La vida i l'època de Plató

Plató va néixer el 427 aC a Atenes en una família aristocràtica, la qual cosa li va permetre rebre una educació d'elit que incloïa política, matemàtiques i filosofia. El seu mestre Sòcrates va ser la influència més important de la seva vida fins que va ser condemnat a mort injustament.

El 387 aC va fundar l'Acadèmia, considerada la primera universitat, amb l'objectiu de formar polítics justos. El seu lema era "saber per posseir el poder" i només podien entrar-hi aquells que sabien matemàtiques.

Context històric crucial: Plató va viure durant les Guerres del Peloponès entre Esparta (militarista) i Atenes (democràtica). Quan Esparta va guanyar, va imposar el govern dels "trenta tirans", i després va venir una revolta democràtica que va acabar amb l'execució injusta de Sòcrates. Aquest esdeveniment va marcar profundament Plató i el va motivar a escriure La República.

💡 Recorda: La filosofia de Plató naix del seu desencantament amb la política i la mort injusta del seu mestre.

L'objectiu de "La República" i les etapes de l'obra

L'objectiu central del llibre és trobar la justícia veritable. Plató estava convençut que els sofistes havien portat caos a la ciutat amb la seva demagogia (dir el que el poble vol escoltar sense buscar la veritat).

Els sofistes defensaven el relativisme moral (el que està bé depèn de cada cultura) i el convencionalisme polític (les lleis són només acords humans). Plató, en canvi, volia trobar valors universals que servissin de guia per organitzar l'Estat justament.

L'obra de Plató es divideix en quatre etapes: etapa socrática (on retrata el seu mestre), etapa de transició (sobre retòrica i política), època de maduresa (amb obres com el Fedó i El Banquet), i època de vellesa (on critica les seves pròpies teories).

💡 Recorda: Plató busca la justícia universal com a resposta al relativisme dels sofistes.

El mite de la caverna: dos mons diferents

El famós mite de la caverna explica que existeixen dos àmbits de realitat. Dins la caverna tenim el món sensible (el que coneixem pels sentits), on els presoners veuen només ombres. Fora hi ha el món intel·ligible (el que coneixem per la raó), on es troben les coses reals il·luminades pel sol.

Les cadenes representen els prejudicis i la mala educació que ens impedeixen veure la veritat. Quan un presoner s'allibera i surt de la caverna, representa el camí del filòsof cap al coneixement veritable.

Plató estableix un dualisme: hi ha dos tipus de coneixement (pels sentits i per la raó) i dos tipus de realitat. L'objectiu és formar governants filòsofs que siguin justos, a diferència del que va passar amb Sòcrates.

El presoner alliberat té l'obligació moral de tornar i explicar la veritat als seus companys, tot i que aquests el consideraran boig.

💡 Recorda: La caverna simbolitza la ignorància; sortir-ne representa l'educació filosòfica.

La teoria de les idees: la realitat autèntica

Plató presenta la seva teoria de les idees per explicar la realitat. Existeixen dos mons: el món sensible (coses que percebem pels sentits) i el món intel·ligible (idees que coneixem per la raó).

Les coses del món sensible tenen les característiques que Heraclit atribuïa a l'ésser: són canviants, múltiples, corruptibles i materials. En canvi, les idees del món intel·ligible tenen les característiques de Parmènides: són úniques, immutables, universals, eternes i immaterials.

Hi ha quatre tipus d'idees: la idea de Bé (la perfecció), les idees de valors (justícia, bellesa), les idees matemàtiques, i les idees de les coses. Les idees són l'autèntica realitat, mentre que les coses materials són només còpies imperfectes d'aquestes idees.

💡 Recorda: Per Plató, les idees són més reals que les coses materials que toquem i veiem.

L'ànima humana: el mite del carro alat

Plató explica la naturalesa humana amb el dualisme antropològic: l'home està format per l'ànima i el cos, però la relació és accidental i antinatural perquè l'ànima està empresonada dins del cos.

Ho explica amb el mite del carro alat: l'ànima és com un carro amb un auriga (conductor), un cavall blanc (tendències positives) i un cavall negre (tendències negatives). Aquest carro vola pel món intel·ligible fins que el cavall negre es desboca i fa caure l'ànima al món sensible, on queda atrapada en un cos i s'oblida de tot.

La teoria de la reminiscència diu que conèixer és recordar. L'ànima és immortal i es va reencarnant eternament, excepte les dels filòsofs que poden tornar al món intel·ligible.

L'ànima té tres parts: la racional (cap), la irascible (pit) i la concupiscible (ventre), cadascuna amb la seva virtut corresponent.

💡 Recorda: Per Plató, aprendre és recordar el que l'ànima ja sabia abans de caure al cos.

L'estructura de l'ànima i l'Estat ideal

Plató estableix un paral·lelisme entre les parts de l'ànima i les classes socials de l'Estat ideal. L'ànima racional (situada al cap) correspon als governants, que han de tenir la virtut de la prudència i el poder polític.

L'ànima irascible (situada al pit) correspon als guardians o soldats, que han de tenir fortalesa per protegir l'Estat. L'ànima concupiscible (situada al ventre) correspon als productors, que han de tenir temperança per oferir recursos.

Cada classe social té associat un metall simbòlic: or per als governants, plata per als guardians, i bronze per als productors. Aquesta estructura piramidal busca la justícia a través de l'especialització: cada persona fa allò per al que està més capacitada.

La justícia sorgeix quan cada part de l'ànima (i cada classe social) compleix la seva funció pròpia sense interferir en les altres.

💡 Recorda: Per Plató, un Estat just és aquell on cada persona fa allò que millor sap fer.