Els àtoms: les peces fonamentals de la matèria

Pensa en tot el que veus al teu voltant - el teu escriptori, l'aire que respires, fins i tot tu mateix. Tot està format per àtoms, unes partícules tan petites que no les pots veure ni amb els microscopis més potents del teu institut.

Els àtoms tenen tres tipus de partícules subatòmiques que necessites conèixer. Els protons tenen càrrega positiva i massa 1, els neutrons no tenen càrrega però també tenen massa 1, i els electrons tenen càrrega negativa i una massa tan petita (1/2000) que gairebé no compta.

El més fascinant és que els protons i neutrons estan formats per peces encara més petites anomenades quarks, però els electrons són indivisibles - són com les peces més bàsiques de la natura.

Dada curiosa: La matèria és pràcticament buida! L'espai entre el nucli i els electrons és enorme comparant-ho amb les mides de les partícules.

El model de Rutherford: com s'organitza un àtom

Rutherford va descobrir que l'àtom té una estructura molt particular, dividida en dues parts principals. Al centre hi ha el nucli, que és increïblement petit (100.000 vegades més petit que tot l'àtom) però conté pràcticament tota la massa i tots els protons i neutrons.

Al voltant del nucli trobes l'escorça, on els electrons orbiten en cercles com planetes al voltant del sol. Aquesta zona és immensa comparada amb el nucli, i aquí és on es decideix com es comportarà químicament l'element.

La característica més important d'un àtom és el nombre atòmic (Z), que et diu quants protons té al nucli. Aquest número és com el DNI de l'element - cada element té un Z únic i diferent.

El nombre màssic (A) et diu el total de protons més neutrons que té l'àtom. Com que els àtoms són neutres, sempre tindran el mateix nombre de protons que d'electrons.

Per recordar: Z = protons, A = protons + neutrons, i en àtoms neutres: protons = electrons.

Isòtops i ions: variacions dels àtoms

No tots els àtoms d'un mateix element són exactament iguals. Els isòtops són àtoms que tenen el mateix nombre de protons (mateix Z) però diferent nombre de neutrons, la qual cosa els dona masses diferents.

Per exemple, l'hidrogen pot tenir 0, 1 o 2 neutrons, creant tres isòtops diferents. Els escrius així: ¹²C per al carboni-12, on el 12 és el nombre màssic i el C l'element.

Els ions són àtoms que han guanyat o perdut electrons, per tant ja no són neutres. Si perd electrons es converteix en un catió (càrrega positiva), i si en guanya és un anió (càrrega negativa).

La massa atòmica relativa d'un element és la mitjana ponderada de tots els seus isòtops naturals. És per això que a la taula periòdica veus números decimals com 35,46 per al clor.

Truc per als exàmens: Per calcular percentatges d'isòtops, usa equacions amb la massa atòmica com a mitjana ponderada.

Càlculs amb masses atòmiques

Quan treballes amb isòtops, has de calcular la massa atòmica relativa com una mitjana ponderada dels diferents isòtops i la seva abundància natural.

Per exemple, si el clor té dos isòtops principals - clor-35 (77%) i clor-37 (23%) - pots calcular: Ar(clor) = (35 × 0,77) + (37 × 0,23) = 35,46.

La unitat de massa atòmica (u) es defineix com la dotzena part de la massa de l'isòtop carboni-12. Això significa que el carboni-12 té exactament 12 u de massa.

Un concepte clau és que en els isòtops individuals, A = Ar, però en els elements (que són mescles d'isòtops), el nombre màssic no coincideix amb la massa atòmica relativa.

Consell pràctic: Per trobar el percentatge d'abundància d'isòtops, planta una equació on x sigui el percentatge d'un isòtop i $100-x$ l'altre.

El model de Bohr: els electrons en nivells d'energia

Bohr va revolucionar la comprensió dels àtoms explicant per què els electrons no cauen al nucli. Segons el seu model, els electrons orbiten en nivells d'energia fix al voltant del nucli, com graons d'una escala.

Cada nivell té una energia determinada, i els electrons prefereixen estar al nivell més baix possible (estat fonamental). Quan absorbeixen energia, poden saltar a nivells superiors (estat excitat), però després tornen ràpidament al seu estat original alliberant energia.

L'energia s'absorbeix i s'allibera en forma de fotons - paquets d'energia lumínica. Aquest procés explica per què cada element emet colors característics quan s'escalfa (com els focs artificials).

El model de Bohr explica perfectament l'espectre atòmic de l'hidrogen - les línies de colors específiques que emet aquest element quan s'excita.

Connexió real: Els llums de neó i els focs artificials funcionen gràcies a aquest principi - els electrons salten entre nivells d'energia!

