Què és la filosofia?

Et fas preguntes com "Per què existeixo?" o "Què és la realitat?" Això és filosofia! No és només una ciència, sinó la capacitat de pensar racionalment sobre tot el que ens envolta.

La filosofia neix quan ens meravellem davant el món - aquesta sensació de "wow!" quan alguna cosa ens sembla estranya o fascinant. És llavors quan comencem a preguntar-nos el com i el perquè de les coses.

Té dues grans dimensions: la filosofia teòrica (per entendre el món) i la filosofia pràctica (per saber com actuar). La teòrica inclou la metafísica (estudi de la realitat), la lògica (com raonar correctament) i l'estètica (què és la bellesa). La pràctica inclou l'ètica (què és bo o dolent) i la filosofia política (com organitzar la societat).

Recorda: La filosofia no et dona respostes fàcils, sinó que t'ensenya a fer les preguntes correctes.

L'inici de la filosofia

Imagina't viure en una època on totes les preguntes es responien amb mites i llegendes. Això va canviar a Grècia al segle VII a.C. amb el pas del mite al logos - quan els humans van començar a buscar explicacions racionals.

Els mites eren històries tradicionals sobre un passat llunyà que ningú havia vist. La visió racional, en canvi, intenta ser objectiva, coherent i basada en l'experiència present.

Grècia era perfecta per aquest canvi: tenia una societat oberta, intercanvi cultural amb Egipte i Babilònia, i una religió que permetia qüestionar. Els primers filòsofs es van preguntar sobre la physis (naturalesa): quina és la seva essència, com funciona i quines són les seves causes.

Aquests primers pensadors buscaven respostes immanents (dins del mateix món) en lloc de transcendents (en altres mons sobrenaturals).

Pensa-hi: Cada cop que et preguntes "com funciona això?" estàs fent el mateix que els primers filòsofs grecs.

Els primers filòsofs

Tales de Milet és considerat el primer filòsof perquè va intentar explicar tot l'univers amb un sol element: l'aigua. Pot semblar estrany, però la seva idea era genial - tot necessita aigua per viure, es transforma constantment i és un principi unitari.

Tales buscava l'arkhé - una paraula grega súper important que significa tres coses alhora: el principi que governa el món, l'origen de tots els fenòmens i la font de la qual sorgeix tot.

Després van venir Anaxímenes (que pensava que tot era aire en diferents estats) i Anaximandre (que va proposar l'ápeiron - una substància sense límits de la qual sorgeix tot l'univers en cicles constants).

Tots aquests filòsofs presocràtics tenien idees diferents però compartien la mateixa meta: explicar la naturalesa des de la pròpia naturalesa, sense recórrer als déus.

Connexió actual: Quan avui parlem de l'expansió de l'univers, estem seguint la mateixa línia de pensament que Anaximandre!

El gir socràtic

Sòcrates $470-399 a.C.$ va revolucionar la filosofia fent algo radical: va deixar de mirar les estrelles per mirar els éssers humans. Li semblaven avorrides les qüestions naturals - el que li interessava era com vivim i com pensem.

La seva activitat filosòfica consistia a dialogar pels carrers d'Atenes, qüestionant les creences de la gent i demostrant que els "savis" eren en realitat ignorants. La seva saviesa era reconèixer la pròpia ignorància: "Només sé que no sé res".

Sòcrates va crear el mètode socràtic basat en el diàleg racional i la maiéutica - ajudar els altres a "parir" idees, com una llevadora ajuda a néixer un bebè. El seu objectiu era "coneix-te a tu mateix" - una introspecció profunda de l'individu.

Aquest gir antropològic va canviar per sempre la filosofia, convertint-la en una reflexió sobre l'existència humana, la moral i la societat.

Aplicació pràctica: Quan dubtes de les teves creences i et qüestiones a tu mateix, estàs aplicant el mètode socràtic.

Filosofia vs Religió vs Ciència

Filosofia, religió i ciència són tres maneres diferents d'entendre la realitat. Cadascuna té el seu propi enfocament i valor.

La religió es basa en la fe i les creences sobre allò sagrat. Proposa una veritat revelada per Déu que s'accepta sense evidències racionals. El seu objectiu és donar sentit a la vida i guiar-nos cap a la salvació a través de normes i rituals.

La ciència busca lleis objectives mitjançant l'experiència i la demostració. Utilitza mètodes rigorosos acceptats per la comunitat científica i l'experiència sempre té l'última paraula. Explica, demostra i prediu esdeveniments naturals.

La filosofia és un discurs racional que busca una explicació sistemàtica de la realitat. L'experiència és important, però no decisiva. Vol ser un saber crític que qüestiona totes les veritats i busca els fonaments últims de l'existència.

Reflexió: Cap d'aquests enfocaments és "millor" que els altres - cadascun ens ofereix una perspectiva diferent i valuosa de la realitat.

Conceptes fonamentals

Aquests termes són clau per entendre la filosofia i els trobaràs constantment en els teus estudis.

Arkhé és el concepte grec que significa principi, origen i font alhora - aquell element bàsic que explica l'existència de tot. Cosmologia és l'estudi de l'origen de l'univers, mentre que cosmovisió és la visió global de la realitat que comparteix un grup o cultura.

La diferència entre immanent (dins d'aquest món) i transcendent (més enllà d'aquest món) és fonamental per entendre com diferents filòsofs expliquen la realitat.

La fe es basa en la revelació sense criteris racionals, mentre que la raó és la nostra facultat per elaborar arguments i interpretacions abstractes. Les lleis científiques expressen regularitats observades empíricament.

Consell d'estudi: Fes servir aquests conceptes en les teves redaccions filosòfiques per demostrar que entens la terminologia bàsica.