L'Alta Edat Mitjana

Sabies que l'Edat Mitjana va durar més de mil anys? Aquest període tan llarg es divideix en tres parts, i l'Alta Edat Mitjana és la primera $segles V-X$.

Tot va començar amb dos esdeveniments súper importants: la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 d.C i va acabar quan Colón va arribar a Amèrica el 1492. Durant l'Alta Edat Mitjana, Europa va experimentar canvis enormes que van marcar el futur del continent.

El cristianisme es va convertir en la religió dominant gràcies a l'emperador Constantí I el Gran, que va fer de Constantinoble la nova capital. Més tard, Teodosi I va dividir l'imperi romà en dues parts per fer-lo més fàcil de governar.

💡 Recorda: L'Alta Edat Mitjana és el període on Europa es transforma completament després de Roma!

La Fi de l'Imperi Romà i els Pobles Germànics

Imagina't Roma, l'imperi més poderós del món, caient a mans dels pobles germànics o bàrbars. Això va passar el 476 d.C perquè Roma tenia moltes crisis militars i econòmiques.

Els Huns van atacar als pobles germànics, que van haver de baixar cap a Roma Occidental. Després de molts anys de lluites, finalment la van conquerir. Aquests pobles es van repartir els territoris: els ostrogots van agafar Itàlia, els anglosaxons Anglaterra, els francs França i els visigots Espanya.

Quan els bàrbars van conquerir Roma, va passar algo súper interessant: es van romanitzar. Van adoptar el llatí, el cristianisme, les monedes i les tradicions romanes. Però també va desaparèixer el comerç perquè el Mediterrani ja no pertanyia a un sol imperi.

Mentrestant, l'Imperi Bizantí (l'antiga Roma d'Orient) va continuar existint i es va hel·lenitzar, adoptant el grec com a llengua oficial.

💡 Curiositat: Els "bàrbars" no eren tan salvatges com sembla - van adoptar moltes coses de Roma!

El Regne Visigot d'Hispania

Els visigots van ser els "amos" de la península ibèrica durant més de 300 anys! Al principi van arribar com a aliats de Roma per lluitar contra altres pobles bàrbars com els sueus, vàndals i alans.

El 409 d.C van entrar aquests pobles a la península, però els visigots els van derrotar el 415 d.C. Com que Roma no tenia diners per pagar-los, es van quedar aquí. Al segle V van conquerir el sud de França i van fer Tolosa la seva capital.

Però el 507 d.C van perdre la Batalla de Vouillé contra els francs i van perdre França. Llavors van moure la capital primer a Barcelona i després a Toledo el 554 d.C. Imagina't: només hi havia 200.000 visigots governant 6 milions d'hispanoromans!

El regne era una monarquia electiva on el rei governava amb ajuda de l'Aula regia (consellers), l'aristocràcia i l'Església. Els Concilis de Toledo eren reunions súper importantes on es parlava de temes religiosos i civils.

💡 Dada increïble: Els visigots eren només el 3% de la població però controlaven tota Hispània!

Cultura Visigòtica i Fi del Regne

L'Església era súper important en la societat visigòtica perquè mantenia la gent unida sota els mateixos valors. El rei volia que hi hagués una església a cada poblat, i només els clergues sabien llegir i escriure.

Hi havia dues maneres de parlar llatí: el llatí vulgar (el que parlava la gent normal) i el llatí culte (l'escrit i formal). Els visigots van construir esglésies precioses i van crear joies religioses com corones i creus votives.

Al segle VI, els visigots van deixar de ser arrians per convertir-se al catolicisme. Leovigild va derogar la llei que prohibia els matrimonis entre visigots i hispanoromans, facilitant la fusió dels dos pobles.

Però tot va acabar bruscament: el 711 d.C els musulmans van atacar el regne visigot, i el 714 d.C ja havien conquistat pràcticament tota la península. Així va acabar més de 300 anys de domini visigot a Hispània.

💡 Final dramàtic: En només 3 anys $711-714 d.C$ els musulmans van conquerir tot el regne visigot!

L'Imperi Carolingi i Carlemany

Carlemany és probablement el personatge més important de l'Alta Edat Mitjana! Tot va començar quan els àrabs van intentar conquerir França, però Carles Martell els va aturar a la batalla de Poitiers el 732 d.C.

El fill de Carles Martell, Pipí el Breu, es va coronar rei el 751 d.C i va fundar la dinastia Carolíngia. Quan va morir, els seus fills Carlemany i Carleman es van repartir el regne, però Carleman va morir jove i Carlemany va agafar tot el territori.

L'any 800 d.C va passar algo increïble: el Papa va coronar Carlemany com a emperador d'Occident! Carlemany era catòlic i volia convertir tot Occident en un sol imperi cristià amb capital a Aquisgrà.

