Els orígens del pensament: del mite al logos

La filosofia va començar quan la humanitat va fer una pregunta revolucionària: què passa si busquem explicacions racionals en lloc de màgiques? El mite explicava la natura a través de divinitats i màgia, però al segle VI aC a Milet va aparèixer el logos - la raó com a eina per entendre el món.

Els físics milèsics van ser els primers filòsofs de la història. Tales, Anaximandre i Anaxímenes creien que l'univers era un cosmos (ordre) regit per lleis naturals. La seva obsessió? Trobar l'arkhé - el principi fonamental de tot el que existeix.

Cada un tenia la seva teoria: Tales deia que era l'aigua, Anaximandre proposava l'apeiron (un principi indeterminat), i Anaxímenes apostava per l'aire. Pot semblar senzill, però estaven fent una cosa increïble: intentar explicar tot l'univers amb la raó.

Curiositat: Aristòtil va dir que "tots els homes desitgen saber" - aquesta curiositat natural és el que va impulsar els primers filòsofs a buscar respostes racionals.

Pitagòrics, Heràclit i Parmènides: les primeres grans disputes

Els pitagòrics van revolucionar el pensament amb una idea radical: som cos i ànima. El cos era matèria impura que es destrueix, mentre que l'ànima era immortal i perfecte. Per ells, els números eren sagrats - fins i tot juraven pel número 10!

Heràclit l'Obscur tenia una visió dinàmica del món: tot flueix, tot canvia constantment. El seu arkhé era el foc (com a metàfora del canvi), i creia que tot s'entén pels seus contraris - no pots entendre la llum sense la foscor.

Parmènides pensava exactament el contrari: l'ésser és immutable i no canvia mai. Per ell, els sentits ens enganyen, només la raó ens porta al coneixement veritable. La seva frase famosa? "L'ésser és i no pot deixar de ser".

Fixa't: Aquest debat entre canvi (Heràclit) i immutabilitat (Parmènides) encara existeix avui en moltes discussions filosòfiques i científiques.

Els pluralistes i l'arribada dels sofistes

Els presocràtics pluralistes van intentar resoldre el debat anterior combinant elements. Empèdocles proposava quatre elements (foc, terra, aire, aigua) moguts per l'amor i l'odi. Demòcrit va crear la teoria dels àtoms - partícules indivisibles que formen tot.

Al segle IV aC, Atenes es va convertir en el centre intel·lectual del món. Aquí van aparèixer els sofistes, els primers professors de democràcia. Eren mestres de la retòrica que ensenyaven l'art de convèncer els altres - súper important en una democràcia!

Els sofistes tenien idees revolucionàries: Protàgores deia que "l'home és la mesura de totes les coses" (relativisme), mentre que Gòrgies era escèptic i negava que existís cap veritat absoluta.

Important: Els sofistes van ser els primers a cobrar per ensenyar, cosa que va escandalitzar molts filòsofs de l'època.

Sòcrates vs sofistes: el gran enfrontament

Sòcrates $470-399 aC$ va ser el gran crític dels sofistes i de la democràcia atenesa. Mentre els sofistes deien que el coneixement era extern i es podia aprendre, Sòcrates creia que ja naixem amb el coneixement i només cal extreure'l.

La seva tècnica? La maièutica - l'art de fer néixer el coneixement a través de preguntes i contradiccions, igual que la seva mare ajudava a parir criatures. Per Sòcrates, el coneixement veritable era el del bé, i s'hi arribava només través de la raó.

El final de Sòcrates va ser tràgic: el van acusar de corrompre la joventut i criticar els déus. Li van oferir l'exili però va preferir beure la cicuta i morir per les seves idees.

Plató $427-347 aC$, el seu alumne més famós, va recollir tot el seu pensament i el va desenvolupar. Va crear la teoria del món de les idees - un món perfecte d'essències del qual el nostre món n'és només una còpia imperfecta.

Recordatori: Sense Plató, probablement no sabríem res de Sòcrates, ja que aquest mai va escriure res.

El món ideal de Plató

Plató va patir molt per la mort del seu mestre i va culpar la democràcia del que havia passat. Va viatjar a Siracusa per intentar aplicar les seves idees polítiques, però va acabar presoner a la famosa "orella de Dionís".

La seva gran teoria divideix l'existència en dos mons: el món de les idees (perfecte, etern, on trobem les essències) i el món de les coses (imperfecte, temporal, on trobem les còpies). Per exemple, hi ha una idea perfecta de "justícia" al món de les idees, i els actes justos del nostre món en són reflexos imperfectes.

Els seus mites més famosos expliquen aquestes idees: el Mite de la Caverna parla del coneixement, mentre que el Mite del Carro Alat explica com l'ànima (immortal i perfecta) acaba unida al cos (mortal i imperfecte).

Connecta: La idea de Plató sobre mons perfectes i imperfectes ha influït en religions, art i fins i tot en pel·lícules modernes com Matrix.

La República ideal i les seves crítiques

Plató va dissenyar una societat utòpica a "La República" on regnés la justícia absoluta. Fins i tot les dones podien governar! L'educació era per a tothom, però només els millors - els que tenen coneixement del bé - podien ser governants $filòsofs-reis$.

Per justificar el seu sistema, va criticar durament altres formes de govern. Segons ell, tots els sistemes polítics degeneren en un cicle viciós:

La timocracia (govern militar) es corromp i esdevé oligarquia (govern dels rics). Quan el poble es revolta, arriba la democràcia (que permet que governi qualsevol, estigui preparat o no). Finalment, el caos democràtic porta a la tirania (dictadura d'una persona carismàtica).

La solució platònica? Només han de governar els filòsofs-reis - aquells que coneixen la idea de bé i justícia i poden crear una societat perfecta.

Reflexiona: Moltes crítiques de Plató a la democràcia ancora ressonen avui - el populisme, la demagògia, la manca de preparació dels governants...