La "revolució des de dalt" d'Antonio Maura

Antonio Maura, líder del Partit Conservador, va impulsar un projecte de reforma conegut com "revolució des de dalt". El seu objectiu era reformar el sistema polític des del govern per evitar una revolució popular.

Maura pretenia:

• Dotar el sistema d'una nova base social $les "masses neutres"$
• Configurar un Estat fort i eficaç
• Acabar amb el caciquisme
• Limitar el protagonisme de les classes populars

Durant el seu segon govern $1906-1909$, Maura va promoure diverses reformes:

• Nova llei electoral $1907$ per dificultar el frau
• Acords amb la Lliga Regionalista per atreure el catalanisme moderat
• Projecte de reforma de l'administració local
• Mesures socials com la Llei del descans dominical
• Creació de l'Instituto Nacional de Previsión $1908$

Quote: "Revolució des de dalt" - Lema que resumia el projecte reformista de Maura.

Definition: Caciquisme - Sistema de control polític basat en el poder dels cacics locals.

El reformisme liberal de Canalejas

José Canalejas va arribar al govern el 1910 com a líder del Partit Liberal. Va impulsar diverses reformes importants:

1. Substitució de l'impost de consums per un impost progressiu sobre la riquesa
2. Nova llei de reclutament que eliminava la redempció en metàl·lic del servei militar
3. Projecte de Mancomunitats provincials
4. Mesures per limitar el poder de l'Església $la "qüestió clerical"$

Canalejas va intentar modernitzar l'administració regional i local, abandonant el centralisme tradicional del Partit Liberal. Això va suposar un canvi important en la seva política.

Example: L'impost de consums gravava els productes de primera necessitat, perjudicant les classes populars. Canalejas el va substituir per un impost més progressiu.

Highlight: El projecte de Mancomunitats va ser un intent de donar resposta a les demandes d'autonomia regional, especialment de Catalunya.

Limitacions del reformisme dinàstic

Malgrat els intents reformistes de Maura i Canalejas, el sistema de la Restauració va ser incapaç de regenerar-se des de dins. Les principals raons van ser:

1. Les reformes es limitaven a l'àmbit polític, sense abordar canvis estructurals profunds
2. Es mantenia l'exclusió de gran part de la població de la participació política real
3. Persistien pràctiques com el frau electoral i el caciquisme
4. Els partits dinàstics estaven molt fragmentats internament
5. L'oposició no va saber aprofitar la crisi per impulsar un canvi de rumb

El torn dinàstic i sistema polític restauracionista va sobreviure, però cada cop més debilitat i deslegitimat. La incapacitat de reforma des de dins acabaria portant a la fallida definitiva del sistema en les dècades següents.

Vocabulary: Regeneracionisme - Corrent ideològic que buscava la modernització i reforma d'Espanya després de la crisi de 1898.

Highlight: La por a una veritable participació democràtica va impedir que les reformes fossin prou profundes per salvar el sistema.

La Lliga Regionalista i els Moviments Polítics Catalans (1901-1914)

La història d'Espanya segle XX va estar marcada per importants transformacions polítiques a Catalunya. La Lliga Regionalista va haver d'enfrontar-se a diversos reptes durant els primers anys del segle, especialment l'expansió del republicanisme lerrouxista i les divisions internes del partit.

Definició: La Lliga Regionalista va ser el principal partit catalanista conservador durant el primer terç del segle XX, representant els interessos de la burgesia industrial catalana.

Les tensions dins la Lliga es van fer evidents amb la visita d'Alfons XIII a Barcelona el 1904. Mentre Francesc Cambó i altres dirigents apostaven per una política possibilista de diàleg amb Madrid, un sector més progressista mantenia postures intransigents. Aquesta divisió va culminar amb la fundació del Centre Nacionalista Republicà el 1906.

L'incident del Cu-Cut! va marcar un punt d'inflexió. La publicació d'una vinyeta que ridiculitzava l'exèrcit espanyol va provocar l'assalt militar a la redacció del setmanari i a La Veu de Catalunya. La posterior aprovació de la Llei de Jurisdiccions va catalitzar la formació de Solidaritat Catalana, una coalició que agrupava forces polítiques des dels carlins fins als republicans federals.

L'Ascens del Catalanisme d'Esquerres

El catalanisme d'esquerres va experimentar una important evolució durant aquest període. La Unió Federal Nacionalista Republicana $UFNR$ va néixer el 1910 com alternativa d'esquerres a la Lliga, però la seva aliança amb els lerrouxistes el 1914 va provocar la seva crisi i posterior desaparició.

Destacat: El fracàs de la UFNR va donar pas a una renovació del catalanisme d'esquerres amb la creació de noves formacions polítiques com el Partit Republicà Català $1917$, Acció Catalana $1922$ i Estat Català $1923$.

La necessitat de catalanitzar el republicanisme i republicanitzar el catalanisme va impulsar el naixement de diverses organitzacions que buscaven atreure sectors obrers tradicionalment apolítics. Aquest procés va culminar amb la creació de la Unió Socialista de Catalunya el 1923.

