El període de l'història d'Espanya segle XX sota el regnat d'Alfons XIII va ser una època de grans canvis i tensions socials.
Durant aquesta etapa, el reformisme dinàstic Espanya Antonio Maura va intentar modernitzar el país mitjançant una sèrie de reformes polítiques i administratives. Maura va proposar una "revolució des de dalt" per evitar una revolució des de baix, intentant combatre el caciquisme i la corrupció electoral. Les seves iniciatives més importants van incloure la Llei d'Administració Local i diversos projectes per millorar les condicions laborals i socials.
El torn dinàstic i sistema polític restauracionista era el model polític dominant, basat en l'alternança pacífica entre els dos partits principals: el Conservador i el Liberal. Aquest sistema, però, estava profundament deteriorat per diverses raons: el caciquisme rural, el frau electoral sistemàtic, i la creixent desconnexió entre la classe política i la societat real. La crisis del 1917 va posar de manifest aquestes deficiències, amb tres desafiaments simultanis: una vaga general revolucionària, les Juntes de Defensa militars, i l'Assemblea de Parlamentaris que demanava la reforma constitucional. Tot això va evidenciar el fracàs del reformisme i va contribuir a l'eventual col·lapse del sistema de la Restauració. Els problemes socials, com les tensions obreres, el desenvolupament del nacionalisme català i basc, i les dificultats econòmiques, van continuar agreujant-se fins al cop d'estat de Primo de Rivera el 1923, que va posar fi a aquest període històric.
La importància d'aquest període rau en què va ser un intent fallit de modernitzar Espanya dins d'un marc monàrquic constitucional, mostrant les limitacions i contradiccions del sistema polític de la Restauració. Les reformes proposades per Maura i altres polítics no van ser suficients per adaptar el sistema a les noves realitats socials i polítiques del segle XX, portant finalment a la seva desintegració.
