Transcripción alternativa:

l'església sobre els pagesos.(10% collita) Els pagesos també havien de pagar impostos municipals, reials... 4rt A ESO L'equilibri es fràgil entre la població i els El baix recursos. a rendiment agrari i la irregularitat de les collites portava èpoques de fam i epidèmies. Tenen una economia de subsistència i una producció ramadera insuficient respecte a la població. El creixement de la població estava limitat (estancament) ESTANCAMENT DEMOGRÁFIC Alta mortalitat infantil Alta mortalitat general Baixa esperança de vida Alta natalitat AGRICULTURA DE SUBSISTENCIA (AUTOCONSUM) RELACIONS ENTRE L'AGRICULTURA DE SUBSISTENCIA I LA DINAMICA DE LA POBLACIÓ CRISIS DE SUBSISTENCIES Les crisis econòmiques eren periòdiques en la societat de l'antic règim. Provocades per la fam de les males collites i els efectes de; la guerra, gelades, sequeres i l'augment de preus dels aliments i productes artesanals que acaben portant a molts a la mort. Els monarques absoluts quantificaven la riquesa segons el mercantilisme. Or i metalls preciosos=riquesa +exportacions, PROTECCIONISME ECONÒMIC INDUSTRIA Els escassos excedents agrícoles permetien un comerç molt limitat que es centrava en mercats i fires locals. Nivell baix d'especialització. Insuficiència de transports en camins i carreteres dificultava i encaria el comerç. El marítim i fluvial més fàcil i barat. -importacions Des del s. XVI s'inicia el comerç colonial amb noves rutes comercials i colònies ultramarines. Aquestes proporcionen matèries primàries a les industries. Els venien productes manufacturats com teixits. (Comerç triangular). El creixement de la producció d'aliments estava limitat per L'utilització d'eines i tècniques arcaïques El comerç d'ultramar dona grans beneficis a les companyies comercials. Així apareix la burgesia, inici del capitalisme comercial. = Ciències Socials Per finançar el comerç apareix un mecanisme de crèdit que fa proliferar mercaders, banquers i prestamistes. Comerç interior molt limitat ESCÁS EXCEDENT PER AL COMERÇ Fires Mercats Baixa productivitat agricola escás excedent Intercamvis comercials a escala local o regional Es comercia amb productes de luxe (cars) Comerç Matèries primeres Comerç exterior bàsicament colonial Productes Noves manufacturats indústries Creixements de les finances = augment de banquers, mercaders i prestadors 4rt A ESO APECTES SOCIALS La societat estamental es dividia entre els privilegiats (Clergat, Noblesa) i els no privilegiats (Burgesia, Pagesia). Privilegiats - Clergat: Garanteix fe i protecció divina, no paga impostos i viu del DELME i de les seves terres.(Diferencies entre alt i baix clergat). Nobles (defensen la protecció dels súbdits. Propietaris de moltes terres. Tenen privilegis jurisdiccionals, dret a portar espasa i a accedir a alts càrrecs ia la caça, i no paguen impostos, poden fer pagar als seus serfs). No Privilegiats 95 Burgesia (Grans propietaris i petita burgesia. Grups populars urbans, rics però sense drets, no poden accedir a alts càrrecs i són obligats a pagar impostos). LA MONARQUIA El poder del rei ve de Déu. Poder legislatiu, executiu i judicial. EL REI - Pagesia (Serfs i homes lliures, pobres sense drets, no poden formar part de la vida política-econòmica-social i paguen impostos). Estructura de l'estat Nomenava magistrats Administrava justícia Dirigia la política exterior Ciències Socials Consell d'Estat (Secretaris) - Consells especí Administracions locals (Governadors - funcionaris) Corts - Parlaments - Estats generals CLERGA NOBLES TERCER ELEMENTS QUE VAN PORTAR A LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM Límits de la monarquia absoluta Autoritat dels poders locals El rei no tenia límits. Les Corts, institució formada per representants nobles dels estaments, discutien situacions crítiques, establir impostos i coronar nous monarques. No es reunien de manera periòdica nomes quan el monarca els convocava. 