Configuració electrònica: com es distribueixen els electrons

El model quàntic modern perfecciona les idees de Bohr, explicant que els electrons es distribueixen en nivells i subnivells d'energia anomenats orbitals. Cada orbital pot contenir un màxim de 2 electrons.

Els tipus d'orbitals són: s (esfèrics), p (amb forma de 8), d i f (formes més complexes). En cada nivell n trobes diferents combinacions: n=1 té 1 orbital s, n=2 té 1 orbital s i 3 orbitals p, etc.

La configuració electrònica t'indica exactament on està cada electró. Per exemple: Na $Z=11$ = 1s² 2s² 2p⁶ 3s¹. Els números indiquen el nivell, les lletres el tipus d'orbital, i els superíndexs quants electrons hi ha.

Els electrons de valència són els del nivell més extern i determinen les propietats químiques de l'element. Els elements més estables (gasos nobles) tenen 8 electrons de valència.

Regla d'or: Els electrons sempre ocupen primer els orbitals de menor energia, seguint el diagrama de Moeller.

Omplint orbitals: la regla de les diagonals

Per escriure configuracions electròniques correctament, has de seguir l'ordre d'energia dels orbitals. El diagrama de Moeller o regla de les diagonals et mostra aquest ordre: 1s, 2s, 2p, 3s, 3p, 4s, 3d, 4p...

Alguns exemples pràctics: el sodi $Z=11$ té configuració 1s² 2s² 2p⁶ 3s¹, amb 1 electró de valència al nivell 3. El clor $Z=17$ és 1s² 2s² 2p⁶ 3s² 3p⁵, amb 7 electrons de valència.

El nombre de nivells de la configuració et diu en quin període està l'element a la taula periòdica. Els electrons de valència determinen les propietats químiques i el grup on es troba.

Els elements del grup 18 (gasos nobles) són especialment estables perquè tenen els orbitals s i p del nivell extern completament plens - aquesta és la configuració que altres elements intenten assolir.

Truc per recordar: El número de electrons de valència coincideix amb el número de grup per als elements representatius.

Més sobre orbitals i electrons de valència

En cada nivell n existeixen exactament n² orbitals diferents. Aquests es distribueixen en 1 orbital s, 3 orbitals p, 5 orbitals d i 7 orbitals f, depenent del nivell d'energia.

La regla fonamental és que cada orbital pot contenir màxim 2 electrons. Els electrons van omplint els orbitals seguint un ordre creixent d'energia, començant pels més propers al nucli.

Els electrons de valència (els del nivell més extern) són els responsables del comportament físic i químic dels àtoms. Per això elements del mateix grup tenen propietats similars - tenen la mateixa configuració externa.

La configuració electrònica més estable és la dels gasos nobles: orbitals s i p del nivell extern completament plens amb 8 electrons (excepte l'heli que en té 2).

Important per exàmens: Practica escrivint configuracions electròniques fins que et sigui automàtic seguir l'ordre del diagrama de Moeller.

La taula periòdica: organitzant els elements

La taula periòdica organitza tots els elements químics per ordre creixent de nombre atòmic (Z). Els elements del mateix grup tenen propietats semblants perquè comparteixen la mateixa configuració electrònica externa.

Hi ha 7 períodes (files horitzontals) i 18 grups (columnes verticals). El número de període indica quants nivells d'energia té l'àtom, mentre que el grup et diu la configuració dels electrons de valència.

La taula es divideix en 4 blocs segons l'últim orbital que s'omple: bloc s $grups 1-2$, bloc p $grups 13-18$, bloc d $elements de transició, grups 3-12$ i bloc f (elements de transició interna).

Els elements representatius (blocs s i p) tenen comportaments més predictibles, mentre que els de transició mostren propietats més complexes degut als electrons en orbitals d.

Per entendre millor: La posició d'un element a la taula et dona directament la seva configuració electrònica i propietats principals.

Elements representatius i de transició

Els elements representatius (blocs s i p) són els més fàcils de comprendre. L'últim electró es col·loca en orbitals s o p, i elements del mateix grup tenen configuracions externes idèntiques.

Per exemple, tots els elements del grup 1 tenen configuració ns¹ al nivell extern, el grup 17 té ns²np⁵, i els gasos nobles (grup 18) tenen ns²np⁶ completament omplerts.

Els elements de transició $grups 3-12$ tenen l'últim electró en orbitals d del penúltim nivell. La seva configuració general és ns²$n-1$d^x, on x varia de 1 a 10 segons el grup.

Els elements de transició interna són les dues files separades a la part inferior de la taula. Aquests elements tenen electrons en orbitals f i mostren propietats molt similars entre ells.

Dada interessant: Els elements de transició interna són tan similars que va ser molt difícil separar-los químicament quan es van descobrir.