixen més ràpid $80-100 anys$

Clima mediterrani

El clima mediterrani és el més característic d'Espanya i el que probablement coneixes millor. S'estén per tot el litoral mediterrani, les Balears, gran part d'Andalusia i Extremadura.

La clau d'aquest clima són els anticiclons subtropicals que dominen a l'estiu, creant temps càlid i sec. A l'hivern arriben les depressions amb pluja. Les precipitacions oscil·len entre 400-700 mm anuals, concentrades a la tardor i primavera.

Els rius mediterranis com l'Ebre són irregulars i pateixen estiatge (sequera) a l'estiu. Poden tenir llits secs (rambles) però també crescudes sobtades amb la gota freda de tardor.

La vegetació mediterrània s'ha adaptat perfectament a la sequera. Els boscos escleròfils tenen fulles petites, dures i perennes per evitar perdre aigua. L'alzina és l'arbre típic, acompanyada de pi blanc. Els matollars varien: bruc i ginesta al nord, garric i llentiscle al litoral, i margalló i espart a les zones més seques del sud-est.

Els conreus tradicionals són el blat, la vinya i l'olivera de secà, més l'horta de regadiu. La fauna inclou linxs, senglars, conills i aus com la perdiu.

Adapta't com les plantes: Les fulles petites i dures de l'alzina són un exemple perfecte d'adaptació al clima sec

Clima continental

El clima continental domina l'interior peninsular: les dues Castelles, Madrid, parts d'Aragó i Catalunya interior. És el clima dels extrems: hiverns molt freds i estius calorosos i secs.

Les precipitacions són escasses durant tot l'any, concentrant-se a la primavera i tardor amb algunes nevades. Els rius com el Duero, Tajo i Guadalquivir són llargs i irregulars, amb cabals màxims entre desembre i març.

La vegetació és més escassa que en altres climes. Domina l'estepa a les grans planes de la Meseta i la depressió de l'Ebre. L'alzina continua sent important, però en general la coberta vegetal és pobre. Els conreus de cereal de secà són típics d'aquesta zona.

Hi ha tres varietats principals: la Meseta Nord amb hiverns llargs i estius curts, les muntanyes interiors amb més precipitacions, i la depressió de l'Ebre on domina el cerç, un vent sec del nord-oest que intensifica els freds hivernals i refresca els estius.

El cerç és clau: Aquest vent característic de l'Ebre marca la diferència amb hiverns més freds i estius més suportables

Climes de Catalunya

Catalunya és com un resum de tots els climes espanyols en un territori més petit. Té set tipus climàtics diferents que van des de l'oceànic fins al mediterrani sec.

El clima oceànic només es dona a la Vall d'Aran, amb precipitacions regulars (1000 mm) i hiverns molt freds. El clima de muntanya apareix als Pirineus amb dues variants: alpí (per sobre 2300 m) amb temperatures sota 4°C, i subalpí (per sobre 1500 m) amb temperatures sota 6°C.

Els climes mediterranis dominen la resta: l'alta muntanya al Prepirineu amb precipitacions abundants (900 mm), la muntanya mitjana amb 700 mm anuals, el litoral amb menys de 700 mm concentrats a la tardor, i el de tendència continental a les Garrigues i el Segrià amb menys de 400 mm.

La vegetació catalana es divideix en tres dominis: mediterrani (alzinars i pinedes), eurosiberià (fagedes i rouredes), i alta muntanya (coníferes, pastures i plantes rupícoles).

Catalunya en miniatura: En pocs quilòmetres pots passar de la platja mediterrània als cims nevats dels Pirineus

Dominis de vegetació i hidrografia catalana

Catalunya té una xarxa fluvial pobra a causa del clima mediterrani i l'abundància de roca calcària. Els rius es caracteritzen per cabals escassos i irregulars.

El vessant atlàntic només inclou la Garona, que travessa la Vall d'Aran amb règim nivopluvial. La xarxa Pirineus-Ebre (Segre, Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa) té fort aprofitament hidroelèctric. La xarxa Pirineus-Mediterrània (Llobregat, Ter, Fluvià) té règim pluvionival amb crescudes a la tardor i estiatge estival.

La xarxa mediterrània (Tordera, Besòs, Foix) són rius curts amb fort pendent i règim pluvial molt irregular. També hi ha rieres i torrents secs bona part de l'any però amb crescudes violentes.

Els llacs són escassos: exògens al Pirineu (estanys de Sant Maurici, Malniu) i mixtos com el de Banyoles. Els dominis de vegetació es divideixen en mediterrani (alzinars, pinedes), eurosiberià (fagedes, rouredes) i alta muntanya amb tres estatges: subalpí (avet, pi negre), alpí (pastures) i nival (molsa, líquens).

Aprofitament intel·ligent: Els rius pirinencs són clau per a la producció hidroelèctrica catalana

Regions fisiogràfiques catalanes

Catalunya es divideix en dues grans regions climàtiques: la Catalunya seca (menys de 700 mm de precipitació) i la Catalunya humida (més de 700 mm).

Catalunya seca inclou cinc regions. La regió tramuntana va des d'Alberes fins a les Gavarres, caracteritzada pel vent tramuntana i vegetació mediterrània. La regió litoral comprèn les serralades costaneres amb muntanyes mitjanes i rius torrencials. L'altiplà central té paisatge tabular entre 400-1000 metres amb pinedes i matollar.

El Prepirineu presenta muntanyes i valls amb temperatures fredes a l'hivern i boscos de pi blanc, roure i alzina. La regió continental són les terres planeres interiors amb estius xafogosos, hiverns freds amb boira i vegetació estepària.

Catalunya humida té dues regions. La regió oriental (Serralada Transversal) entre 400-1700 metres amb precipitacions de 800-1800 mm i boscos densos (alzinars, rouredes, fagedes). L'Alt Pirineu presenta paisatge alpí amb clima fred i humit $1000-2000 mm anuals$, boscos de pi negre i avets, i està molt poc poblat.

Contrast evident: Pots passar dels 400 mm anuals de les Garrigues als 2000 mm de l'Alt Pirineu