Les causes i l'esclat de la revolució

Imagina't viure en un país on només el 5% de la gent té privilegis mentre tu passes gana. Això és exactament el que passava a França abans de 1789. Lluís XVI governava com a monarca absolut mentre la majoria de la població no tenia cap dret polític.

Les causes principals van ser la crisi econòmica (l'Estat estava en fallida), les males collites que van fer pujar el preu del pa, i la influència de les idees il·lustrades que defensaven la llibertat i la igualtat. La burgesia cada cop tenia més poder econòmic però zero influència política.

El detonant va arribar quan el rei va voler fer una reforma fiscal per salvar les finances. Va haver de convocar els Estats Generals (que no es reunien des de feia 200 anys) per canviar els privilegis tradicionals. Quan el Tercer Estat va demanar vot individual i el rei es va negar, van formar la seva pròpia Assemblea Nacional Constituent.

Recorda: Els Estats Generals representaven els tres estaments: noblesa, clergat i Tercer Estat (la gent sense privilegis).

La primera revolució i els primers canvis

El 14 de juliol de 1789 el poble va assaltar la Bastilla i va començar oficialment la revolució. Aquest moment va demostrar que la gent comuna ja no acceptava més l'opressió del sistema monàrquic absolut.

L'Assemblea Nacional va prendre mesures revolucionàries: va abolir tots els privilegis (adeu societat estamental!) i va aprovar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. El lema "Liberté, égalité, fraternité" es va convertir en el crit de guerra de la revolució.

La primera constitució francesa (1791) va establir una monarquia constitucional amb sobirania nacional, divisió de poders i sufragi censatari (només votaven els rics). Però la cosa no va acabar aquí: les altres monarquies europees van declarar la guerra a França per aturar la revolució.

Curiositat: Aquesta va ser la primera constitució escrita d'Europa continental, marcant un precedent històric.

La segona revolució i el Terror

Quan la situació es va radicalitzar, va arribar la segona revolució (1792). Els jacobins, liderats per Robespierre, van prendre el control i van assaltar el Palau de les Tulleries. El rei, acusat de traïció per intentar fugir, va ser empresonat.

Aquí s'acaba la monarquia i neix la primera república francesa. La nova constitució (1793) va establir el sufragi universal masculí - ara tots els homes podien votar independentment de la seva riquesa.

El Terror (1793-1794) va ser el període més sanguinari: 30.000 persones van ser executades per ser considerades "contrarevolucionàries". Tot va acabar quan la pròpia burgesia conservadora va fer un cop d'estat i va executar Robespierre. El Directori (govern de 5 membres) va governar fins que va arribar algú que ho canviaria tot.

Dada impactant: Durant el Terror s'executaven una mitjana de 40 persones al dia a París.

Napoleó i l'expansió de les idees revolucionàries

El 1799, Napoleó Bonaparte va prendre el poder mitjançant un cop d'estat. Aquest militar genial tenia un govern autoritari però, paradoxalment, va defensar i expandir les idees il·lustrades per tota Europa.

Napoleó va acabar controlant gairebé tot el continent europeu, imposant els principis de la revolució francesa arreu. Encara que el seu estil era molt controlador i perseguia durament l'oposició, va ser clau per acabar amb l'Antic Règim a molts països.

Quan va ser derrotat el 1815, molts països van tornar temporalment a l'Antic Règim. Però les idees de llibertat, igualtat i fraternitat ja s'havien estès i van renéixer amb força en revolucions posteriors.

El llegat de Napoleó va ser enorme: va demostrar que les idees revolucionàries podien funcionar més enllà de França i va plantar les llavors dels futurs moviments democràtics europeus.

Reflexió: Sense Napoleó, probablement les idees de la Revolució Francesa haurien trigat molt més a arribar a la resta d'Europa.