Què són els glúcids

Els glúcids són molècules orgàniques que trobes només en éssers vius i que segueixen una fórmula molt senzilla: tenen el doble d'hidrogen que d'oxigen i carboni. Pensa en ells com a peces de Lego biològiques amb grups -OH i un grup especial anomenat carbonil.

Aquest grup carbonil pot ser un aldehid (quan està al final de la molècula) o una cetona (quan està al mig). Això és el que determina si tenim una aldosa o una cetosa, respectivament.

Químicament, els definim com polihidroxialdehids o polihidroxicetones - noms llargs per dir que tenen molts grups -OH i un grup carbonil.

Truc per recordar: La fórmula $C_nH_{2n}O_n$ sempre té el doble d'hidrogen que de carboni i oxigen.

Classificació dels glúcids

Els glúcids es classifiquen segons la seva complexitat, com si fossin construccions amb peces més o menys elaborades. Els monosacàrids són les peces individuals més senzilles.

Els oligosacàrids uneixen de 2 a 10 monosacàrids (els disacàrids són els més comuns). Els polisacàrids són cadenes llargues de més de 10 unitats, com el midó dels espaguetis.

Els heteròsids són glúcids que s'han combinat amb altres molècules no glúcids, com les glicoproteïnes. El més interessant és que pots "desmuntar" oligosacàrids i polisacàrids per obtenir monosacàrids mitjançant la hidròlisi.

Important: La hidròlisi és reversible - pots unir i separar aquestes molècules segons les necessitats del cos.

Característiques dels monosacàrids

Els monosacàrids són glúcids d'una sola molècula amb 3 a 7 carbonis. La seva nomenclatura és súper fàcil: prefix del nombre de carbonis + "osa" (triosa, tetrosa, pentosa, hexosa).

Físicament, sempre són sòlids blancs i cristal·lins a temperatura ambient, sovint dolços i molt solubles en aigua gràcies als grups -OH polars. No es dissolen en substàncies apolars com l'oli.

Una propietat clau és el seu poder reductor: poden oxidar-se perdent electrons, cosa que es detecta amb el reactiu de Fehling (canvia de blau a vermell). Aquesta propietat s'utilitza per detectar diabetis a l'orina.

Molts monosacàrids poden passar de fórmula lineal a fórmula cíclica quan es dissolen en aigua, mantenint sempre el mateix nombre de carbonis.

Aplicació pràctica: La prova de Fehling positiva a l'orina indica presència de glucosa, senyal de diabetis.

Les trioses i els carbonis asimètrics

Les trioses són els glúcids més senzills amb només 3 carbonis. N'hi ha dues: el gliceraldehid (aldosa) i la dihidroxiacetona (cetosa), amb fórmula $C_3H_6O_3$.

Els carbonis asimètrics són àtoms de carboni units a quatre grups diferents. Quan un monosacàrid té carbonis asimètrics, pot formar isòmers - molècules idèntiques però amb diferent disposició espacial.

El sistema D/L et permet classificar aquests isòmers: si el grup -OH més allunyat del carbonil està a la dreta, és sèrie D; si està a l'esquerra, és sèrie L. La majoria de monosacàrids naturals són de la sèrie D.

Els enantiomòrfs són parelles d'isòmers que són imatges especulars entre ells, com les teves mans. Aquesta propietat els dona activitat òptica especial.

Recorda: La dihidroxiacetona no té carbonis asimètrics, però el gliceraldehid sí que en té un al carboni 2.