La Vida de Platón i la Teoria dels Dos Mons

Nascut a Atenes en una família aristocràtica, el seu nom real era Aristocles, però el van anomenar Platón pels seus muscles amples. Quan tenia vint anys va conèixer Sòcrates i va ser el seu deixeble fins que van condemnar a mort el seu mestre.

La gran aportació de Platón és la distinció entre dos mons completament diferents. D'una banda tenim el Món Sensible, que és el nostre món terrenal fet de coses materials, imperfectes i que es deterioren amb el temps. Per exemple, tots els cavalls que veus són diferents i eventualment moren.

De l'altra banda hi ha el Món de les Idees, que és la veritable realitat. Aquí existeix la Idea perfecta de Cavall, eterna i immutable. Tots els cavalls del nostre món són només còpies imperfectes d'aquesta Idea perfecta.

Pensa-hi així: És com si el nostre món fos una galeria de fotos desenfocades d'un original perfecte que mai no hem vist directament.

Aquesta relació s'explica amb la Teoria de la Participació: els objectes del nostre món existeixen perquè participen en diferents graus de les seves Idees corresponents. Alguns són millors còpies que altres, però cap és perfecta com l'original.

El Coneixement i la Dialèctica

Platón distingeix dos tipus de coneixement que corresponen als dos mons. La doxa (opinió) és el fals coneixement que obtenim dels nostres sentits quan observem el món material. En canvi, l'episteme (ciència) és el veritable coneixement que s'obté amb la raó quan coneixem les Idees.

Segons la Teoria de la Reminiscència, conèixer és en realitat recordar. La nostra ànima ja coneixia totes les Idees abans de néixer, però les va oblidar en quedar atrapada al cos material. Per això Sòcrates utilitzava la maiàutica: fent preguntes ajudava la gent a recordar el que ja sabien.

El procés per arribar al coneixement vertader passa per quatre graus, conegut com el símil de la línia. Comença amb la imaginació (conèixer imatges), continua amb la creença (percebre objectes), segueix amb la raó discursiva (com les matemàtiques) i culmina amb la noesis (intuïció pura de les Idees).

Recorda: Segons Platón, tu ja saps tot el que necessites saber, només has d'aprendre a recordar-ho!

Al capdamunt de totes les Idees hi ha la Idea de Bé, que és el fonament de tot el coneixement i la realitat. Quan l'ànima arriba a conèixer-la, el coneixement es fa perfecte i complet.

L'Ésser Humà, la Moral i la Societat Ideal

Platón defensa el dualisme antropològic: som una combinació de cos (material i mortal) i ànima (espiritual i immortal). El cos és com una presó per a l'ànima, que pertany al Món de les Idees i és la nostra veritable essència.

L'ànima humana té tres parts: l'ànima racional (la nostra essència, situada al cap), l'ànima irascible (voluntat i coratge, al pit) i l'ànima concupiscible (desitjos i passions, al ventre). Cada part té la seva virtut: saviesa, valentia i temperança respectivament.

Quan les tres parts funcionen en harmonia, s'aconsegueix la Justícia, que és l'equilibri perfecte de l'ànima. Aquesta idea la trasllada també a la societat ideal.

Connexió clau: Igual que l'ànima té tres parts, la societat ideal té tres classes socials que reflecteixen aquest ordre.

La societat perfecta té tres grups: els governants-filòsofs (que tenen saviesa i governen), els guerrers (que tenen valentia i defensen) i el poble (que té temperança i produeix). Per a Platón, la millor forma de govern és l'Aristocràcia, el govern dels millors, que són els filòsofs perquè només ells posseeixen el veritable coneixement.

L'educació és fonamental per descobrir quin tipus d'ànima predomina en cada persona i així assignar-li el seu lloc adequat a la societat. D'aquesta manera s'aconsegueix la justícia social quan cadascú fa allò per al que està més capacitat.