4rt A ESO Incapacitat per establir control de l'estat Assemblees representatives Ciències Socials Els règims parlamentaris: (Anglaterra o Províncies Unides) Revolucions van derivar la monarquia absoluta i va instaurar el sistema parlamentari. Idees sorgides de la il·lustració. Revolució demogràfica i millores sanitàries, canvi en el sistema Norfolk provoca augment de la població que no troba lloc als camps. Revolució industrial: Esclata a Anglaterra, canvi espectacular. Revolucions liberals: EEUU i França LA IL·LUSTRACIÓ Moviment intel·lectual s.XVIII, primer precepte la Raó com a motor de la societat, ciència i cultura. Única eina possible per entendre el cosmos i organitzar els estats. Creuen que la finalitat de la vida es ser feliç. (Aquest ideal es converteix en el motor de les primeres revolucions liberals). ELS BORBONS ESPANYOLS GUERRA DE SUCCESSIÓ(1701-1713) Carles II, mor sense descendència anomena successor a Felip d'Anjou, net de Lluís XVI de França i besnet de Felip IV, coronat com a Felip V. Es forma un bàndol dins i fora d'Espanya no accepten al nou rei i donen suport al pretendent l'Arxiduc Carles d'Habsburg. Felip V representa hegemonia francesa i la temuda unió d'Espanya-França. Anglaterra i Holanda donen suport als austríacs. Felip V representa model centralista francès, recolzat en la Corona de Castella, Carles personificava el model foralista recolzat en la Corona 'Aragó i Catalunya. Guerra acaba amb el triomf de Felip v. TRACTAT D'UTRECHT(1713) Felip V reconegut per les potències europees com Rei d'Espanya, renunciant als drets sobre la corona francesa. Països baixos espanyols i territoris italians passen a Àustria. El regne de Savoia es va annexionar l'illa de Sicília. Anglaterra obté Gibraltar, Menorca i el delimitat a comerciar amb les Índies espanyoles i permís per comerciar amb esclaus a les Índies. El Tractat d'Ultrecht va marcar l'inici de l'hegemonia britànica. 4rt A ESO Ciències Socials RESISTÈNCIA DE CATALUNYA I EL SETGE DE BARCELONA(1714) La corona d'Aragó es posiciona des del principi a favor dels austríacs, Aragó va ser derrotat el 1709 i València (enfrontament entre Felipistes anomenats "botiflers" i els austriacistes anomenats "maulets"). Tot i la signatura del Tractat d'Utrecht i la marxa de Barcelona, Carles a Àustria per acceptar el títol d'emperador a la mort del seu germà, Catalunya i en concret Barcelona van mantenir un any més el conflicte. L'11 de setembre de 1714 les tropes de Felip V entren a Barcelona pel barri del Born. EL CANVI DINÀSTIC DEL S. XVIII: LES REFORMES INTERNES DELS PRIMERS BORBONS Felip V (1700-1746) primer rei de la dinastia Borbó, arribada de la nova dinastia borbònica propicia grans canvis en l'estructura de l'estat. Els primer Borbons adopten mesures centralitzadores per fer un estat més eficaç. Decrets de nova planta (1707 Aragó i València, 1715 Mallorca, 1716 Catalunya) Abolició dels furs i institucions pròpies dels regnes de la Corona d'Aragó. Els furs de les províncies basques i Navarra es van mantenir ja que van donar suport a Felip V durant la Guerra de Successió. Nou model d'administració territorial, basat en la divisió del territori en províncies i seguint el model francès, es crea la figura dels intendents, funcionaris encarregats de les qüestions econòmiques i els corregidors(alcaldes). També van reformar la hisenda i l'administració central i es va dur a terme el Cadastre d'Ensenada en 1749 a la corona de Castella(cens de totes les propietats del regne). LA PRÀCTICA DEL DESPOTISME IL·LUSTRAT: CARLES III Carles III (1759-1788), fill de Felip V, germanastre de Ferran VI, abans de ser rei va exercir el càrrec de Rei de Nàpols (1753-1759). El seu regnat caracteritzat per l'aplicació de reformes del despotisme il·lustrat en un període de recuperació econòmica. El Compte d'Aranda (1769 i Floridablanca (1787) van dur a terme els primers censos amb la finalitat de conèixer les potencialitats econòmiques i fiscals. Entre els il·lustrats es va estendre la consciència de la necessitat d'emprendre reformes en l'agricultura, ocupació que ocupava la majoria de la població, estava endarrerida i per això van aprovar la llei Agrària de Jovellanos. 4rt A ESO Ciències Socials Es comença a parlar de la desmoralització però el Clergat i la Noblesa van parar les reformes. Els ministres il·lustrats aproven les mesures per fomentar el desenvolupament de la indústria com les indústries tèxtils privades catalanes(indianes) van ser més competitius que les empreses estatals. Es milloren les vies de comunicació o la supressió de les duanes interiors LA IL·LUSTRACIÓ A ESPANYA S'inscriu en el marc general de la il·lustració europea (esperit crític, fe en la raó, confiança en la ciència, afany didàctic). Les influències són essencialment franceses i italianes. Els il·lustrats van ser una minoria culta formada per nobles, funcionaris, burgesos i clergues. 