El Moviment Obrer i els Nacionalismes Perifèrics

El moviment obrer va experimentar una important expansió durant les primeres dècades del segle XX. El PSOE va augmentar la seva influència política, especialment després de la Conjunción Republicano-Socialista, tot i que a Catalunya la seva presència era limitada.

Exemple: La radicalització del PSOE després de la Revolució Russa va provocar l'escissió que donaria lloc al Partit Comunista d'Espanya el 1921.

Els nacionalismes basc i gallec van seguir trajectòries diferents. Mentre el PNB es debatia entre postures independentistes i autonomistes, el galleguisme va evolucionar des d'un moviment cultural cap a l'acció política a través de les Irmandades da Fala.

El Sistema Polític de la Restauració i les seves Crisis

El torn dinàstic i sistema polític restauracionista va entrar en crisi durant aquest període. El reformisme dinàstic Espanya Antonio Maura va intentar regenerar el sistema des de dins, però les tensions socials i els moviments regionalistes van posar de manifest les seves limitacions.

Vocabulari: El torn dinàstic era el sistema d'alternança pacífica en el poder entre conservadors i liberals que caracteritzava la política espanyola de la Restauració.

La crisi del sistema es va fer evident amb esdeveniments com la Setmana Tràgica de 1909 i l'augment de la conflictivitat social. Les forces polítiques alternatives, tant d'esquerra com nacionalistes, van anar guanyant força, qüestionant cada vegada més l'hegemonia dels partits dinàstics.

L'Anarquisme i la Lluita Obrera a Catalunya (1910-1923)

La fundació de la Confederació Nacional del Treball $CNT$ el 1910 va marcar un punt d'inflexió en la història d'Espanya segle XX. Aquesta organització sindical, nascuda de Solidaritat Obrera, va establir els fonaments ideològics que definirien el moviment obrer català durant dècades. Els seus principis fonamentals incloïen la independència del proletariat, l'oposició al capitalisme, el rebuig a la participació política i la promoció de la unitat sindical.

Definició: La CNT va ser una organització sindical anarquista que defensava l'acció directa i l'autogestió obrera com a mitjans per aconseguir l'emancipació dels treballadors.

Sota el lideratge de figures emblemàtiques com Salvador Seguí $el Noi del Sucre$, Ángel Pestaña i Joan Peiró, la CNT va esdevenir la força sindical predominant a Catalunya i Andalusia. El Congrés de Sants de 1918 va representar un moment crucial en establir una estratègia més moderada, limitant l'acció directa a situacions específiques.

La vaga de La Canadenca de 1919 exemplifica la capacitat mobilitzadora del moviment obrer. Aquest conflicte, que va paralitzar gran part de la indústria barcelonina durant dos mesos, va aconseguir conquestes històriques com la jornada laboral de vuit hores. No obstant això, l'incompliment dels acords per part dels patrons va desencadenar una espiral de violència.

Destacat: El període del pistolerisme $1918-1923$ va estar marcat per l'enfrontament violent entre els sindicalistes i la patronal, que va crear el Sindicat Lliure i va contractar pistolers professionals amb el suport tàcit de les autoritats.

La Repressió i la Radicalització del Moviment Obrer

La resposta de la patronal a les demandes obreres va ser contundent i va comptar amb la complicitat de les autoritats governamentals. La creació del Sindicat Lliure va ser una estratègia per debilitar l'anarcosindicalisme mitjançant la violència organitzada.

Exemple: La Llei de fugues, que permetia disparar contra detinguts suposadament en fuga, va ser utilitzada com a instrument de repressió selectiva contra els líders sindicals.

La violència institucionalitzada va provocar una radicalització del moviment obrer, que va respondre amb atemptats contra patrons, autoritats i forces de l'ordre. Aquest cicle de violència va caracteritzar el període conegut com el pistolerisme, que va durar fins al cop d'estat de Primo de Rivera el 1923.

La confrontació entre el moviment obrer i la patronal va posar de manifest les profundes contradiccions socials de l'època i la incapacitat del sistema polític per gestionar els conflictes laborals de manera pacífica. Aquesta situació va contribuir significativament a la desestabilització del règim de la Restauració.

Vocabulari: El pistolerisme fa referència a l'ús sistemàtic de la violència armada tant per part de la patronal com dels sindicalistes durant els conflictes laborals del període 1918-1923.

El reformisme dinàstic d'Alfons XIII

El regnat d'Alfons XIII s'inicia el 1902 en un context de crisi del sistema de la Restauració. El nou monarca va tenir un paper molt actiu en la política, aprofitant la fragmentació dels partits dinàstics. Entre 1898 i 1923 es van formar 44 governs de curta durada, evidenciant la decadència del sistema.

Els nous líders dels partits dinàstics, com Antonio Maura al Partit Conservador i José Canalejas al Partit Liberal, van intentar impulsar reformes des de dins del sistema. Tanmateix, no van aconseguir trencar amb pràctiques com el torn pacífic i el frau electoral.

Highlight: El regnat d'Alfons XIII va suposar una creixent intervenció de la monarquia en els assumptes de govern.

Vocabulary: Torn dinàstic - Sistema d'alternança pactada en el poder entre conservadors i liberals.