Nomenclatura Sistemàtica - Òxids

La nomenclatura sistemàtica utilitza prefixos numèrics per indicar el nombre d'àtoms de cada element. És com comptar ingredients d'una recepta!

Els òxids es formen quan l'oxigen $sempre amb valència -2$ es combina amb un altre element. La fórmula general és XₐOᵦ. Per nomenar-los, llegeixes de dreta a esquerra i utilitzes els prefixos: mono-, di-, tri-, tetra-, etc.

Exemples clars: Fe₂O₃ = triòxid de diferro, Na₂O = monòxid de disodi. Fixa't que primer dius quants oxígens hi ha, després quants àtoms de l'altre element.

Truc important: Els prefixos t'indiquen exactament quants àtoms de cada element tens. No et pots equivocar si comptes bé!

Nomenclatura Sistemàtica - Hidrurs

Els hidrurs es divideixen en tres tipus segons l'element que s'uneix a l'hidrogen. Cada tipus té les seves pròpies regles de nomenclatura.

Els hidrurs metàl·lics són senzills: prefix + hidrur + de + nom element. L'hidrogen actua amb valència -1. Exemple: AuH₂ = dihidrur d'or.

Els hidrurs no metàl·lics (àcids hidràcids) es formen amb elements més electronegatius que l'hidrogen. En dissolució aquosa es nomenen com "àcid + nom element acabat en -hídric". HCl = àcid clorhídric.

Alguns hidrurs volàtils tenen noms tradicionals especials com NH₃ (amoníac) o PH₃ (fosfina), però també es poden nomenar sistemàticament.

Recorda: Si l'hidrogen té signe positiu, és un àcid hidràcid. Si té signe negatiu, és un hidrur metàl·lic.

Sals Binàries i Hidròxids

Les sals neutres es formen combinant un metall amb un no-metall. El no-metall sempre acaba en "-ur": FeCl₂ = diclorur de ferro.

Per formular sals, primer escrius el metall, després el no-metall. Utilitza els prefixos per indicar quants àtoms de cada element hi ha. És tan simple com seguir l'ordre i comptar!

Els hidròxids contenen sempre el grup OH⁻ unit a un metall. La fórmula general és M(OH)ₙ. S'anomenen amb prefixos: Al(OH)₃ = trihidròxid d'alumini.

Consell útil: Per recordar les sals, pensa que el no-metall es converteix en "-ur" com "clor" → "clorur" o "brom" → "bromur".

Nomenclatura de Stock - Òxids i Hidrurs

La nomenclatura de Stock indica la valència de l'element amb números romans entre parèntesis. És perfecta quan un element pot tenir diverses valències.

Per als òxids, primer determines la valència de l'element. Si l'oxigen sempre és -2 i la suma ha de ser zero, pots calcular fàcilment la valència. Exemple: SO₃ = òxid de sofre (VI).

Amb els hidrurs metàl·lics, l'hidrogen té valència -1. FH₃ = hidrur de ferro (III) perquè el ferro actua amb +3 per compensar els tres hidrogens de -1.

Truc de càlcul: Si tens problemes amb les valències, recorda que la suma total sempre és zero. Això et permet despejar la incògnita fàcilment.

Nomenclatura de Stock - Sals i Hidròxids

Per a les sals binàries amb Stock, nomenes el no-metall acabat en "-ur" seguit del nom del metall amb la seva valència. Exemple: PbBr₂ = bromur de plom (II).

Has de memoritzar les valències dels no-metalls dels diferents grups: grup 17 (-1), grup 16 (-2), grup 15 (-3), etc. Això t'ajudarà a calcular les valències dels metalls.

Els hidròxids segueixen el mateix patró. Com que OH⁻ té càrrega -1, pots calcular fàcilment la valència del metall: Fe(OH)₃ = hidròxid de ferro (III).

Recorda els grups: Grup 17 = -1, Grup 16 = -2, Grup 15 = -3. Aquesta regla et servirà per a tots els exercicis de sals!

Oxoàcids - Nomenclatura Tradicional i Sistemàtica

Els oxoàcids es formen quan un òxid no metàl·lic s'uneix amb aigua. La nomenclatura tradicional utilitza prefixos i sufixos segons les valències: hipo-....-ós, -ós, -ic, per-...-ic.

La nomenclatura sistemàtica és més descriptiva: prefix-oxo + nom element + valència + d'hidrogen. H₂SO₄ = tetraoxosulfat (VI) d'hidrogen.

Per formular oxoàcids, primer formes l'òxid, després hi sumes aigua: SO₃ + H₂O → H₂SO₄. Aquest procés t'ajuda a entendre d'on surten aquestes fórmules.

Patró útil: Més oxígens = valència més alta = sufix "-ic" o prefix "per-". Menys oxígens = valència més baixa = sufix "-ós" o prefix "hipo-".

Oxoàcids de Metalls i Sals Ternàries

Els oxoàcids de metalls (Cr, Mn) se nomenen igual que els de no-metalls. H₂CrO₄ = àcid cròmic o àcid tetraoxocròmic (VI).

Alguns oxoàcids són polihidratats, com H₄SiO₄ (àcid silícic) o H₃PO₄ (àcid fosfòric). Tenen més hidrogens perquè l'element central pot formar més enllaços.

Les sals ternàries (oxisals) es formen substituint l'hidrogen dels oxoàcids per metalls. Els sufixos canvien: "-ic" → "-at" i "-ós" → "-it". H₂SO₄ → SO₄²⁻ (sulfat).

Regla d'or: Si l'àcid acaba en "-ic", la sal acaba en "-at". Si l'àcid acaba en "-ós", la sal acaba en "-it".

Exemples Pràctics de Sals Ternàries

Amb les sals ternàries, practiques tot el que has après. NaClO₂ = clorit sòdic (de HClO₂, àcid clorós). Veus com "-ós" es converteix en "-it"?

La nomenclatura sistemàtica també funciona: trioxobromat (V) de ferro per Fe(BrO₃)₃. Comptes els oxígens $tri-oxo$ i indiques la valència del brom (V).

Per dominar aquest tema, practica transformant àcids en sals. Canvia l'hidrogen pel metall que et donin i ajusta els sufixos segons les regles.

Estratègia d'èxit: Primer identifica l'àcid d'origen, després canvia el sufix i equilibra la fórmula amb el metall. Amb pràctica, serà automàtic!