1. Reforma i reactivació de l'economia (ciències útils, millora del sistema educatiu). 2. Critica moderada de la realitat social del país. 3. Interès per les noves idees polítiques i liberals, la major part no va donar suport als plantejaments revolucionaris. 4. El seu afany reformista els va portar a xocar amb l'Església i la major part de l'aristocràcia. 5. Alguns il·lustrats espanyols i catalans van ser: Pedro Rodríguez de Campomanes, Gaspar Melchor de Jovellanos, Antoni de Capmany. ELS ORÍGENS DEL LIBERALISME El liberalisme és un sistema filosòfic, econòmic i d'acció política, que promou les llibertats civils i el màxim límit al poder coactiu dels governs sobre les persones; s'oposa a qualsevol forma de despotisme i és la doctrina en que es fonamenten el govern representatiu i la democràcia parlamentària. El liberalisme té arrels en l'Antiguitat i es va desenvolupar en els s. XVII i XVIII a través de pensadors com Locke i Montesquieu. Locke: l'objectiu era el progrés material i la recerca de la felicitat i el benestar general. Els fonaments bàsics del liberalisme es troben plasmats en una obra anomenada "Tractat sobre el govern civil" en 1698 l'anglès John Locke Els drets de llibertat igualtat i propietat drets inalienables de l'ésser humà s'inscriuen en junt amb la separació de poders de Montesquieu. ALTRES PENSADORS 4rt A ESO Voltaire: Lla tasca de l'esser humà és tenir el seu destí a les seves mans, millorar la seva condició, garantir, embellir la seva vida amb ciència, la indústria, les arts i lluitar per una bona política de les societats i per això ha de trobar lloc per contribuir-hi. Ciències Socials Jean-Jacques Rousseau: Per a viure en societat, els éssers humans acorden un contracte social implícit, que els atorga certs drets a canvi d'abandonar la llibertat de la qual disposarien en estat de naturalesa i el depòsit d'aquesta confiança l'exerceix l'estat. Principis del liberalisme 1. La llibertat de comerç 2. Sistema monetari sense possibilitat de ser manipulat 3. L'establiment d'un Estat de Dret 4. La limitació del poder governamental 5. Control exhaustiu de la despesa pública 6. Separació estricta dels tres poders 7. Principi d'autodeterminació 8. Utilització de procediments democràtics 9. Globalització L'ART DEL S. XVIII: del Rococó al Neoclassicisme ROCOCÓ És un estil artístic que es farà popular a Europa primera meitat del s. XVIII sobretot França, Espanya i Àustria Es caracteritza per una arquitectura decorativa molt carregada i l'ús dels daurats. Destaquen grans palaus amb jardins d'inspiració asiàtica. La pintura és sobretot decorativa i colorista. És generalitza la pintura de gènere És un estil que cerca reflectir allò que és agradable, refinat, exòtic i sensual i es remarca el galanteig. NEOCLASSICISME Aquest estil apareix a finals del s. XVIII i principis de XIX en intent d'imitació a l'art clàssic grec. En un moment on el barroc i el rococó han caigut en l'excés apareix com intent de recuperar l'art clàssic. La concepció de l'art clàssic com amo del de perfecció porta moltes ocasions es copia de la manera de fer grega. 4rt A ESO Idealització de les formes Temàtica mitològica i religiosa EXPLICACIÓ DE CLASSE Al s. XVIII (règim feudalisme) el 95% de la població eren pobres. Societat dividida en 3 estaments. Si naixies camperol sempre ho serien i els fills heretaven els deutes dels pares. 3r Estament es convertien en esclaus paguen impostos i no tenen drets, (88% de la seva collita senyor, 10%esglesia). El 5% son privilegiats, no paguen impostos i tenen drets i poder, son funcionaris del rei(aristòcrates). Sistema que es manté fins al s. XVIII. Al s. XVIII els camperols es revelen contra els nobles (fet que marca la història: revolució francesa). Al s. XVIII un enginyer agrícola té la idea de canviar el guaret(rotació triada de cultivar) divideix el camp en 4 i en un quart cultiva aliment per als animals cosa que ajuda a fertilitzar la terra més ràpid. Aquest fet augmenta la producció agrícola un 5%. Això suposa una gran millora i ajuda a baixar la tassa de mortalitat