Carlemany va organitzar l'imperi dividint-lo en comtats (governats per comtes), ducats (governats per ducs) i marques (territoris militars governats per marquesos). Els missi dominici eren inspectors que controlaven que tot funcionés bé.

💡 Carlemany era genial: Va restaurar l'educació, va unificar el llatí i va fomentar la cultura clàssica!

El Final de l'Imperi Carolingi

Quan Carlemany va morir el 814 d.C, el seu fill Lluís el Piadós va heretar l'imperi, però no tenia la mateixa força que el seu pare. L'imperi es va començar a afeblar i Lluís va perdre autoritat.

El 840 d.C Lluís va morir i va repartir l'imperi entre els seus tres fills: Lluís el Germànic, Lotari i Carles el Calb. Aquests germans es van enfrontar perquè cadascun volia governar tot l'imperi.

Finalment, el 843 d.C van signar el Tractat de Verdun i van dividir l'imperi en tres regnes independents. Així va acabar el somni de Carlemany d'un imperi cristià unificat.

Més tard, el 1000 d.C, Otó I va ser coronat emperador del regne germànic i va crear el Sacre Imperi Romano-germànic, intentant recuperar la grandesa de Carlemany. Aquest nou imperi va durar fins al segle XIX!

💡 Lliçó important: Fins i tot els imperis més poderosos poden dividir-se per disputes familiars!

L'Imperi Romà d'Orient (Bizantí)

Mentre l'Occident es fragmentava, l'Imperi Bizantí vivia la seva època daurada amb l'emperador Justinià $527-565 d.C$. Aquest emperador tenia un somni: restaurar l'antic Imperi Romà conquistant les antigues províncies.

Justinià tenia un poder absolut com els antics Cèsars romans, però governava amb ajuda del Senat i l'Església ortodoxa. Una de les seves grans aportacions va ser recuperar les lleis romanes i adaptar-les creant els famosos 12 llibres del Codi Justinià.

L'imperi va tenir una gran prosperitat econòmica perquè controlava tots els ports del Mediterrani oriental. Després de la mort de Justinià es va produir una hel·lenització progressiva: els emperadors van començar a parlar grec en lloc de llatí.

Després d'una crisi als segles VII-VIII, l'imperi va tenir una segona edat d'Or $segles IX-X$ amb una recuperació espectacular. La societat bizantina seguia el model jeràrquic romà, amb l'emperador (anomenat Basileu en grec) al capdamunt.

💡 Justinià va ser increïble: Va reconquerir el Mediterrani i va crear un codi legal que va influir Europa durant segles!

Cultura Bizantina i el seu Final

La cultura bizantina va crear obres d'art impressionants que encara avui ens fascinen. Van construir grans temples amb planta de creu grega, sent la Santa Sofia (construïda per Justinià) el més famós de tots.

Les parets de les esglésies s'omplien de mosaics religiosos preciosos, i creaven icones (representacions de Jesús i la Mare de Déu) en fusta o tèxtils que penjaven dels sostres o recolzaven als murs.

El 1054 d.C va passar el Cisme d'Orient: l'Església es va dividir entre Orient (Constantinoble) i Occident (Roma). Miquel Cerulari i el Papa Lleó IX van protagonitzar aquesta separació que encara avui existeix entre l'Església ortodoxa i la catòlica.

A partir del segle XI, l'Imperi Bizantí va començar a rebre atacs dels turcs i va entrar en crisi. Finalment, el 1453 (segle XV), els turcs van conquerir Constantinoble i va acabar així l'últim vestigi de l'antic Imperi Romà.

💡 Fi d'una era: L'Imperi Bizantí va durar més de 1.000 anys després de la caiguda de Roma!

L'Islam: Una Nova Religió

A l'Aràbia del segle VII va néixer una religió que canviaria el món: l'islam. Els habitants de la península aràbiga eren politeistes i animistes, organitzats en tribus, i la Meca era la ciutat més important per ser el centre del comerç de caravanes.

És important no confondre àrab (persona nascuda a Aràbia) amb musulmà (creient de l'islam). Mahoma va néixer el 570 d.C en una família de mercaders, cosa que li va permetre viatjar i conèixer el judaisme i el cristianisme.

El 610 d.C va tenir la Revelació: l'arcàngel Gabriel li va anunciar que era l'elegit per portar la religió musulmana a la terra, en nom d'Al·là (Déu en àrab). Però el seu missatge no va tenir acceptació entre els mercaders de la Meca.

El 622 d.C Mahoma va haver de fugir a Medina. Aquesta fugida s'anomena hègira i marca l'inici del calendari musulmà. A partir d'aquí, l'islam es va expandir ràpidament per tot el món conegut.

💡 L'hègira és clau: Marca l'any 1 del calendari musulmà, igual que el naixement de Jesús per al calendari cristià!