infantil (abans dels 5 anys). ROTACION TRIENAL qrDE CULTIVO Y BARBECHO trigo cebada guisantes judias Ciències Socials barbecho ROTACION CUADRIENAL DE CULTIVO: NORFOLK nabos u otros cultivos de raiz, 2 trigo cebada MA trébol -o hierbar S. XVIII descobriment per par de la medicina de vacunes i mètodes per evitar morts massives (epidèmies). Es descobreix la penicil·lina i comença a pasteuritzar-se la llet per evitar contaminacions dels aliments. La higiene es converteix en una cosa molt important tant en les persones com en les ciutats. El s. XVIII es una època de descobriments mèdics i científics. A l'època moderna la gent tirava al carrer restes de menjar, vòmit, caca, pixats... Els rics normalment no anaven a la ciutat per la pudor i la brutícia dels carrers. A les ciutats proliferaven les malalties. Aquesta situació es fa insostenible per als pobres i aquests es revolten. Els il·lustrats proposen que els nobles paguin impostos però ells no volen. La gran quantitat de població camperola inicia la revolució. DIFERENCIA ENTRE REVOLTES I REVOLUCIÓ (possible pregunta examen) Les revoltes son puntuals mentre que les revolucions canvien la mentalitat( un abans i un després). PER QUÈ L'AUGMENT DE POBLCIÓ SUPOSA LA CRISI DEL MODEL DE MONARQUIA ABSOLUTA.(A més població més demanda de drets i més important la crisi econòmica.(revoltes de la fam(pa)). 4rt A ESO Quan les dones tenien fills petits no poden treballar, per tant es dediquen a la manufactura(domèstic System) i per tant es dedicaven a la fabricació d'objectes a mà. Un dels sistemes mercantils més important de la època es el mercat triangular d'AMÈRICA-ÀFRICA-EUROPA, Amèrica agafaven persones a Àfrica i les venien a Amèrica i Europa agafava recursos. Aquest sistema era car per els llargs viatges marítims. Segons el mercantilisme com més diners tens més poder, es basa en la riquesa que ofereixen l'or i els metalls, afavorir la quantitat d'importacions i desfavorir les exportacions que ofereix proteccionisme econòmic. Al segle 18 segons la piràmide del feudalisme la base de la piràmide(pobres i camperols) es revelen contra les bases més altes(església, nobles i monarquia). El sistema feudalista entra en crisi i acabarà desapareixent amb la revolució francesa. Les classes socials no comencen fins al segle IXX, en aquella època existien els estaments que no depenien de la quantitat econòmica sinó d'on naixies, per tant no podies augmentar ni baixar d'estament, et mantenies en l'estament que naixies independentment de com de pobre o ric fossis. Poders de l'estat: legislatiu(lleis de l'estat) executiu(executa les lleis) Ciències Socials Bajo Clero Siervos Rey Alto Clero Alta Nobleza Pequeña Nobleza Campesinos Estamentos Privilegiados judicial(dret de sentencia) En l'antic regim, el rei posseïa aquests drets ja que era un sistema absolut i per tant el poder de l'estat es reduïa a una sola persona. (A l'actualitat (sistema parlamentari) aquests poders estan repartits). Que feia la Monarquia i l'aristocràcia de Versalles? No tenien ocupacions, tenien secretaris i governants que feien la seva feina. Monarquia en estat de decadència (deixen de ser útils). Per ajudar a la crisi la monarquia i els nobles van decidir incloure a la burgesia en poders polítics econòmics. Despotisme il·lustrat es va aprovar a diversos països d'Europa. A Espanya s'aprova una llei, a Rússia (Catalina de Rússia), a Àustria, França no(on acaba succeint la revolució). Estamentos no Privilegiados 4rt A ESO Ciències Socials VOCABULARI Mentalitat (manera de pensar semblant dins d'una mateixa generació diferent d'altres). Estudis Religiosos (alguns pagesos tenien la sort de estudiar per fer-se monjos). Els il·lustrats(gent que intentava construir un model social mes just defenent certs ideals). Manufactura(Procés de fabricació d'un producte que es realitza amb les mans o amb ajuda de màquines). Mercantilisme (Conjunt d'idees polítiques u econòmiques que es van produir durant els s. XVI, XVII i la primera meitat del s. XVIII). Comerç triangular(Va ser una ruta comercial de l'oceà Atlàntic des del s. XVII fins al XIX). Estaments (Estat social definit per unes determinades característiques socioeconòmiques, culturals o professionals). Despotisme il·lustrat((economia) DELME(Impost per el 10% de la collita dels pagesos)